Per: Observatori de la no-violència

El dimecres 18 de març, a les 21 hores, el Rei d’Espanya va parlar en totes les ones de la península mentre que EN les ciutats ressonaven les casserolades de desaprovació (tot i que es notava una certa contenció).

El monarca va concloure el seu discurs dient: «Tot anirà bé, tornarem a la normalitat com abans, només estem vivint un parèntesi”.

Però, volem tornar a la normalitat d’abans? Volem tornar a un món en el qual, des de fa molt, molt de temps, una minoria imposa a tots els altres, mitjançant la tirania econòmica, un model de societat injust, violent i corrupte? Aquesta minoria ha demostrat que no comparteix, que es considera superior, que ells tenen tots els drets i nosaltres tots els deures. Llavors, volem tornar a aquestes normes imposades?

Últimament, l’horror d’aquest sistema semblava cada vegada més difícil de camuflar, però la màquina infernal ens semblava invencible, difícil de sacsejar, impossible de derrocar; una força massa gran enfront dels nostres miserables mitjans.

Però, recentment les coses han estat canviant, com si els déus vinguessin al rescat davant la nostra impotència. Un virus està sembrant el pànic en tot el planeta i els engranatges econòmics -faedors de la nostra desgràcia- sembla que s’estan paralitzant. Els mercats borsaris estan col·lapsant, els financers estan entrant en pànic… Però aquests no són els nostres valors!

L’epidèmia és despietada i mata principalment els ancians, el món del passat, i toca poc els nens, el món del futur. És això un missatge, un advertiment? És un presagi que el món canviarà i que no tornarem a la normalitat que s’ha perdut? És el que senten i temen els que encara porten les regnes?

En qualsevol cas, avui hem d’ajudar els ancians i els més febles, ajudar els que ja no serveixen per a res en aquest sistema inhumà i que estan en l’avantsala de la gran partida. Hem de posar tota la nostra energia a cuidar-los i alleujar-los, com a mostra de la nostra bona voluntat per als nous temps, per dir que donar és més important que rebre.

Volem que aquest sistema brutal torni i ens aixafi? No és ja hora de dir «Prou!”? No és aquesta una oportunitat per recuperar valors dignes? Tal vegada és un advertiment per netejar, esborrar i reconciliar.

No hem provocat res, ni per les idees ni pels sentiments, però estem tocats en el cos, en allò que és essencial, en la base. No és això també un missatge?: la salut per a tots és una de les principals prioritats.

Aquest món està malalt perquè hi ha persones de mala voluntat, competents només en els seus petits assumptes, i que són individualistes, poc imaginatives i inspirades, aquestes persones estan obstaculitzant el nostre destí i impedint-nos evolucionar, i tot amb la finalitat de preservar l’ordre establert, fet per i per a ells.

Estiguem atents, després de la tempesta no tornem a aquest món de sofriment, aclarim quina classe de món volem, en quines condicions volem viure i comptem amb persones de bona voluntat, competents, altruistes, enginyoses, inspirades, capaces de donar una nova direcció al nostre món. N’hi ha molts! Som molts!