Residències: la qualitat assistencial comença per la direcció

05.02.2020 - Catalunya - Enric Feliu - Redacción Barcelona

Residències: la qualitat assistencial comença per la direcció
(Imatge: Elien Dumon)

Les persones envellim i, certament, moltes vegades ens convertim en dependents. Això no serà mai la nostra  decisió. Amb les circumstàncies que vivim, algunes famílies  podran optar perquè els avis i àvies siguin a les nostres cases, però moltes vegades seran les residències les que hauran de tenir-ne cura. Per això, quan succeeix, les famílies cerquen la millor atenció i tractament humà possible i confien en la professionalitat  i empatia tant de la direcció d’aquests centres com dels seus treballadors i treballadores.

És ben cert que  hi ha accidents. Les circumstàncies de dependència de les persones grans  poden ser molt carregoses i a vegades cal tenir-les-hi tanta cura com si fossin uns nadons. Tendresa i amor. Qualitat assistencial per les persones que estimem.

Però la confiança és fràgil i es  pot trencar. Quan avisen a la família que una àvia s’ha donat un cop al nas i té un fort hematoma i no hi ha prou explicacions o bé s’eludeixen. O, fins i tot, pot ser que et menteixin. Quan aquestes situacions es reprodueixen, un cop i un altre, és per mala manipulació en canvis posturals, o per no haver-li posat les mesures de contenció que té indicades; aleshores ja parlem de mala praxi, que pot arribar a negligència.

La família es pregunta com “d’una residència que era un model de referència, amb prestigi, amb tractament humanitari i un personal competent i amb valors, s’està passant a tot el contrari”.

La resposta a la qüestió és: una nova direcció que prioritza “infinitament” més l’especulació, els beneficis i els actes de cara a la galeria en detriment del benestar dels residents. En conseqüència, la rotació del personal és molt més alta, molt del personal qualificat, i que estimen la professió, ja no hi és.

No es tracta pas d’un fet aïllat en una residencia concreta (en aquest cas la Residencia Nostra Senyora del Tura a Olot). És el dia a dia en moltes residències. Ràtios de treballadors que es compleixen, i que comporten sobrecàrregues de treball inassumibles. El personal “cremat” se substitueix a vegades per personal sense la deguda formació. Com ressaltà la família “el nivell qualitatiu ha baixat bruscament” i per tant els nostres avis i àvies són en risc.

Què li queda a una família afectada? Doncs alçar la veu que dona suport a la resta de famílies afectades i expressar la seva solidaritat als treballadors i treballadores que fan tot el possible per suplir les mancances reals. I finalment, per responsabilitat, exigir una nova direcció que prioritzi les persones i recuperi la qualitat assistencial i la confiança de les famílies.

Categories: Comunicats de premsa, Europa, Opinions, Política, Salut

Newsletter

Enter your e-mail address to subscribe to our daily news service.

Search

 

video 10 anys Pressenza

Documental: RBUI, nuestro derecho a vivir

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.