“Tracta als altres com vols que et tractin” és un principi moral molt difós entre diverses espiritualitats conegut com “la regla d’or”.

Es tracta d’una màxima norma moral universal que al llarg dels segles, des de l’època de Confuci a Àsia i Plató a Occident, o potser anterior, s’ha anat mantenint en diferents cultures, religions o escoles de pensament, diferint entre elles en la manera de formular-la.  Sobre aquesta definició, plantejada per Silo amb aquesta formulació, en el marc del Nou Humanisme, mantenim una tertúlia entre amics per a intentar intercanviar i aprofundir sobre la manera en què ens afecta i sobre la manera en què l’apliquem en el món.

A priori, ens sembla que és un concepte fàcil d’aplicar, per referir-lo a alguns valors universals que es mantenen com a inamovibles sigui com sigui la cultura, per exemple la lògica del “no mataràs”, una de les poques creences morals vàlides en totes les cultures, però quan aprofundim, podem apreciar que potser en aquesta accepció tan generalista i lògica que se’ns descriu amb una postulació comprensible (tractar a l’altre com t’agradaria et tractessin) ni sembla tan fàcil d’aplicar en la nostra vida diària, ni socialment es demostra que s’hagi implantat com a norma de vida al llarg de la història.

Preguntar-nos “com vull que em tractin”, apunta un tertulià, seria la primera qüestió que un es planteja per a saber per tant com tractar als altres.
Algunes de les respostes a la pregunta anterior van ser: percebre l’altre en les dimensions de passat, present i futur, aprendre a veure el millor d’ell, respectar i no forçar mai la seva voluntat, afirmi o negui, eludir els meus prejudicis, gustos i judicis en l’hora de tractar-ho, buscar la manera de donar-li el que crec que necessita, brindar-li una bona atmosfera, no parlar-li malament de ningú, no seguir-li estratègies de supèrbia ni de victimisme, atendre i valorar-li tota acció per a ell constructiva, llibertària, amorosa o creativa, si li parlo de coneixement o reflexions, que siguin només de les que crec que ell també estudia o li poden ressonar, mai fer-ho responsable de molèsties i frustracions pròpies, mantenir en presència que els seus punts de vista són sempre diferents als meus, atendre a no exhibir allò que cregui que té en manca, aprendre a detectar si està catàrtic i, si és així, no ficar continguts, escoltar, si sóc jo el que està catàrtic, informar-ho, si cometo errors amb ell o he contradit algun dels tractes esmentats, aprendre a expressar i demanar disculpes.
Però de seguida podem adonar-nos que les preferències personals, o els gustos ens confonen: el tracte que jo vull rebre, serà el mateix que volen rebre els altres? puc generalitzar les meves preferències a la resta de les persones? Observem que aquí entrem en el camp de la subjectivitat i que difícilment podem donar una resposta des d’aquesta mirada.
Un altre tertulià pregunta sobre la ubicació del que tracta: quin és el meu estat quan tracto als altres de la manera que no m’agradaria ser tractat? Estem d’acord que és des de la violència interna i la compulsió que estic donant aquest tracte a l’altre. També observem que el tracte que a un no li agrada rebre, és el mateix que un en moltes ocasions dóna. Per exemple, apunta un tertulià, a una persona que no li agrada que la, menysvalorin o que l’abandonin, acaba donant un tracte de menysvalorar o d’abandonar a l’altre. Podríem dir que a vegades, aquest maltractament que exerceixo amb els altres és allò que tant em disgusta a mi mateix.
Arribat aquest punt, ens plantegem la necessitat de posar-nos en el lloc de l’altre. Si no em poso en el lloc de l’altre no puc sentir a l’altre i em resulta difícil aplicar la Regla d’Or. Quan puc sentir a l’altre, sentir les seves aspiracions i els seus temors, sentir una cosa càlida per ell, és quan resulta fàcil aplicar la Regla d’Or.
Alguns tertulians posen l’exemple de la seva educació com a homes en el tracte cultural enfront de la dona. La confusió entre l’amor i la possessió com a tracte cap a l’altre, destacant la disparitat cultural entre tots dos gèneres.
També es parla com a tendència de tracte no igualitari, posar-se en un pla superior enfront de l’altre o tractar-lo en relació als interessos d’un.

Però després de donar voltes a aquesta regla, percebem que ens quedem enganxats i sense sortida si fem recaure el resultat en el que l’altre pot percebre del meu tracte, per aquesta mateixa qüestió que apuntàvem al principi de la sensibilitat subjectiva, així que veiem la necessitat d’introduir el principi d’acció vàlida que diu: “quan tractes als altres com vols que et tractin a tu, t’alliberes”. Aquest principi ens permet valorar el tracte que donem a uns altres mitjançant el nostre propi registre: en el tracte als altres puc sentir que m’allibero o per contra que m’encadeno. És a dir, puc observar quan aquest acte de tractar als altres el sento com a vàlid quan el que el realitza percep un alliberament, o quan el sento com l’oposat a un encadenament o sofriment mental per la seva acció.

Podem llavors dir que la meva acció és vàlida quan el meu registre posterior és sentir-me alliberat del sofriment. No podem saber que li passa a l’altre, no podem entrar aquí, però podem atendre el registre intern que em causa la meva acció, com a motor de l’avanç intern.
Clar que percebre el meu alliberament també va lligada a desitjar l’alliberament de l’altre amb els meus actes.
Tractar a l’altre com a un li agradaria que li tractessin no és una cosa passiva, és anar cap als altres. Podríem dir que és una acció intencional que a més es nodreix del Propòsit personal. Quan l’altra persona queda inclosa dins del meu Propòsit transcendent, el meu tracte cap a ella estarà per sobre de la meva sensibilitat personal respecte al que sento o empatitzo amb ella. La meva pròpia mecanicitat queda transcendida.

Plantegem analitzar la Regla d’Or més enllà de les relacions interpersonals i imaginar-la aplicada a una dimensió major, a l’àmbit social i  a la seva manifestació en la història. Estem d’acord que encara que és una regla que es coneix fa diversos mil·lennis, no ha pogut ser aplicada per l’home per a l’avanç de la societat enfront del sofriment. Reconeixem que l’Humanisme ha actuat amb generositat en la direcció de veure a l’ésser humà en la seva dimensió major, com ésser que apunta a la transcendència i portat al pla del personal, veure a l’altre ésser humà des d’aquesta perspectiva, com algú que persegueix un canvi evolutiu transcendent permet que la mirada i el tracte sobre l’altre sigui conforme a un tracte paritari.

Es basa en la idea que donar és millor que rebre. En la idea que tot acte que acaba en un mateix genera contradicció i sofriment, mentre que les accions que acaben en uns altres ens permeten superar el propi sofriment.
En definitiva, dirà una tertuliana, el tracte a l’altre és un aprenentatge, és una eina per a anar millorant internament, tant en el coneixement d’un i la seva acció en el món com a reconèixer l’humà en les altres persones.
—
Imatge complerta:
* Imagen: Artist
Master of the E-Series Tarocchi. Artist Info. Italian, active c. 1465. Title: Luna (Moon).Dated:c. 1465.Classification:Print Medium engraving with gilding. Dimensions: sheet: 17.8 x 10 cm (7 x 3 15/16 in.).Credit: Ailsa Mellon Bruce Fund. Accession No.1969.6.15. Digitization.Rapid Capture. Image Use: Open Access