A grans trets podem resumir el model sanitari com el conjunt de serveis sanitaris, sociosanitaris i comunitaris. Les diferències entre models venen determinades pels pressupostos, per la gestió (pública, semi-privada i privada), per les normatives que s’apliquen des dels poders polítics i per l’ ús que se’n faci del sistema sanitari. Aquestes quatre guies que marquen les diferències són la base del model. I el nostre model, finançat amb els nostres impostos, s’està caient, en benefici dels grans lobbys  de la sanitat privada.

El model que va ser dissenyat l’any 1986 va ser públic, d’abast universal, de qualitat, equitatiu, malgrat que l’àrea del sociosanitari va quedar poc o gens definida, quedant gairebé a mans del mercat.

A partir d’aquesta data, a Espanya i especialment a Catalunya, es posen en marxa diverses normatives que van assegurar el continuisme de mútues i d’empreses privades, que han viscut i hi viuen dels diners públics, doncs estan parasitades en el nostre model.

El castell de naips en principi tenia una bona construcció. Però els interessos de privatitzar van anant guanyant terreny fins el punt que a la nostra CCAA només va quedar un 30% de model públic i tota la resta va quedar concertada i privada. Així ho veiem en la utilització dels diners públics dins el món de la sanitat a Catalunya.

Com abans hem comentat la base de qualsevol model sanitari és:

  • Pressupostos
  • Tipus de gestió
  • Normatives
  • Utilització del sistema

Pressupostos

A partir de l’any 2010 les retallades en sanitat han estat tan brutals que les llistes d’espera per a proves diagnòstiques, per a especialistes sanitaris i per a operacions quirúrgiques van créixer exponencialment i sense respectar els temps recomanats per el propi Departament de Salut.

Tipus de Gestió

Els governs s’han aprofitat de la permissibilitat de les normatives, inclús han creat noves normatives per complaure el món empresarial mercantil, de tal manera que treballen de cara a fer possible la gestió privada 100%, volent desprotegir tots els serveis públics.

Normatives

Ara, a més de tota la desfeta, volen aprovar la Llei Aragonès, que permetria privatitzar TOTA la sanitat pública.

Utilització del Sistema

Els usuaris, persones malaltes, es troben en llargues llistes d’espera – de tot tipus – Els que s’ho poden permetre econòmicament van a empreses privades de sanitat i mútues. Un sistema sanitari públic fracassat dóna molts diners al sector privat.

El castell de naips, doncs, s’està caient, del tot. Una prova diagnòstica, com una colonoscòpia, pot trigar any i mig, amb tot el que ens podem imaginar que això comporta.

Les cartes de la sanitat pública cauen amb:

Les llistes d’espera

El col·lapse hospitalari

La saturació de visites a la primària

La manca de recursos assistencials i econòmics

La manca de professionals

Guanyen aleshores les empreses privades, les empreses d’assegurances, les mútues… la mercantilització, en detriment de la majoria de persones.

De poc serveix dir que ha sanitaris d’excel·lència si la persona mor en una llista d’espera, o quan arriba a ser atesa, ja no hi ha solució possible. De poc serveix il·lustrar la nostra sanitat quan es maltracta les persones i els professionals. La mentida no serveix per a revertir la caiguda del castell de naips de la sanitat catalana.

«La tendresa és la solidaritat dels pobles i de les persones»

Estimar la terra i ignorar les malalties o matar les persones no forma part d’aquesta tendresa. Cal aturar la Llei Aragonès i dotar de majors recursos econòmics i assistencials la nostra sanitat pública, per aturar la caiguda del castell de naips. I això no és un joc.