La roda, gira o esclata?

14.11.2019 - Vanina Santarceri

Aquest article també està disponible a Castellà

La roda, gira o esclata?

per Vanina P. Santarceri

2019 sembla consumar fidelment el prospecte donat per l’Horòscop Xinès, el qual determina que és aquest un any de fi de cicle, on es tanca el període de 12 anys donant lloc a un nou cicle energètic. “Donar i rebre es converteixen en una part integral de la vida quotidiana, de manera que nous tipus de relacions humanes aconsegueixen posar l’egoisme i l’individualisme com un comportament inacceptable”(1). “També podem comptar amb moltes ments compromeses i apassionades per a (…) garantir el domini del bé i de l’interès comú sobre victòries insignificants i personals. És molt més tard que aquests molts ciutadans, en la seva majoria anònims, seran recompensats per la seva dedicació indestructible a causes justes més enllà de la seva pròpia persona i la mera escala de la vida humana”(2). “Presenta oportunitats de creixement, però al mateix temps presenta aquesta idea d’inestabilitat, aquesta idea d’alguna cosa que encara no va aconseguir consolidar-se. En el qual tot el tradicional, tot el que s’estableix tendirà a ser qüestionat d’una manera molt forta… fins i tot les coses més tradicionals i les més acceptades” (3).

Discrepàncies ontològiques a part, els vents que bufen a tot el món semblen bastant concordes a aquesta lectura. Després de trenta anys d’experiment Neoliberal, Xile finalment va dir prou a l’empara del lema “Xile va despertar”. Bolívia sosté l’aprofundiment del canvi estructural que el seu líder Evo Morales ve implementant des de fa més d’una dècada, posant de manifest les postures racistes i medievals que encara persisteixen en el si de la seva societat al mateix temps que exposa els veritables interessos de l’OEA. Lula Da Silva presenta una imatge de Cap d’Estat en funcions des de la ignominiosa presó on ho han intentat sepultar, donant entrevistes, rebent visites d’alts mandataris internacionals, una missiva del Papa Francisco(4) i el títol de Ciutadà Honorari de París (5). A la mateixa París, com en tota França, les Armilles Grogues van fer tremolar els fonaments del statu quo al millor estil “liberté, egalite, fraternité”.

En una mateixa sintonia, un cicle històric s’entrellaça amb un altre de significativa magnitud, tal com l’expressa aquest paral·lelisme gràfic:

Xile – Manifestació 25/Oct/2019. Font: El Coet a la Lluna (6)

Delacroix – La llibertat guiant al poble- 1830 (6)

Recorre el món una ànsia de canvi. Un clam estrident ja percebut en altres moments històrics, però amb una nota distintiva summament interessant que el diferencia de les revolucions antecessores. Ja no és viable la típica sortida violenta. En lloc de fusells, carabines i canons, les masses enfastidides recorren a estratègies que ens sonen molt familiars a tots els Humanistes: manifestacions pacífiques, anomenats a la desobediència civil, càntics i danses que prenen els carrers per assalt (7), tot tipus de representacions gràfiques humorístic/satíriques (des de memes fins a vídeos) i, molt especialment, un to alt d’alegria i soltesa.

En el nostre cas, l’Argentina, flama molt l’atenció el canvi del modus operandi dels partits polítics opositors majoritaris a la dreta de torn. Si bé estan presents les formes combatives violentes tradicionals, s’ha donat una baixada de línia molt forta des del Peronisme i altres partits d’esquerra a no respondre amb violència als atacs neoliberals (8). Més enllà de qualsevol conjuntura política, el mer fet d’intentar donar una resposta diferent, no-violenta, enfront d’una situació d’injustícia extrema, desimboltura institucional, buit democràtic i avassallament de tots els drets civils consagrats durant dècades de lluita, és un avanç summament significatiu. És evident que els Humanistes hem fet mossa en tots els sectors; que el nostre treball humil, sentit i sense estridències està donant veritables fruits.

Ara bé, aquests vents de canvi: anuncien una volta de trencada o una ruptura de la roda en si?

El cercle de violència gira sense parar des que els humans cobrem consciència, fins i tot més enllà dels nostres ancestres, remuntant-se al merament animal/natural. Mentre que la no-violència és una forma de resposta els mètodes de la qual recentment van aparèixer cap a principis del Segle XX i impliquen un important treball intern per a dur-lo a terme efectivament.

Aquesta forma de resolució de conflictes mitjançant una via evolutiva va ser llargament estomacada i menystinguda des dels seus mateixos orígens, però s’ha tornat a posar en vaig piular des de principis de mil·lenni. Cada vegada són més els grups de manifestants a tot el món que opten per aquesta via, des dels Estats Units a Filipines, passant per Mitjà Orient, Àfrica i Sud-amèrica (9).

La no-violència implica de per si mateix un canvi estructural en la persona que decideix adoptar-la. No és una estratègia passiva sinó tot el contrari: mou continguts interns molt profunds al mateix temps que s’expressa. Puix que podem inferir que un real canvi estructural ja està en marxa, almenys la llavor ja està instal·lada en els milions de persones que estan optant per aquesta via com a forma de resposta i podem esperar que creixi i s’enforteixi amb la pràctica mentre es contagia de persona a persona, de grup en grup.

Alberto Fernández ha optat per la conciliació com a estratègia política. Però l’estructura en la qual està inserida la Democràcia Argentina està impulsada per disruptors tradicionals. L’interessant és que tals personatges estan utilitzant les mateixes estratègies antiquíssimes tradicionals (com les empleades en les dècades del `50 / `70) per a un món que ja no existeix i el que, paral·lelament, està donant una resposta no tradicional, totalment nova si es vol (en termes històrics amplis i no sols dels últims 100 anys). Els clàssics destructors de la vida i la bellesa, com els anomenava Silo (10), simplement no tenen rol per a aquesta mena de resposta, no saben què fer front a la no-violència ni molt menys enfront de la coherència de milions que reclamen un canvi estructural. Però justament per l’arrelament i la profunda dependència que tenen d’aquesta rovellada estructura, la seva resposta violenta és molt més perillosa, màximament considerant l’impacte que les seves decisions tenen en la majoria de la població.

La desesperació es fa evident com manotada d’ofegat, però estan cada vegada més aïllats. A Xile, per exemple, les recents manifestacions han demostrat un cert canvi d’emplaçament en les forces de repressió tradicional, els membres de la qual ja no estan tan disposats a massacrar cegament als seus germans com fa trenta anys. El braç executor més important de la dreta tradicional està sent esdentegat per conceptes d’humanitat, solidaritat i ben comuna. I la seva resposta ha estat… un canvi de gabinet governamental.

Caldrà veure, doncs, si la direcció d’aquest fort canvi que s’està demanant globalment desemboca en un real canvi estructural a escala mundial o si simplement decanta en una altra típica “rentada de cara” amb mers canvis d’actors dins de la mateixa obra. La resposta, crec, la donarem els simples ciutadans de vaig piular mentre continuem treballant en la desconstrucció d’aquesta estructura prehistòrica, en l’esclat definitiu de la roda de la violència i el sense-sentit, amb la mira posada en el començament de la veritable història Humana i construint a pas ferm, voluntat fèrria i cor curull, la Nació Humana Universal.

Bibliografia i Notes:                  

(1) https://www.karmaweather.com/es/2019-ano-del-cerdo-de-tierra

2) https://buenavibra.es/zapping/astrologia/horoscopo-chino-2019/

3) https://www.youtube.com/watch?v=jIJTDzruRdo

4) https://www.pagina12.com.ar/197008-la-verdad-vencera-a-la-mentira

5) https://www.nodal.am/2019/10/lula-recibe-titulo-de-ciudadano-honorario-de-paris/

https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-49510861

https://www.pagina12.com.ar/218306-lula-da-silva-ellos-pensaban-que-la-mentira-iba-a-vencer

6) https://www.elcohetealaluna.com/los-alienigenas-son-ellos/

7) https://www.youtube.com/watch?v=4k_JABZ8Bnw

8) És un aprenentatge col·lectiu summament important, ja que en el passat tals respostes violentes només van produir més violència i sofriment, tal com els Humanistes sostenim des d’un principi.

9) USA (Filadelfia): https://www.trainingforchange.org/training_tools/a-manifesto-for-nonviolent-revolution/

Francia: https://nonviolence.fr/Manifesto-for-a-Non-violent-Alternative

Slovakia: https://ennd.eu/manifesto

Artícle en anglès: https://www.bbc.com/future/article/20190513-it-only-takes-35-of-people-to-change-the-world

10) Mario Luis Rodríguez Cobos – Mendoza, Argentina, 06/01/38 – 16/09/10.

http://www.silo.net/es

Categories: Assumptes internacionals, Humanisme i Espiritualitat, Opinions
Tags: ,

Newsletter

Enter your e-mail address to subscribe to our daily news service.

Search

video 10 anys Pressenza

Documental: RBUI, nuestro derecho a vivir

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.