Moviments socials, sindicats i formacions polítiques surten al carrer contra la Llei Aragonès i la privatització dels serveis públics

“El neoliberalisme és el capitalisme de lliure mercat. En el seu full de ruta, l’Estat ha de desaparèixer com a regulador de l’economia, i entregar la provisió i gestió dels serveis públics als diferents agents del mercat. Així, els serveis bàsics es converteixen en productes de mercat i són les empreses privades les que en determinen el cost i la qualitat.”

Davant del silenci del Govern de la Generalitat a la proposta d’aturada de la tramitació parlamentària de la Llei de contractes de serveis a les persones, plantejada per la Plataforma Aturem la Llei Aragonès, durant l’ocupació del Departament de Treball el passat dimecres (http://www.mareablanca.cat/davant-la-indiferencia-del-govern-mobilitzacio-17naturemlalleiaragones/ ) milers de persones van acompanyar diumenge al matí fins a la Plaça Sant Jaume a la Plataforma.

Podíem veure les cadires de rodes de l’Assemblea de la Diversitat Funcional, les samarretes taronges dels pensionistes amb les seves pancartes (La Magòria, Badalona, L’Hospitalet), les blanques de la marea blanca amb la gent del Baix Vallès, Sap Muntanya, Resistència Clínic, Santa Coloma, El Prat, Maresme, gent vinguda de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, la Coordinadora de residències, les marxoses de Rebelion Primària, la pancarta de Focap amb el lema “Donem vida a l’atenció primària”, o, naturalment, les diferents plataformes locals Aturem la Llei Aragonès i de defensa dels serveis públics. De ben segur que m’he oblidat d’algú.

No podem oblidar-nos del bloc de sindicats, entre ells la Iac, Ustec, Catac, també la CGT, Cobas, Cos… i les forces polítiques des de la CUP i Endavant fins a Podem, passant pel PCTC, o Anticapitalistes. L’esquerra real i transformadora hi era present, la d’ahir, la d’avui i la de demà, visibilitzada aquesta darrera per un jovent que, com reflectia la pancarta penjada en un edifici de la Via Laietana, pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i per Arran, diu “No a la Llei Aragonès. Reclamen un futur digne”.

“De cara a l’estudiant aquesta proposta suposarà convertir en clients els actuals usuaris de la formació superior pública, com ja passa a la privada. Això significa deixar fora de la comunitat universitària a les persones estudiants i reduir-ne, encara més, la capacitat de gestió, control, participació, influència i decisió com a membres amb drets d’aquesta comunitat”.

Perquè es tracta d’això, del futur de totes. Quina mena de societat podem construir si els serveis públics que garanteixen els Nostres drets resten en mans de particulars, amb una administració negligent en el control, com ha succeït, i moltes vegades, amb les portes giratòries del funcionariat, al servei d’interessos aliens als de la col·lectivitat?

L’educació pública de qualitat és bàsica per a la igualtat d’oportunitats. Sense ella mai podrà haver-hi justícia social. L’accés de totes les persones al servei nacional de salut és imprescindible, ja que des de la malaltia és molt dolorós exercir els drets. La protecció social és l’aixopluc en temps de crisis i també l’esperança en un futur millor. Tot això està en perill. I quan desapareix un servei és molt difícil retornar-lo.

“El sector social ja sap, perquè ho viu diàriament, que hi ha falses fundacions i cooperatives del tercer sector que, tot i no ser grans multinacionals, només busquen maximitzar beneficis a costa de precaritzar serveis i condicions laborals”.

Al final del recorregut, i per evidenciar la precarització femenina que pot suposar la Llei Aragonès, tot un seguit de dones empoderades van llegir el manifest final  (https://aturemlalleiaragones.files.wordpress.com/2019/11/manifest_17n-aturem-la-llei-aragonc3a8s.pdf) en una Plaça Sant Jaume plena a vessar, per acabar reclamant que tant el govern com els grups parlamentaris aturessin la Llei i obrissin un debat social sobre la gestió dels serveis públics i el seu abast així com el paper de l’anomenat tercer sector

Es tracta doncs, també de democràcia.

Però la manifestació no és el punt culminant de la campanya. És només un pas més. Els col·lectius implicats en la Plataforma Aturem la Llei Aragonès continuarem sensibilitzant a la ciutadania als carrers i places amb taules informatives, xerrades, debats, articles, vídeos. No ens aturarem.

Com una espasa de Dàmocles, les convocatòries de ple al Parlament, on cada divendres s’anuncia l’ordre del dia, i on esperem no llegir en cap d’elles la decisió de portar la Llei al ple, però si així passés, estarem a les portes del Parlament fent sentir la nostra veu.

“Avui hem vingut a dir ben alt que no farem ni una passa enrere davant dels atacs contra l’educació, la sanitat i els serveis socials. Que no permetrem que es continuïn precaritzant les condicions laborals de les companyes que treballen al sector de les cures, majoritàriament dones. Que no acceptarem que cap empresa privada posi un preu a la nostra salut, a la nostra educació ni al nostre benestar social. Els serveis bàsics ens pertanyen, són nostres, i hem vingut a recuperar-los”

Quan marxava cap a casa no em podia treure del cap els versos de Bella Ciao que havíem cantat en un tram de la manifestació:

Una mattina mi son’ svegliato

O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao

Una mattina mi son’ svegliato

E ho trovato l’invasor ……

I es va cantar fins al final. I em feia una pregunta: era per tradició o  perquè la Casa de Papel havia influenciat els joves? A vegades no cal donar-hi massa voltes al cap.

No importa, si omplim els carrers per la dignitat, la justícia social, la democràcia i la llibertat.