L’amarg sabor de la derrota del possible progrés.

El Partit Socialista Espanyol ha guanyat de nou les eleccions, però ha perdut escons, els seus fidels no li han secundat. Podem, l’alternativa d’esquerres per governar amb PSOE, encara perd més escons.

El somni d’afavorir uns pressupostos que haguessin estat els millors de la democràcia espanyola per a la majoria de la població, i el triomf d’una esquerra que derrotava a un desgastat Partit Popular es va veure truncat en les eleccions d’abril, al no acordar consens les forces guanyadores d’esquerres (PSOE i PODEMOS) paralitzant al país per mig any i portant-lo a unes noves eleccions, que han empitjorat els resultats de l’esquerra i afavorit l’ascens de la dreta representada pel Partit Popular, però sobretot desfavorit per l’auge de l’extrema dreta, representada per VOX.

Les anomenades (de manera dubtosa) forces de centre, representades per Ciutadans, han estat els màxims perdedors d’aquesta nova oportunitat.

La fragmentació dels partits s’ha accentuat i els vots s’han redistribuït d’una manera més territorial, amb nous partits que han aparegut representant a zones geogràfiques més que a ideologies.

La possibilitat de governar es complica enormement i es dificulta respecte a les eleccions prèvies. El tedi de baralles entre partits i lideratges ha produït efecte rebot en la ciutadania. 52 diputats d’extrema dreta sumen massa vots per a parlar de futurs drets per a la població.

L’independentisme català ha guanyat una bona porció del pastís electoral, el màxim històric en unes eleccions generals, encara que no es veurà representat per l’augment d’escons, però si per vots. A pesar que la majoria independentista l’ha guanyat l’independentisme d’esquerres, el pacte amb PSOE serà un impossible o una lluita dificil entre presos i llibertats, entre independentisme i nacionalisme.

Demà s’hauria de començar a parlar de pactes, pactes que amb el gust d’una derrota progressista, tornen a enfonsar en la misèria els drets ciutadans pels quals moltes lluitem.

I com diu Colau, “ens anem totes a la merda”.