Tsunami democràtic. La força de la gent en la sentència del cas català

17.10.2019 - Barcelona - Raquel Paricio

Aquest article també està disponible a Anglès, Castellà, Francès, Grec

Tsunami democràtic. La força de la gent en la sentència del cas català

Tsunami Democràtic. El moviment organitzat contra la sentència, en el cas català de la consulta sobre la independència de l’1 d’Octubre (1-O) es defineix noviolent i per la desobediència civil.

Avui, les portades dels principals mitjans espanyols i, segurament, les d’alguns internacionals, sobre les manifestacions i altercats succeïts la nit d’ahir a Barcelona, segueixen la línia escandalosa de la violència. Això és el que agrada publicar al mitjà d’informació massiu, per induir a opinar, després de la visió del valor més mesquí de l’ésser humà..

Aquestes són les imatges violentes, no són les úniques i són les que menys voldríem veure, però són les que més espai ocupen en les notícies que ens presenten els grans mitjans. Enfront d’elles, s’ometen la resta d’accions ciutadanes, sense ànim violent i amb l’interès de fer una crida a la democràcia. S’ha apel·lat a una sentència considerada injusta, protagonitzada no sols pels partidaris d’una possible independència de Catalunya sinó per qualsevol ciutadà que vetlli pel canvi, la democràcia, els drets i la justícia.

Penes de 9 a 13 anys als 9 inculpats per sedició* i més multes i inhabilitació a altres 3 (és a dir, per preguntar als ciutadans en una consulta no legal).

Si analitzem els fets, no hi ha balança que, fins a la data d’avui, es decanti per les accions violentes en la resposta ciutadana pel que fa al cas de les condemnes dels presos polítics.

Sí, la tarda d’ahir en el centre de Barcelona va ser tibant; en diversos punts de Passeig de Gràcia, Pau Claris i la Diagonal va haver-hi càrregues policials per a fer front a la crema d’alguns contenidors i a les barricades de foc que s’havien fet per a contenir l’avanç policial. Aquests altercats, encara que indesitjats, no representen el que massivament va protagonitzar la ciutadania, que, com a primera acció de protesta al dur resultat de les penes de la sentència del Suprem, va respondre amb accions de desobediència civil i concentracions massives en la terminal de l’aeroport de Barcelona. Però qui va dirigir aquesta astuta concentració massiva?

Tsunami democràtic

El setembre del 2019, a Catalunya comença a córrer per les xarxes un moviment que s’anuncia com a Tsunami Democràtic* i que es defineix com la “resposta ciutadana a la sentència del Tribunal Suprem”. El moviment, impulsat per la “frustració” a conseqüència de la “repressió” viscuda, sobretot des dels esdeveniments de l’1-O, reivindica el valor de les paraules “unitat”, “referèndum”, “democràcia”, “drets” i “justícia”, al mateix temps que reneix amb la voluntat pacífica de generar esperança. Es tracta de reivindicar una lluita pels drets fonamentals.

I d’emprar la noviolència i la desobediència civil com a eines d’acció per a aconseguir llibertats i justícia social, per a “canviar l’estat de les coses”.

El 2 de setembre van començar a obrir canals a les xarxes, que van mantenir parats fins al 20 de setembre, dia en què comencen a emetre missatges sense accions clares, més aviat mantenint cert secretisme sobre això. Es parla de protestes fora de la ciutat, però sense especificar, i es fa una crida a la resposta ràpida ciutadana quan s’efectuï la trucada massiva.

El 25 de setembre es fa una acció pacífica, amb 50 membres que acudeixen amb màscares blanques a la seu bancària de “La Caixa”, i denuncien que ells també formen part de la repressió. Les accions es repeteixen en dies successius, en diferents parts del territori català, i afecten altres entitats com Iberdrola. Es donen a conèixer massivament amb una enorme pancarta a l’estadi del Camp Nou.

Durant els dies següents, en les xarxes es va preparant el camp d’acció, conviden a descarregar material gràfic per a difondre, i donen consells com a portar preparada una ràdio i una bateria externa al telèfon per al dia de la sentència. La trucada se centra sobretot en les seus universitàries.

A un mes d’obrir el canal, ja compta amb 60.000 subscriptors i avui dia amb més de 268.000.

Després de conèixer-se la sentència del Tribunal Suprem, a mig matí del 14 d’Octubre, Tsunami Democràtic convoca a la ciutadania a la Plaça Catalunya de Barcelona i una hora després a l’aeroport. Objectiu: parar l’activitat de l’aeroport del Prat de Barcelona, que tothom vegi aquesta injustícia. Milers de persones es concentren al Prat, així com Policia Nacional i Mossos d’Esquadra. El devessall, la manifestació i el caos estan servits sota el lema de “Sempre noviolents” “Sempre desobedients”. Paral·lelament, a Madrid, en l’aeroport de Barajas, 1.200 cotxes col·lapsen els accessos.

Amb aquesta acció, Tsunami Democràtic fa una crida “a tots els ciutadans de Madrid indignats amb una sentència que no sols apunta els líders polítics independentistes sinó que empobreix la qualitat democràtica i els drets civils i socials de tots els ciutadans espanyols.” Es convida a mobilitzar-se, “en defensa d’una solució política, que comenci pel reconeixement d’un conflicte polític, a través del diàleg i la negociació”.

El Tsunami continua creixent i els grans mitjans com la BBC es fan ressò.

La primera acció convocada ha estat tot un èxit. Les següents accions es realitzaran amb relació als seguidors de la nova APP de #Tsunamidemocràtic (app.tsunamidemocratic.cat) que ha de ser validada per algú que tingui el codi QR.

Al tancament d’aquesta notícia han passat 5 hores des de la crema de contenidors i càrregues policials en el centre de la ciutat. A les dues de la matinada els helicòpters de la guàrdia civil han cessat de volar sobre el cel de la ciutat de Barcelona. Alguna sirena d’ambulància ens manté en suspens …

Les accions de Tsunami Democràtic, dirigides des de no se sap on ni per qui, han deixat un precedent de mobilització ciutadana, un pas més cap als drets de la ciutadania, sota el lema: noviolència i desobediència civil.

Demà continuaran les mobilitzacions.

——
*Sedició: apel·lem a l’argumentació que sobre aquest tema ofereix l’anàlisi de Josep Ramoneda: “Si la sedició exigeix violència tumultuària i aquesta es redueix al 20 de setembre i a l’1 d’octubre del 2017, poc tumult va haver-hi. Si la policia no hagués intervingut el dia del referèndum de la manera que ho va fer, com s’hauria justificat la sedició?”. https://www.ara.cat/opinio/Josep-Ramoneda-Fugir-estudi_0_2325967579.html
—-
*https://tsunamidemocratic.cat/
Traducció: Joana Alumà
Categories: No-violència, Opinions

Newsletter

Enter your e-mail address to subscribe to our daily news service.

Documental: RBUI, nuestro derecho a vivir

video 10 anys Pressenza

Marxa mundial per la pau i la noviolència

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.