Segon Festival de Marees i Moviments Socials

11.10.2019 - Barcelona - Enric Feliu - Redacción Barcelona

Segon Festival de Marees i Moviments Socials
(Imatge: Sasha Volkof)

La Llei Aragonés, protagonista del Segon Festival de Marees i Moviments Socials

Miràvem el cel a primera hora del dissabte. La pluja començava a caure tot just les primeres carpes dels col·lectius se instal·laven al Parc de l’Espanya Industrial. Però només va ser un ensurt. El Segon Festival de Marees i Moviments socials podia aixecar el teló.

En un extrem del Parc la Marea Pensionista recordava insistentment la mobilització a Madrid del 16 d’octubre i les marxes prèvies com l’organitzada des de Rota que confluirien a la capital de l’estat espanyol. Algunes de les companyes i companyes s’afegirien a la darrera etapa.

Al seu costat, es va instal·lar la carpa de Marea Blanca de Catalunya gràcies a l’esforç de la gent de SAP Muntanya i acompanyats en tot moment per un col·lectiu ja molt conegut “Que no pase más”. Activistes de grups de Barcelona com Acampada Mar o Resistència Clínic, s’afegirien així com de fora de Barcelona, venint de punts tants diferents com Mataró, El Prat o L’Escala. Un veritable meeting point dels interessats en el dret a la salut i la defensa de la sanitat pública que adquiriria el seu punt més àlgid quan es realitzava la xerrada d’Atenció Primària amb representants de Focap i Rebelión Atención Primària. I alhora a la nostra esquerra Attac al seu espai preparava xerrades sobre economia.

Ja marxant en direcció a l’escenari central podíem trobar a una banda l’espai feminista on s’organitzaria una xerrada sobre l’abolició de la prostitució. A l’altra banda l’espai de la Fapac, un dels col·lectius impulsors de la plataforma Aturem la Llei Aragonès. I al seu costat l’espai dels familiars dels presos a Catalunya amb presència d’entitats com Colectivo com Primero de Mayo centrades en la situació dels presos i les seves famílies.

I una mica més enllà la Coordinadora 5+1 centrada en la desprotecció de la nostra gent gran davant el desastre que suposen moltes residències. Destacava l’espai sindical amb carpes de l’IAC i Cobas així com de la Plataforma del Servei d’atenció Domiciliària de Catalunya, aquest cop sense la veterana companya Fina.

Imatges de Sasha Volkof, Enric Feliu

Les xerrades és succeïen una darrera l’altre en els espais dels diferents eixos. Tot parlant d’atenció primària, la necessitat de la conjunció de lluites entre treballadores i ciutadania esdevé requisit essència per a l’èxit en la lluita. No pot haver-hi una atenció primària de qualitat, i en general uns serveis públics de qualitat, si les condicions laborals dels treballadors estan precaritzades, “uberitzades”. A l’àmbit laboral on coincidien per exemple kellys i riders ens assabentàvem de les maniobres del Govern Rajoy en el seu moment per a jubilar Magistrats del Tribunal Suprem progressistes i canviar així la nova jurisprudència.

L’escenari central va ser ocupat per un seguit d’actuacions espectaculars de folklore bolivià, seguides amb gran interès per part dels assistents, així com actuacions d’artistes i cantautors que van gaudir d’una gran rebuda per part del públic, destacant-ne la força de Mateolika. Però a l’una era el moment de l’acte central amb un tema: la Llei Aragonés.

Per a Ramon Franquesa, de la Marea Pensionista està clar que “ens hem d’oposar a les privatitzacions. Si no, tornarem al segle XIX”. Aquesta Llei Aragonès no és res original; sinó una qüestió que s’està plantejant arreu del món actualment, ja que el sistema financer està tocat i el valor de la moneda pronostica una fallida financera a mitjà termini. Ens advertia que “perquè sigui possible la subcontractació, algunes persones de l’administració han de ser subornades i han de mirar cap a un altre cantó mentre que la gent viu el patiment dels familiars que estan a les residències”.

Per a Toni Barbarà de la Marea Blanca de Catalunya la Llei Aragonès “és un exemple d’un atac lineal i frontal a tot el que suposa la continuïtat, la pervivència, la suficiència, la dignitat i la qualitat dels serveis públics (educació, sanitat, serveis socials) i en els drets socials”.

Acabava amb un missatge clar per a tots i totes:”Companys i companyes, això està a les nostres mans. Si no som capaços de canviar aquestes polítiques, haurem de canviar aquests polítics”.

Belén Tascón, de la Fapac, Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya, explicava que “la nostra proposta és que volem una Llei integral que brindi els serveis a les persones i que digui que això s’ha de fer per l’administració pública”. Els serveis públics garanteixen l’exercici dels nostres drets.

No va ser la darrera referència a la Llei aragonès. A la tarda, en l’àmbit de les conclusions de la jornada, a més de reconèixer la necessitat d’una vaga general per a desfer la reforma laboral imposada pels diferents governs, així com reclamar un menor temps d’espera per una cosa tan bàsica com la renda garantida, s’acaba fent una crida a la participació de tothom a la manifestació del pròxim dia 19 d’octubre a les 17 hores a Barcelona contra la Llei Aragonès. Un cop acabat el Festival érem tots i totes conscients que els carrers ens esperen el dia 19 per anar tot junts en manifestació fraternal i solidària.

Categories: Comunicats de premsa, Diversitat, Economia, Educació, Opinions, Política, Salut
Tags: ,

Newsletter

Enter your e-mail address to subscribe to our daily news service.

Search

 

video 10 anys Pressenza

Documental: RBUI, nuestro derecho a vivir

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.