Els personatges són ficticis. Qualsevol semblança amb la realitat és “pura coincidència”.

Fa ja uns quants anys que la Catalina vol separar-se de l’Espàrtac, però les lleis no ho permeten. Qui sap quan va començar tot, perquè les famílies de tots dos ja vivien juntes des de fa generacions. El cas és que entre la família de Catalina sempre va haver-hi alguns que volien separar-se, però mai ho van concretar. Una vegada, fa ja moltíssims anys, ho van intentar per la força, però van fracassar. Des de llavors les coses s’havien mantingut relativament calmes, amb alguns moments de major tensió, com els 40 anys en què el cap de la família era el Francisco, el pare d’Espàrtac. Després les coses van tornar a suavitzar-se, fins que, fa poc més d’una dècada, va començar novament a créixer aquest sentiment d’“asfíxia” per part de la Catalina i la seva família.

Abans d’intentar la separació, van voler canviar la relació entre tots dos, ja que la veritat és que l’Espàrtac exerceix bastant poder sobre la Catalina, i totes les decisions principals recauen exclusivament en ell. No obstant això, aquest intent de canviar la relació, que al principi semblava que podia funcionar, va fracassar, i no sols això, sinó que el control d’Espàrtac va créixer amb el temps. Fa ja 5 anys, la Catalina va fer l’amenaça d’anar-se’n de casa, però l’Espàrtac no es va immutar, i efectivament, per temor a la repressió policial, la Catalina no va tenir més remei que tornar a la llar comuna, on fins i tot va sofrir algun càstig pel seu intent. Però fa 2 anys la Catalina ho va tornar a intentar, i aquesta vegada l’Espàrtac va haver d’anar a buscar-la, amb el suport de la policia, clar, ja que la llei està de la seva part. La situació va ser d’una gran violència, i molts dels seus veïns es van assabentar així dels problemes en la seva relació.

Les conseqüències d’aquest seriós intent segueixen fins al dia d’avui. La Catalina viu permanentment amenaçada; ha perdut alguns dels drets que tenia, i si torna a rebel·lar-se, sofrirà un càstig fins i tot major.

Algunes persones, alienes a la família, els suggereixen parlar i arribar a un acord, però el més que aconsegueixen és que l’Espàrtac digui que sí amb la boca petita, mentre continua mantenint la seva conducta de sempre. Pel costat de Catalina, la seva postura s’ha radicalitzat, ja que no veu cap altra sortida que no sigui la separació. Segurament fa alguns anys, quan Catalina va proposar canvis en la relació, es podria haver reconduït la situació, però la creixent pressió sobre la noia ha provocat que les seves alternatives es reduïssin. Paral·lelament, l’Espàrtac se sent orgullós del control que exerceix sobre ella, i no para de vanagloriar-se d’això davant dels seus companys.

La Catalina, al costat d’un grup de dones igualment afectades, ha proposat canviar la llei que els impedeix decidir amb llibertat si volen seguir en les seves llars actuals, però l’Espàrtac i els seus amics s’oposen i no consideren pas ni aquesta possibilitat, atès que ells tenen el control de la legislació. Gairebé l’única esperança que li queda a la Catalina és que altres persones, de fora del cercle familiar, li donin suport, però la veritat és que cadascun d’ells vetlla pels seus interessos; en moltes de les altres famílies hi ha situacions semblants, i ningú vol arriscar-se a donar massa llibertat a les seves dones.

Aquests últims dies, l’Espàrtac ha decidit aplicar nous càstigs a la Catalina. Això li ha generat reaccions molt negatives, però lamentablement, en lloc d’intentar resoldre-ho o, almenys, calmar la situació, l’Espàrtac s’aferra als seus drets legals, al mateix temps que intenta demostrar fermesa de cara als seus companys.

Com es resoldrà la situació? Ningú ho sap amb certesa, encara que si atenem les tendències actuals, la llibertat de decisió de la Catalina, més tard o més d’hora, acabarà triomfant per sobre els “drets de control” exercits per l’Espàrtac i d’altres com ell.