Estem en una emergència habitacional en moltes ciutats del món deguda a la gran discrepància entre els ingressos de la població i el preu de l’habitatge. A Barcelona, aquesta condició la patim des de la crisi, a partir del 2009 moltes famílies van començar a tenir problemes per a pagar la hipoteca, aquesta situació va donar lloc a milers de desnonaments, ara ens enfrontem a un problema de carestia del lloguer que es dóna en totes les grans ciutats del planeta. En resposta a aquest problema, plataformes, veïns i ajuntaments busquen solucions i demanen ajuda.

Campament de famílies a Badalona
La Plataforma d’Afectats per la Crisi (PAC) ha organitzat el passat cap de setmana un acte artístic de carrer denunciant la situació de nens i famílies desnonades que dormen al ras en un campament a Badalona. Quatre famílies, amb set nens en total de entre 8 mesos i 10 anys, no han trobat una altra alternativa que muntar un campament sota el Pavelló Olímpic de Badalona, al costat de la porta de l’Oficina d’Habitatge de la ciutat, després de ser desnonades mentre l’administració no els dóna cap resposta.

Preguntades les famílies sobre quina solució els ofereixen les administracions, una de les afectades respon que els Serveis Socials els proposen ocupar un habitatge. Les famílies no accepten aquesta proposta i reclamen un lloguer que pugui pagar. “Som treballadors, però no arribem a pagar els lloguers que ens demanen”, comenten.

Segons declaren membres de la PAC “les famílies afectades tenen una resolució de l’ONU per la qual no poden ser desnonades sense alternativa d’habitatge. La setmana vinent hi ha 17 desnonaments previstos a Badalona sense alternatives, i amb resolucions favorables de l’ONU”, famílies que podrien acabar vivint en el campament.

El Barri del Raval a Barcelona
Els veïns del barri del Raval lluiten contra el desnonament de 10 famílies per part del fons d’inversió Blackstone. El barri s’ha proposat resistir durant 15 dies l’amenaça de deu desnonaments impulsats pel fons voltor. Els veïns d’un dels edificis s’han organitzat per a fer front al gegant americà en una acció que no només busca salvar les seves cases, sinó establir precedent en la lluita contra l’especulació. Per a això s’ha elaborat un complet programa/kit de resistència amb activitats de tota mena.

La iniciativa del Raval té dos objectius: d’una banda, forçar la intervenció de l’ajuntament per a comprar l’edifici i oferir-lo als seus habitants a canvi d’un lloguer social que els permeti viure i per un altre, lluitar contra l’especulació dels fons voltors a través de l’organització popular i una crida la solidaritat de tota la ciutat.

El preu del lloguer escala més de pressa que el poder adquisitiu dels salaris i l’entrada de fons voltor en un mercat immobiliari desregulat empeny a milers de persones fora de les seves cases. En ciutats com Barcelona i Madrid, barris com el Raval o Llavapeus es buiden a la mercè d’un sucós negoci que es beneficia de la pobresa, la gentrificación i d’un model turístic sense línies vermelles.

La punta de llança de la gran transformació és el fons voltor Blackstone, assenyalat per experts de l’ONU com a promotor d’un model que “està fent fora de les seves cases a inquilins”. Assentat en l’Estat espanyol de la mà de casos de corrupció com la venda d’habitatge social a Madrid pel govern d’Ana Botella, el fons voltor americà mou una xifra de negoci de més de 100.000 milions de dòlars i més de 22.000 habitatges en l’estat espanyol.

Mentre que, en ciutats com Berlín, es fan consultes en forma de referèndum per a l’expropiació d’habitatges de fons voltor, en l’estat espanyol aquests mateixos fons campen a pler amb total impunitat. El relator especial de l’ONU i la comissió de treball de l’ONU han realitzat advertiments a l’estat espanyol en aquesta matèria: “Recordem als Estats les seves obligacions amb els drets humans a l’hora de regular la inversió en béns immobles residencials perquè recolzin el dret a un habitatge digne i de cap manera el soscavin. Això no es pot deixar al sector privat perquè ho realitzi de manera voluntària”.

Deu ciutats unides contra l’impacte de la turistificación
El lloguer turístic és un dels factors que ha elevat el preu de l’habitatge. L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb els d’Amsterdam, Berlín, Bordeus, Brussel·les, Cracòvia, Munic, Paris, València i Viena, Barcelona ha reclamat amb un manifest a la Unió Europea mesures fermes contra l’impacte del turisme il·legal a les ciutats i reivindica un marc legal europeu que doni eines als municipis per a intervenir sobre el mercat de l’habitatge.

Les deu ciutats signants són municipis que sofreixen intensament els efectes de la turistificación i els problemes d’accés a l’habitatge per part dels residents locals. Per això, han enviat aquest mes de juny un manifest conjunt expressant la preocupació per la recent opinió publicada per l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que considera que plataformes com Airbnb “simplement proporcionen un servei més de la societat de la informació”, de manera que els hi allibera de la responsabilitat de complir les normatives relatives al lloguer turístic.