Els 6 punts mínims de Tanquem els CIE

19.04.2019 - Catalunya - Redacción Barcelona

Els 6 punts mínims de Tanquem els CIE
(Imatge: Antonio Sempere)

Campanya pel Tancament dels CIE i la fi de les deportacions

www.tanquemelscie.cat

@TanquemElsCIE  www.facebook.com/ciesno

Estem de nou en plena campanya, on els partits fan servir el #RacismeElectoral per guanyar vots. A Tanquem els CIE estem fartes de sentir les mateixes excuses un cop rera un altre, i tenim clar que tant els governs locals, autonòmics i estatals com el Parlament europeu tenen prou competències per començar a desmuntar aquest sistema de racisme estructural.

Hem pensat 6 punts d’incidència política que hem d’exigir a cada institució i, per tant, als partits per a prioritzar com a línies de treball:

  • A NIVELL MUNICIPAL: Volem ciutats properes, que trobin mecanismes propis per fer front al racisme institucional i acabar amb la distinció entre els seus habitants segons el seu origen o color de pell.
  • A NIVELL AUTONÒMIC: Les autonomies tenen responsabilitat i competències suficients per garantir la seguretat de les persones que viuen en el seu territori. Així doncs, exigim que la facin efectiva.
  • A NIVELL ESTATAL: L’Estat ha de trencar amb la política de la diferència i la classificació de persones. Ha de garantir un compliment radical de l’article 14 de la Constitució Espanyola, així com de l’article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de les Nacions Unides.
  • A NIVELL EUROPEU: El parlament europeu té responsabilitat i per tant ha de tenir voluntat política per trencar amb les polítiques que promouen la Europa Fortalesa. Mai més morts a les fronteres en nom de la unitat europea, suposada garant dels drets humans.

A continuació, els resums dels 6 punts per a cada institució.

ELS 6 MÍNIMS MUNICIPALS

 

1. Vetllar per la no realització d’identificacions per raó de perfil ètnic, les quals estan prohibides per la UE.
Els municipis han de garantir que s’acati la prohibició de pràctiques discriminatòries per raó de naixement o raça, establerta tant a l’article 14 de la Constitució Espanyola com a l’article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de Nacions Unides, i a sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (Cas Timishev 2006, Cas Rosalind Williams 2009).

2. Establir mecanismes de consulta i participació ciutadana de totes les veïnes independentment de la seva situació administrativa.
Fins aconseguir lleis que reconeguin el dret a vot de tota persona adulta que visqui en un territori, els municipis han de treballar maneres de consultar i escoltar les veus de totes les seves veïnes, sense diferència per nacionalitat o situació administrativa. Cal que hi hagin mecanismes que garanteixin, també, la presentació de propostes socials, urbanístiques, educatives… per part de les veines migrants i altres col·lectius poc representats en els processos municipals.

3. Empadronament sense domicili fixe.
Garantir el dret a l’empadronament de tota persona que visqui al municipi, i que aquest empadronament garanteixi a la vegada els drets humans i civils de les veïnes. El procés d’empadronament sense domicili fix ha de ser senzill i, si cal, acompanyat de traductors i mediadors culturals.

4. La precarització de la vivenda de les famílies migrants no pot suposar la separació del nucli familiar, sinó la cerca urgent de solucions d’habitabilitat dignes.
Els recursos s’han de prioritzar per obtenir solucions per a la família, com ara el lloguer social, la vivenda de protecció oficial o les ajudes econòmiques per a persones en risc d’exclusió social, en lloc de separar nuclis familiars i internar als infants als centres de menors a causa de la precarietat econòmica de les famílies. Aquesta decisió de separar als menors de les seves famílies només pot ser presa per un jutge com a mesura extraordinària i no com es fa en el sistema actual de (des)protecció de la infància.

5. Els càrrecs públics, així com el funcionariat, han de reflectir la diversitat de la població real a la qual representen. Exigim formació obligatòria a tots aquests treballadors públics amb perspectiva de gènere, antiracista i d’identificació sexo-afectiva.
S’ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i al funcionariat, perquè sigui més proper a la realitat de la societat a la qual serveixen. Cal, també, una formació obligatòria que promogui un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres a les institucions.

6. Mesures de protecció per les veïnes en front d’un procés de deportació forçada.
Els municipis que es declaren en contra dels Centres d’Internament d’Estrangers, en contra de les deportacions i com a ciutats-refugi han de prendre mesures de protecció per als seus habitants: suport legal especialitzat d’emergència, telèfons on trucar en cas d’internament al CIE o detenció per deportació, i la creació d’un mecanisme que actuï en defensa de totes les seves veïnes migrants.

 

ELS 6 MÍNIMS AUTONÒMICS

Les autonomies tenen responsabilitat i competències suficients per garantir la seguretat de les persones que viuen en el seu territori. Així doncs, exigim que la facin efectiva.

1. La política de protecció del menor, migrant o autòcton, ha d’estar pensada en defensa dels seus drets.

Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix prima el fet de ser migrant sobre la condició de menor d’edat. La veu dels nens i joves sota protecció institucional ha de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills o filles de famílies pobres, siguin migrants o no, són sovint institucionalitzats innecesàriament, sense intervenció judicial, causant greus perjudicis emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades.

2. Acabar amb els protocols de discriminació dins de l’educació pública i establir mecanismes que respectin i reconeguin totes les realitats familiars.

Establir mecanismes a les institucions educatives que previnguin i aturin les discriminacions a les unitats familiars diverses, allunyant-nos d’un discurs únic. Treballar amb les famílies i menors, dins i fora de l’escola, valors antiracistes i feministes per ajudar a incloure en el seu imaginari totes les realitats familiars.

3. Accés a la sanitat pública sense necessitat d’empadronament i sense barreres lingüístiques i/o culturals.

Això requereix d’una formació adequada als treballadors sanitaris, per tal de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l’excusa de la desconeixença dels drets en matèria de salut de les persones migrants. A banda, cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural als centres d’atenció primària. 

4. Mecanismes de prevenció, investigació, control i solució de pràctiques racistes, xenòfobes i d’abús de poder per part dels cossos de seguretat autonòmics. 

Cal que les CCAA utilitzin les seves competències per garantir que els seus cossos de seguretat no apliquin identificacions i detencions arbitràries, fomentades en prejudicis racistes i xenòfobs, així com d’aspecte físic. Per això, exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista, i mecanismes de control, seguiment i, quan calgui, la inhabilitació dels agents per aquestes pràctiques habituals.

5. Els càrrecs públics, així com en el funcionariat, han de reflectir la diversitat de la població real a la qual representen. Exigim formació obligatòria a tots aquests càrrecs amb perspectiva de gènere, antiracista i d’identificació sexo-afectiva. 

S’ha de promoure la incorporació de nous perfils als càrrecs públics i al funcionariat, perquè sigui més proper a la realitat de la societat a la qual serveixen. Cal, també, una formació obligatòria que promogui un funcionament de les entitats públiques lliure de masclisme, racisme, capacitisme, homofòbia i transfòbia. Aquesta formació ha de ser prioritàriament impartida per persones dels col·lectius que més sovint troben barreres a les institucions.

6. Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per raó de perfil ètnic i de les deportacions forçoses. 

Els parlaments de diferents CCAA que ja van votar i es van comprometre a exigir al govern estatal el tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per raó de perfil ètnic i les deportacions forçoses, han d’explicar a la ciutadania què han fet fins ara i quin és el full de ruta per fer-ho efectiu. Per exemple, el Parlament de Catalunya es va comprometre el 23 de juliol de 2015 i les Corts Valencianes el 15 d’octubre del mateix any. Malgrat tot, la situació continua igual: als seus territoris es continua criminalitzant, perseguint, privant de llibertat i expulsant amb excuses administratives una part de les seves habitants.

ELS 6 MÍNIMS ESTATALS

L’Estat ha de trencar amb la política de la diferència i la classificació de persones. Ha de garantir un compliment radical de l’article 14 de la Constitució Espanyola, així com de l’article 26 del Conveni Internacional sobre Drets Humans i Polítics de les Nacions Unides. 

1.  Dret a vot per a totes les persones majors d’edat i en situació administrativa regular. 
Les migrants amb permís de residència i els fills de migrants han de tenir dret a vot i el dret a presentar candidatures a les eleccions generals, autonòmiques, municipals i europees. L’Estat democràtic ha de garantir que tota persona que hi viu i hi participa pugui escollir els seus representants polítics.

2. Accés lliure i sense restriccions a la sanitat pública, inclosos els drets reproductius, per a totes les persones del territori independentment de la seva situació administrativa.

Això requereix d’una formació adequada als treballadors sanitaris, per tal de desmuntar rumors i evitar les males praxis amb l’excusa de la desconeixença dels drets en matèria de salut de les persones migrants. A banda, cal un reforç en serveis de traducció i mediació cultural als centres d’atenció primària.

3. Ha de primar la situació del menor davant la seva realitat de migrant.

Exigim un canvi de paradigma en el sistema de (des)protecció de la infància, on ara mateix prima el fet de ser migrant sobre la condició de menor d’edat. La veu dels nens i joves sota protecció institucional ha de ser central en el canvi de model de protecció. Els fills o filles de famílies pobres, siguin migrants o no, són sovint institucionalitzats innecesàriament, sense intervenció judicial, causant greus perjudicis emocionals, socials i econòmics a famílies ja de per si precaritzades.

4. Prendre mesures per fer efectiva la fi de les identificacions per raó de perfil ètnic, les quals estan prohibides per la UE.

Exigim formació en matèria antiracista, antifeixista i feminista per a tots els treballadors dels diferents cossos de seguretat estatals i privats, així com mecanismes de control i d’inhabilitació per aquestes pràctiques, les quals són habituals.

5. Simplificar el procés d’obtenció de papers i de la seva renovació.

Reclamem abolir l’exigència de tres anys de residència permanent a l’estat per tal d’accedir a un permís de residència, abocant d’aquesta manera a treballar en l’economia submergida durant el transcurs d’aquests anys. Els menors d’edat que han estat educats a l’Estat espanyol en complir la majoria d’edat han d’obtenir la nacionalitat de manera immediata, o en el seu defecte, els permisos de residència i laboral. Les dones que arriben per reagrupament familiar també han d’obtenir el permís de treball automàticament. En general, és inadmissible que la renovació dels papers depengui d’un contracte laboral de jornada completa d’un any de durada: l’Estat promou i empeny la irregularitat sobrevinguda.

6. Tancament dels CIE, fi de les deportacions forçades i derogació de la llei d’estrangeria. 

La llei d’estrangeria es va crear l’any 1985 i es va començar a parlar de la figura del “migrant il·legal”. Això va marcar l’inici d’un sistema de control i expulsió. La burocràcia marca el ritme i el moviment de les persones, i legitima la violència institucional i policial. Acabem amb aquests 35 anys d’infàmia. I, un cop assolit, exigim l’inici d’un procés de reparació a totes les persones que n’han patit les conseqüències.

ELS 6 MÍNIMS EUROPEUS

El parlament europeu té responsabilitat i per tant ha de tenir voluntat política per trencar amb les polítiques que promouen la Europa Fortalesa. Mai més morts a les fronteres en nom de la unitat europea, suposada garant dels drets humans. 

1.  Prendre mesures efectives perquè les identificacions per raó de perfil ètnic no es duguin a terme en cap Estat membre.

Els països de la UE no estan acatant la legalitat vigent: es tracta d’un problema transnacional, ja que abarca a tot el territori europeu. Calen mesures preventives i punitives als Estats que incompleixen els compromisos de mínims en tractats internacionals.

2. Garantir la tramitació de l’accés a la Protecció Internacional des de les ambaixades en qualsevol país.

Si una persona està en perill, Europa, com a suposada garant dels DD.HH, ha d’assegurar l’accés ràpid i des de qualsevol consolat de país europeu a qualsevol territori del món, a iniciar els tràmits d’asil pertinents amb els quals pugui viatjar de manera segura a la seva destinació. Forçar la gent a demanar l’asil al lloc de destí en comptes del lloc d’origen o qualsevol tercer país de pas està suposant milers de morts a l’any.

3. Fi de la política d’externalització de les fronteres.

Els Estats europeus estan finançant estructures de control fronterer a països com Marroc o Líbia (entre altres) per aplicar unes mesures més dràstiques no permeses a la UE, i així difuminar el seu paper decisori a la necropolítica com a control de fluxos migratoris.

4. Fi de l’Acord de Dublín.

Les migrants han de poder exercir el seu dret a accedir a la protecció internacional a qualsevol Estat de la Unió Europea, tants cops com sigui necessari.No pot ser que les migrants quedin vinculades eternament al primer país europeu pel qual van entrar al continent, impedint decidir sobre el propi destí migratori.

5. Eliminar el sistema de FRONTEX i assegurar els serveis de rescat marítim.

L’article 19 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE i el protocol número 4 del Conveni Europeu de Drets Humans prohibeixen les expulsions col·lectives d’estrangers. Tot i això, escudant-se en un tecnicisme burocràtic, l’agència europea de control fronterer FRONTEX practica constantment la deportació massiva des d’Europa per mar i aire. La UE dedica un pressupost anual de 1.700 milions d’euros a aquesta agència per a controlar les fronteres. Això vol dir que cada mort és una decisió política.

6. Finalització i reparació de l’espoli colonial.

Europa ha d’acabar amb les pràctiques d’expropiació colonial, pròpies del liberalisme econòmic que la sosté, i promoure una política de reparació a totes les víctimes d’aquest, incloent la recuperació dels recursos naturals explotats. A més, exigim la prohibició de la venta d’armament i acabar així amb la fal·làcia de l’Europa de la Pau.

Categories: Comunicats de premsa, Drets Humans, Europa, Internacional, Migrants
Tags: , ,

Butlletí

Anota la teva adreça de correu electrònic per subscriure't al nostre servei de notícies diari.


video 10 anys Pressenza

Marxa mundial per la pau i la noviolència

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.