L’Atenció Primària puntal bàsic del Sistema Nacional de Salut

09.12.2018 - Marea Blanca Atención Primaria - Redacción Barcelona

L’Atenció Primària puntal bàsic del Sistema Nacional de Salut
(Imatge: Marea Blanca Atención Primaria)

Marea Blanca  Atención Primaria.-

L’any 1984 es va iniciar a L’Estat espanyol i a Catalunya la reforma de l’Atenció Primària (AP) en un context de reforma general del Sistema Sanitari amb la Llei General de Sanitat de l’any 1986. Fins al 1986 teníem un Sistema Sanitari de Seguretat Social finançat per les rendes del treball que donava servei només als treballadors i els seus beneficiaris. Amb la llei de 1986 es va canviar a un  Sistema Nacional de Salut finançat a través dels pressupostos generals de l’Estat que dóna cobertura universal de totes les persones, independentment de la seva situació laboral. Aquests dos fets varen marcar un abans i un després en el nostre Sistema Sanitari Públic (SSP).

L’AP va passar dels antics ambulatoris, on els metges treballaven 2,5 hores i les infermeres els ajudaven, bàsicament a fer receptes, a ser la porta d’entrada al SSP front qualsevol problema o necessitat de salut, i a tenir uns equips formats per professionals a plena dedicació. Equips amb àmplies funcions en l’atenció sanitària a les persones i que, a més, tenien funcions en el camp de la promoció de la salut i la prevenció de malalties. La incorporació de les primeres promocions de metges especialistes en medicina familiar i comunitària va ser determinant per aconseguir fites de qualitat assistencial molt més elevades de les que hi havia fins aleshores.

Fortaleses i debilitats del nostre Sistema Sanitari

Cal recalcar quines eren les fortaleses fundacionals del SSP i de l’AP, i també quines febleses hem heretat i arrossegat:

És una fortalesa inestimable que a cada persona se li assigni un Equip d’AP amb una metgessa i una infermera de referència, que seran responsables de tota l’atenció sanitària i imprescindibles per “acompanyar” a les persones pel SSP quan aquestes han d’anar a altres nivells assistencials.

Són també fortaleses la confiança que la ciutadania diposita en el SSP i molt especialment l’elevadíssima satisfacció que manifesten amb l’AP.

Això no obstant, cal recalcar que malgrat que l’AP atén el 80% dels problemes de salut de la població i que ha aconseguit grans millores en salut (taxes elevadíssimes de vacunació, bon control de malalties cròniques, disminució de la mortalitat per malalties cardiovasculars…) arrossega un finançament que sempre ha estat molt per sota de les necessitats que li havien de permetre desenvolupar la seva potencialitat.

Si parlem de les febleses del sistema, destacaríem la seva dependència de l’atenció hospitalària i de la medicina tecnificada, i d’altra banda les respostes excessivament medicalitzadores que tots els nivells del sistema donen als problemes de salut i de la vida.

Encara que no és el tema que avui ens ocupa, no podem deixar d’esmentar l’altre gran debilitat del nostre SSP, la mercantilització i connivència pública-privada en la provisió de serveis i l’entrada d’empreses amb ànim de lucre dintre del sistema.

Per què el SSP ha de ser “primarista”? A la Sanitat poques vegades “més és millor”, més aviat “menys és més?”

Cada vegada surten més i més estudis que demostren els beneficis en salut i en reducció de mortalitat dels sistemes de sanitaris que compten amb una AP forta i de qualitat, en els que l’AP és l’eix i porta d’entrada. La mateixa OMS periòdicament recomana que els diferents sistemes sanitaris de tots els països es basin en una AP forta, perquè obté millors resultats en salut i redueix iniquitats amb menys costos.

Els estudis poblacionals revelen que les àrees amb millor AP tenen millors resultats en les taxes de mortalitat total, en la mortalitat per causes cardíaques, en la mortalitat infantil i en la detecció més precoç de càncers, entre d’altres. Per contra, mostren que els sistemes de salut basat en especialistes i hospitals són més nocius per la salut i molt més cars.

Però, que s’entén per SSP primarista? Quins són els elements per considerar que es disposa d’una AP forta i de qualitat? Molts estudis que han investigat l’AP conclouen que les característiques que la fan tan efectiva són: el fet d’estar pròxima i orientada a les persones, a les poblacions i no a les malalties; ser accessible en el temps (no és accessible una AP que té una llista d’espera de 15 dies), geogràficament i culturalment; disposar de  professionals de referència estables que coneguin i atenguin a les persones al llarg del temps en totes les etapes vitals; tenir un elevat nivell de resolució, amb capacitat i dotació necessària per fer tasques de prevenció, promoció de la salut i atenció de problemes i patologies freqüents; i finalment que puguin fer tot això de forma coordinada amb altres nivells assistencials quan aquests siguin necessaris.

 

Les retallades en sanitat, com i a qui han afectat

El 2017 Catalunya va destinar al SSP un 27,5% menys de recursos que vuit anys abans, segons un recent informe de l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials. En total, més de 3.300 milions d’euros per sota de la inversió del 2009.

Un altre informe recentment publicat per La Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública col·loca a Catalunya a la cua dels paràmetres de qualitat de l’atenció sanitària juntament amb El País Valencià i les Canàries.

Però ni les retallades ni la (no)recuperació no van ser uniformes a tots els nivells del SSP, i l’AP va ser especialment castigada. Les retallades a l’AP continuen, mentre el finançament dels hospitals es va recuperant. Així l’any 2011 es dedicava el 16% del pressupost de sanitat a l’AP, i actualment s’ha passat a un vergonyós 13%, quan per tenir una AP correctament finançada es recomana destinar el 20-25% del pressupost del SSP.

Va ser a partir de les retallades del 2010 que hi ha hagut una disminució de personal a l’AP (unes 3000 persones a Catalunya, en totes les categories), tancament de centres d’AP, de consultoris i de centres d’atenció continuada, precarietat en la contractació de personal sanitari (40% de treballadores tenen contractes precaris), no substitucions per baixes, vacances i jubilacions, etc.

Però l’AP no està patint només retallades econòmiques. S’està portant a terme un buidatge de funcions, traient-li competències per passar-les a dispositius que es dediquen a grups de pacients determinats. Això està passant en el camp dels pacients amb malalties cròniques, en l’atenció domiciliària i en l’atenció al final de vida. Estem davant d’un procés de desballestament de l’AP tal com l’hem entesa fins ara i tal com està demostrat que és efectiva.

La reducció de personal té un impacte directe en el pacient perquè se li dedica menys temps, se l’escolta menys, i per tant, no es poden valorar bé les necessitats i les millors intervencions, i la qualitat disminueix. Com a conseqüència, es demanen més proves innecessàries, es recepten més fàrmacs, i es deriva més a altres nivells assistencials, que es col·lapsen i també funcionen pitjor. I a més, cal tenir en compte que, quan un problema de salut és atès en un nivell assistencial que no li pertoca en relació a la seva complexitat s’està posant en perill la salut i el benestar de la persona.

Situació actual de l’AP

Va ser a partir de les retallades del 2010 que l’asfíxia econòmica l’ha conduït a la greu situació actual. Tot i que els professionals han fet un esforç immens per mantenir la qualitat del servei la situació és insostenible i la resistència dels professionals s’està esquerdant i posant a prova.

L’AP està greument malalta, perquè no interessa als sistemes sanitaris mercantilitzats, i les retallades atribuïdes a la necessitat imposada per la recessió econòmica s’han aprofitat per destruir-la. Perquè hi ha molts interessos econòmics per reduir l’AP a la mínima expressió i poder comercialitzar amb la nostra salut a través de la medicalització de la vida i la destrucció del SSP.

És en aquest context que Marea Blanca, Rebel·lió Primària i el Fòrum Català d’Atenció Primària engeguen La campanya “Donem vida a l’Atenció Primària”. La campanya vol conscienciar sobre el perill en què està l’AP i aconseguir el suport de professionals i ciutadania, perquè per enfortir-la necessitem la suma de totes les forces. Ara és especialment important perquè el camí que estan seguint els responsables polítics i gestors és contrari als nostres interessos. Hi ha moltes ganes de reduir l’AP a la mínima expressió i si la ciutadania i els professionals no prenem un paper actiu en la seva defensa, acabarà sent una caricatura d’allò què hauria de ser.

Perquè si no ens mobilitzem, s’acabarà de destruir l’AP i amb ella tot el sistema sanitari públic, i la nostra salut passarà a ser carn dels mercats.

Perquè l’AP és la clau del sistema nacional de salut, i aquest serà primarista o no serà. Si deixem caure l’AP, caurà tot el Sistema Nacional de Salut.

Al mateix temps que la  campanya  “Donem vida a l’AP”  guanyava força mitjançant  xerrades informatives als  barris, CAPS, centres cívics, fèiem  concentracions davant dels CAPS amb l’intent de crear consciència als veïns i veïnes donant  visibilitat a les causes i conseqüències  produïdes per les retallades.

En els Caps s’anava  generant  el descontentament dels treballadors i treballadores al punt de plantejar-se una vaga dins de l’AP.

En aquest context el Sindicat de Metges de Catalunya va canalitzar aquesta indignació convocant vaga els dies 26, 27,28,29, 30 de novembre, només de metges i metgesses,  a l’ICS.

Hauria estat molt bé que aquesta vaga hagués sigut unitària per part de tots els sindicats i per a tots els treballadors i treballadores de l’AP. Però es va perdre  una bona ocasió  en molts anys, donat el greu deteriorament de l’AP

Calia la possibilitat  de convocatòria unitària a l’AP.  Malauradament  no va ser així. Tal  vegada no es va trobar la manera que la resta de sindicats  es sumes  una vegada anunciada la vaga.

La CGT, que  empara  a  Rebel·lió Primària  va donar la possibilitat  a la resta de treballadors  i treballadores  de fer vaga a tota la primària.

Conclusions:

Podríem dir com a positiu que  la indignació va sortir al carrer i va posar  al Departament de Salut en alerta; d’altra banda la  fragmentació  sindical va generar uns resultats  parcials en quant el benefici pels treballadors  i treballadores i s’ha relegat  la tan esperada millora en l’AP.

Hem de reconèixer que el treball sostingut des de Marea Blanca, Rebel·lió Primària  i Fòrum Català d’Atenció  Primària  té sentit, així com continuar  unint a totes les forces  socials, en la mida de les nostres possibilitats, mitjançant accions oportunes.

El Departament de Salut haurà d’ampliar els escenaris de negociació a fi de minvar els impediments  que continuaran trobant-se  els professionals en el desenvolupament  de les seves tasques.

Categories: Comunicats de premsa, Europa, Salut
Tags: , , , ,

Butlletí

Anota la teva adreça de correu electrònic per subscriure't al nostre servei de notícies diari.


video 10 anys Pressenza

Vaga Internacional Feminista

App Pressenza

App Pressenza

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.