Per Laia Farrera / Andreu Merino – diarijornada.coop.-

Un cohet precedit del toc de grallers ha donat pas a la gran onada sonora que ha travessat l’Avinguda Diagonal on, segons la Guàrdia Urbana, un milió de persones s’han concentrat avui convocats per l’Assemblea Nacional Catalana.

«Ni 155, ni reis, ni processisme»

Un cop l’onda de la manifestació ‘Fem la República catalana’ ha arribat a la capçalera, situada al Palau Reial, L’ANC i Òmnium han donat el tret de sortida a l’acte final de la mobilització.

Un mur amb diferents Inscripcions s’alçava a la fila zero de la manifestació i un membre de l’organització ha animat la multitud a fer-ne caure algunes parts amb crits d’«independència», «els carrers seran sempre nostres» i «ni un pas enrere». Les parts del mur que han caigut són les que lluïen un dibuix del rei d’espases i la inscripció «155». Una tercera, amb la inscripció «Demanar el referèndum acordat, esperar que l’estat espanyol canviï» només ha caigut a mitges. Han quedat dempeus les parts del mur que recordaven l’1 d’octubre, que demanaven la independència o que mostraven la paraula ‘Sí’ e,n diferents idiomes.

«Malgrat la repressió, seguim endavant»

Acte seguit, l’actriu Mercè Martínez i l’actor Marc Martínez han pres la paraula com a conductors de l’acte. «Ni 155, ni reis, ni processisme», ha etzibat l’actor. «No tenim por, malgrat la repressió seguim endavant».Tots dos han reivindicat el mandat del referèndum de l’1-O i la seva implementació.

A continuació, s’han portat a terme els parlaments que han fet especial incidència en el record dels presos polítics, els exiliats i els represaliats pel referèndum de l’1-O . El primer en prendre la paraula ha estat Aamer Anwar, l’advocat de la consellera a l’exili, Clara Ponsatí, qui ha tingut unes dures paraules dirigides al govern de l’estat espanyol a qui ha titllat de terrorista. “El general Franco estaria orgullós de l’Espanya contemporània, de l’expresident Mariano Rajoy, dels policies uniformats i l’auto denominat socialista Pedro Sánchez”. En la mateixa línia s’ha expressat Ben Emmerson, advocat de 7 dels 9 presos polítics davant les Nacions Unides. L’advocat ha instat el govern de Sánchez a alliberar els presos polítics i a alçar la veu del carrer abans d’un judici, que ja preveu injust, el mes de novembre.

L’alemany Thomas Schulze, representant del Foreign Friends of Catalonia, ha tancat els parlaments internacionals fent referència a la violència de l’1-O. “Europa i tot el món van veure la vostra dedicació democràtica i les reaccions d’un estat on cap europeu no vol viure”, ha dit.

Perdre la por

Núria Tarrés, la mare d’Adrià Carrasco, ha llegit un emotiu discurs dirigit al seu fill, exiliat a Brussel·les per les acusacions de terrorisme després d’haver participat en un tall de carretera el passat mes d’abril. Tarrés ha fet èmfasi en la política de la por i la importància de seguir mobilitzats col·lectivament per vèncer-la.

Al seu torn, la representant dels CDR Glòria Corones, ha instat les institucions a desobeir tal com la gent “ho està fent al carrer” en nom de la voluntat popular sorgida del referèndum i les eleccions de desembre.

Josep Maria Cervera, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha portat la veu del món local on ha instat a “no fer ni un pas enrere” i a buscar complicitats fora del país, tal com va fer l’AMI amb els alcaldes de la Catalunya Nord aquest estiu.

Els discursos del vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, han tancat els parlaments amb enèrgiques crides a la mobilització des del carrer, les institucions i el govern, tant de cara al judici dels presos, com per la implementació de la república. Paluzie ha afegit que treballaran per reforçar les debilitats detectades després de la proclamació de la república i ha demanat que l’esforç se centri en l’interès col·lectiu.

L’acte ha acabat amb la cançó ‘Ens en sortim’, interpretada pels Obeses i, per últim, els representants de les entitats han pujat a l’escenari mentre l’himne dels Segadors posava punt i final a l’acte.

L’article original es pot trobat aquí