Últimament hi ha una onada a Europa de discursos antiimmigració. Els arguments d’aquests discursos es poden adjudicar a tres categories: alguns són idiotes, altres mesquins i la majoria mentiders.

Els arguments idiotes són aquells que estan directament equivocats. Es basen en creences sense contrastar (com que les dones tenen el cervell més petit o ximpleries així) i són fàcilment desmuntables. Els utilitzen majorment les persones molt desinformades, que lamentablement, en aquesta era de la (des) informació, són moltes. Si aquestes persones fessin un petit esforç per informar-se millor, podrien canviar les seves creences, però moltes vegades aquesta intenció no existeix, en part perquè la persona creu tenir raó, i en part perquè és molt més còmode deixar anar eslògans erronis que haver d’informar-se.

Els arguments mesquins són aquells que obliden el petit detall que els immigrants són persones igual que un, amb similars somnis, alegries i tristeses; que el món en què vivim és tremendament desigual, i que les oportunitats que ha tingut un no les ha tingut la major part de la població del planeta. També obliden que molts immigrants procedeixen de llocs on s’han desencadenat guerres finançades (si no provocades) per Europa i els EUA. Finalment, s’ignora el fet que la major part del planeta està sumida en la pobresa per causa de les polítiques mesquines dels grans poders econòmics, gairebé sempre situats als EUA i Europa. De fet, la bonança econòmica (en declivi) que s’ha gaudit als països rics ha estat, i segueix sent, finançada pels països pobres; dit d’una altra manera, tal com està muntat el sistema econòmic mundial, perquè hi hagi alguns rics ha d’haver-hi molts pobres. Els pobres no són tals perquè no treballen, sinó perquè treballen per als rics. Tots aquests arguments són sostinguts per les persones que no volen posar-se en el lloc dels altres, que són incapaces d’imaginar-se com viu aquesta persona que s’anima a creuar el mar Mediterrani en una pastera.

Els arguments mentiders són els repetits pels polítics “de moda”, entre els quals Marine Le Pen a França, Trump als EUA, Matteo Salvini a Itàlia i més recentment Pablo Casado i Albert Rivera a Espanya. Tant de bo aquests fossin els únics polítics que sostenen aquests discursos, però la veritat és que són molts més. Es tracta d’arguments mentiders perquè els qui els utilitzen saben que estan mentint. Segurament hi ha una mescla de racisme medieval amagat i desig de desviar l’atenció de la població dels problemes reals, juntament amb un interès pel rèdit electoral.

Aquests tres tipus d’arguments solen aparèixer barrejats. En aquest magnífic article d’Ignacio Escolar es desmunten gairebé tots els arguments que utilitzen els racistes per justificar les seves idioteses, mesquineses i mentides.

Unes poques coses que cal tenir clares:

  • Els immigrants són persones igual que tu i que jo; ni millors ni pitjors.
  • Qualsevol pot ser immigrant per alguna circumstància que escapa al propi control.
  • Històricament, la immigració ha afavorit el desenvolupament de tots els pobles.
  • Els països dels quals procedeixen els immigrants són sistemàticament agredits (físicament o econòmicament) pels països receptors de migració.
  • El món és molt injust, i per això ocorren les crisis migratòries. Els principals responsables d’aquesta injustícia són els grans poders econòmics.
  • Rebutjar de plànol els immigrants amb arguments racistes, supremacistes o econòmics és d’idiotes, mesquins o mentiders, o les tres coses juntes.