En virtud d’intentar comprendre el moment actual en relació a la “posada en la taula” del cansament de gran part del gènere femení cap a tot el que es relaciona amb el Patriarcat, és que el tema va estar rondant al meu cap des del passat 8 de març fins al dia d’avui. Necessitava donar-li una nova mirada a la meva interioritat, per poder donar respostes superadores cap al mitjà davant d’un tema que no m’acaba de convencer pel que fa a la manera en que se’l presenta públicament.

Per una banda en va sorgir la premissa :  si alguna cosa o algú té poder, també alguna cosa o algú ho va situar en aquest podi.  ¿Per què es va passar del Matriarcat al Patriarcat?  ¿Per què el gènere masculí abusa del seu estat de poder maltractant, violentant, reduint, i fins i tot assassinant al gènere femení?. ¿Qui o què va posar al gènere masculí en aquest podi de poder perquè s’atribuís  aquestes llicències a si mateix.

Es sabut que fa uns 10 mil anys l’esser humà va començar a assentar-se en les primeres poblacions; de la mateixa manera és conegut que el Patriarcat ja té uns 5.000 anys de consolidació,  és a dir, a partir del moment en que els éssers humans es van organitzant en poblacions generant assentaments, aquest comença a conquerir territoris, a prendre possessió de riqueses abans trobades per altres i es desplega el seu avanç civilitzatori, és en aquest moment en el qual els homes anaven a les conquestes i guerres, eren èpoques de Patriarcat…  els últims 7.000 anys han estat de predominança Patriarcal (1)…

Però en tot aquest temps es va anar creant una mica  de rerefons… com si el home  tingués un crèdit de sobreprotecció.

Em van cridar l’atenció pintades als carrers que diuen “deixem de criar petits mascles”, i es que és cert que les mares i els pares són responsables  de la criança dels seus fills homes, però sentía que havia alguna cosa mes que és anterior a les circumstàncies conjunturals, com un batec que empeny d’enrere, de molt enrere, des del inici dels primers assentaments, de les primeres conquestes.

I així per coses de les coincidències, va arribar a les meves mans un article de divulgació científica que parlava de que fa uns 7.000 anys enrere el gènere masculí va estar en perill d’extinció. Sí, en aquestes èpoques de batalles i ferides greus  i malalties mortals els homes van estar a la vora de l’extinció. En alguns llocs hi havia un home per cada 24 dones. I aquesta dada em va donar una sospita de com va poder haver començat tot.

Potser en aquest temps els homes escassejaven i les dones protegien als seus fill homes perquè sabien que en créixer anirien a la guerra o com a esclaus a treballar en les obres per a la construcción de edificis i als camps. Potser allà va començar una sobreprotecció de les dones caps als homes.

Potser en aquest moment la Deessa Mare, la imatge del que es sagrat  posat en el femení, es va anar diluint en ser reemplaçat per la importància de la masculinidat.

Potser en aquesta época no hi havia nous naixements, els homes que no anaven a les guerres tampoc eren bons per a la reproducció perquè eren vells o nens.  Potser  a partir d’aquí  es relaciona  l’acte sexual amb els naixements.

Potser això es va anar convertint en una creença de superioritat dels homes respecte a les dones i potser per aquesta sensació de superioritat han anat abusant de la seva ubicació privilegiada.

No sé si aixó ha estat així, no sé si aixó seria veritable…. però a mi em serveix per buscar una mirada compassiva i reconciliatoria sobre els fets que van portar a la humanitat a endinsar-se en la situació en què es troba avui.

Aquelles dones van sobreprotegir els seus fills homes i els van ponderar sense saber que estaven llançant un projecte a cinc mil anys… i avui ens trobem en un món rebel·lat davant aquesta violencia del mascle amb la possibilitat de llançar un nou projecte a cinc mil anys…..  aquesta vegada que sigui des d’una construcció superadora, no violenta i humanista, ja que res de bo surt quan s’acciona des del temor i la compulsió.

…………
(1) Les dades d’aquest paràgraf són imprecisos, simplement estan posats per dibuixar una línia imaginària en el temps perquè serveixi com a referència.

(Traducció al català: Maria Cros)