El que ens uneix pot percebre’s, cal donar forma a com unir-nos

02.06.2018 - European Humanist Forum 2018

Aquest article també està disponible a English, Spanish, French, German

El que ens uneix pot percebre’s, cal donar forma a com unir-nos
(Imatge: Joana Alomà)

Paco Vaquero és membre d’Humanistes per la Renda Bàsica Universal. Ha participat en el Fòrum Humanista Europeu, celebrat recentment a Madrid, com a ponent en la taula de “Periodisme independent i activisme social” així com a l’àrea de “Política i mística social”.

Quin ha estat el paper dels mitjans de comunicació independents en la transformació social i quin podria ser el seu paper a futur?
Fonamentalment “infiltrar-se” en el pensament únic que ens tracta d’imposar el sistema (únic també). Per descomptat això fa que, en la majoria de les ocasions el periodisme independent es jugui molt: des de l’honestedat del/la periodista, la seva supervivència econòmica, la seva família en altres casos i finalment la vida. Tot per arribar al lloc dels fets, o al lloc on es tergiversen els fets. És alguna cosa que no acabarem de valorar en la seva justa mesura, donada la desproporció actual de mitjans.

Podrien els mitjans independents contribuir a generar el relat d’una nova cultura més humana i menys violenta i trencar amb l’hegemonia cultural dels grans mitjans de comunicació?
Sens dubte. Darrere d’aquest treball, o potser per davant, va una mirada atenta i disposada a mostrar la cara de la realitat falsejada que, seductorament en ocasions -però no per això menys violenta- se’ns tracta d’imposar.
Exposar les altres mirades, les altres experiències d’un mateix fet és, precisament un acte d’acció cultural, contracultural si es vol, que respon a un codi ancestral de la Humanitat: Tracta als altres com vols ser tractat.

Podrien ajudar a restituir la llibertat d’expressió tan amenaçada?
D’antuvi mantenen la flama. Amb prou feina, donat els temps que corren on se serveix a preu fet com a plat principal de la informació, una veritat absoluta que necessita com a guarnició el saltejat de mentides, més o menys subtils, que ajudin a digerir el més groller, obviant fins i tot les dates de caducitat de les pròpies informacions.
Però sí, podrien ajudar a instal·lar la llibertat d’expressió com un dret humà, alguna cosa que, a dia d’avui, està reservat sense risc algun solament als portaveus del sistema.
Ara mateix toca resistir.

L’agenda dels mitjans no representa la realitat de la ciutadania i és aliena a les seves necessitats i interessos. Poden els moviments socials amb les seves accions i mobilitzacions incloure un tema en l’agenda mediàtica?
Definitivament sí. Tenim experiències d’això en els últims temps, especialment des dels moviments com el 15M a Espanya, que va ajudar amb Ocupa Wall Street, o els campaments de la dignitat anys abans, en el Sàhara, o més recentment, les mobilitzacions contra els desnonaments, els pensionistes i especialment el feminisme que, per a mi, concita lloc de trobada de moltes reivindicacions “per a totes”, que és també un “per a tots” i està aconseguint posar en escac al propi sistema judicial, laboral, de representació etc.
Evidentment, l’interès de totes aquestes mobilitzacions no era precisament aconseguir una “quota” en aquesta agenda mediàtica. Ells van ser la notícia pel seu convenciment en la lluita que desenvolupen.

Pot la ciutadania generar informació i marcar l’agenda mediàtica?
Tal com comento en la pregunta anterior, si la ciutadania aconsegueix organitzar-se i mostrar la seva posició amb permanència i majoria, no els quedarà una altra alternativa als mitjans més que atendre a les demandes. Per descomptat, cal comptar amb que manipularan tot el possible els fets i les seves interpretacions. És aquí on es fa necessari la presència dels mitjans independents.

En relació al lema d’aquest fòrum: “el que ens uneix” Com podríem millorar el nostre treball conjunt els mitjans i els moviments socials?
La pregunta està feta molt encertadament, al meu parer, perquè del que es tracta no és de crear una espècie de contuberni mitjans independents-moviments socials que acabi per fer el mateix que ja fan els grans mitjans.
El treball de cadascú necessita un àmbit de trobada, unes “connexions” si es vol, on la veracitat dels fets, així com que les interpretacions, siguin reflectides amb total honestedat.
Els mitjans independents des de la seva mateixa definició, es desmarquen, no solament dels circuits oficials -creant els seus propis- sinó també de l’ètica professional que els orienta. Dit d’una altra forma, el periodisme independent és, en si mateix, divers i mostra diversitat d’expressions. La contrapartida és el monobloc que observem als canals de tv, per exemple, on es discrepa solament en les previsions del temps, o l’horòscop.
Els moviments socials, també des de la seva mateixa definició, no presenten un full de ruta rígid en les seves accions, i un front únic d’actuació. Però la veritat és que, l’adreça de les seves accions busca remoure l’actual sistema de “benestar” que gaudeixen solament algunes persones. És en la diversitat i en la trobada comuna, que només es dóna quan cau en el compte que no hi ha “oposició” entre les diferents propostes sinó tot el contrari, complementació.
El que ens uneix, en essència, sembla percebre’s clarament, al com ens unim cal anar donant-li forma.
Jo tinc esperança.

Categories: Cultura i mitjans de comunicació, Entrevistes
Tags: , ,

Butlletí

Anota la teva adreça de correu electrònic per subscriure't al nostre servei de notícies diari.


video 10 anys Pressenza

Vaga Internacional Feminista

App Pressenza

App Pressenza

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.