El Partit Humanista ha sabut reconèixer fa tres dècades la importància del Dia Internacional de la Dona, dels drets dels homosexuals i de la noviolencia com a forma de lluita.

El Partit Humanista Internacional (PH) va ser fundat el 8 de març de 1984, a Argentina. En les següents setmanes i mesos es va fundar en molts més països, fins a aconseguir en el seu apogeu (finals dels 80, principis dels 90) uns 50 països.

La data del 8 de març no va ser triada a l’atzar sinó tot el contrari: es tractava del Dia Internacional de la Dona. Per aquests anys, gairebé ningú coneixia el significat d’aquesta data. Les úniques dates que tenien ressonància mundial eren l’1 de maig i el cap d’any. No obstant això, ja des del principi el PH va voler deixar clares les seves prioritats, i la denúncia de la discriminació contra la dona era una d’elles, d’allí l’elecció de la data de la seva fundació. Així, mentre l’esquerra tradicional, aquella que encara usa vocables com a ‘obrer’ i que encara considera al treball com el pilar de la societat, segueix festejant l’1 de maig, gairebé com una tradició sense contingut, el PH ha celebrat el seu aniversari el 8 de març.

Fa escassos tres dies es va celebrar un nou Dia Internacional de la Dona, en aquesta ocasió amb multitud de manifestacions per tot el món. En els casos espanyol i català, han estat les manifestacions més grans en aquesta data, acompanyades de la primer vaga feminista. Queda clar que l’efemèrides cobra cada vegada major significació, i això és una molt bona notícia per a aquells que s’oposen a qualsevol tipus de discriminació.

Parlant de discriminacions, el PH també va donar prioritat a una altra d’elles, donant cabuda en les seves llistes a diputat per a la seva primera elecció, en 1985, a l’agrupació CHA (Comunitat Homosexual Argentina). Cal fer el difícil exercici de situar-se en aquell moment: el 8 de març era una data desconeguda per a gairebé totes les persones, i els drets dels homosexuals (o dit d’una manera molt millor, el dret a decidir amb llibertat l’exercici de la pròpia sexualitat) eren una aspiració gairebé utòpica. Afortunadament, avui dia la situació de la dona ha millorat en termes generals (quedant encara molt camí per recórrer, i d’allí la importància del 8 de març d’aquest any) i el reconeixement a la llibertat sexual també ha millorat molt, sent ja molts els països que reconeixen els seus drets en un aspecte tan delicat com el matrimoni.

El tercer aspecte en el qual crec que el PH també ha estat avantguarda és el de la noviolencia, possiblement el més important dels tres, per englobar en bona mesura als dos primers. Aquest aspecte és el més retardat dels tres, encara que també veiem indicadors positius, com la recent lluita de bona part del poble català contra la repressió de l’estat espanyol. Els catalans han fet seva la bandera de la noviolencia de manera ‘natural’, sense líders, un concepte que 30 anys enrere estava reservat per als estudiosos de les biografies de Gandhi i Luther King. Si bé és cert que el militarisme gaudeix actualment de bona salut, vista la ‘evolució’ armamentística d’EUA o Rússia, per posar el cas dels dos estats més armats al món, també és cert que cada vegada més les poblacions mostren el seu rebuig a la resolució violenta dels conflictes. En el cas català, ni tan sols s’ha contemplat qualsevol altra possibilitat que no sigui la lluita noviolenta.

Així doncs, a 34 anys de la seva fundació, reivindiquem la clarividència del PH a anticipar per diverses dècades alguns dels temes que avui marquen bona part de les reivindicacions populars a nivell mundial. I celebrem que avui mateix han pres possessió de les seves actes de diputat un grup d’humanistes xilens, integrats dins de la coalició Front Ampli.