Els ajuntaments pel canvi demanen polítiques d’habitatge al govern central

11.12.2017 - Redacción Barcelona

Aquest article també està disponible a Spanish

Els ajuntaments pel canvi demanen polítiques d’habitatge al govern central

Mentre el govern central tramita el Pla Nacional d’Habitatge 2018-2021, els ajuntaments de Barcelona, Madrid, Cadis, Santiago de Compostela, A Corunya, València i Saragossa li reclamen mesures urgents per a garantir el dret a l’habitatge.

En una reunió amb el secretari d’Estat d’Infraestructures, Transports i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, els responsables d’habitatge dels ajuntaments, li han lliurat una sèrie d’al·legacions exigint una inversió en habitatge per a Espanya que l’equipari a la resta de països europeus, on l’habitatge és considerat un dret fonamental.
Una de les principals propostes que han presentat ha estat dotar aquest pla amb 2.000 M€ d’inversió per al 2018, i invertir així la tendència que s’ha anat produint en els darrers anys de reducció dràstica de la despesa pública en polítiques d’habitatge. Actualment la despesa destinada a habitatge de l’Administració General de l’Estat suposa el 0,059% del PIB (467 M€ l’any 2017). Si l’Estat continua amb la tendència actual de retallades en habitatge (retallades que han suposat una reducció de 1.000 M€ en els últims 8 anys), les polítiques públiques d’habitatge desapareixeran en 5 anys.
La reclamació dels set ajuntaments és que en el termini de 10 anys la despesa pública se situï en l’1’5% del PIB. Aquest increment anual permetria que l’Estat espanyol s’equiparés a la resta de països europeus que impulsen polítiques més d’acord amb el principi de l’habitatge com un dret fonamental, que de fet està recollit a l’article 47 de la Constitució espanyola. Els representants municipals insisteixen que els ajuntaments són les administracions més properes a la ciutadania, i són les que més pateixen la manca de recursos públics de les polítiques estatals que han de permetre garantir l’habitatge com un be de primera necessitat.
L’increment pressupostari és imprescindible per poder augmentar el parc públic de lloguer i situar així les ciutats espanyoles al nivell europeu. Actualment, l’Estat espanyol només té un 2’5% d’habitatge assequible (amb HPO però també rendes antigues), un parc insuficient per cobrir les necessitats de la ciutadania, mentre que a Àustria el 24% de l’habitatge correspon al parc públic de protecció, o al Regne Unit o França se situa en el 17%.
Les propostes presentades pels regidors i regidores que avui s’han reunit amb Gómez-Pomar inclouen altres mesures concretes per augmentar el parc d’habitatge públic. Destaquen les de tipus financer i les propostes per potenciar nous models de cessió d’habitatge.
En el cas de les mesures de tipus financer, proposen que l’Institut de Crèdit oficial habiliti línies de finançament específiques per projectes d’habitatge protegit; que des del Govern es doni suport tècnic i financer per demanar el finançament i ajudes europees, o que s’estableixi un estudi sobre sistemes de finançament d’habitatge públic, social i assequible per aconseguir la convergència europea.
Pel que fa a la potenciació de nous models, la proposta és establir un marc legal per impulsar alternatives com el dret de superfície en cessió d’ús, que garanteix la propietat pública del sòl.
Entre les al·legacions presentades al Pla Nacional d’Habitatge, els ajuntaments també plantegen la necessitat d’evitar l’especulació amb l’habitatge públic de compra. La propietat del sòl d’aquest tipus d’habitatge no ha de passar a mans privades amb els anys, com passa actualment.
Els representants dels ajuntaments han aprofitat la visita d’avui a la Secretaria d’Estat d’Infraestructures, Transports i Habitatge per a posar sobre la taula la reivindicació de modificacions en el marc legal i normatiu per protegir als inquilins. La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) ha d’allargar la durada mínima dels contractes, ja que s’ha demostrat en moltes ciutats que la reducció de 3 anys que es va dur a terme en l’última modificació d’aquesta llei ha conduït a pujades dels preus molt per sobre de la capacitat adquisitiva de la ciutadania. A més, els ajuntaments reclamen que la LAU permeti a les comunitats autònomes, en coordinació amb els municipis, que puguin si així ho requereixen, i si es dóna el cas d’una alta demanda acreditada, regular els lloguers per a evitar els preus abusius.

També es reclama eliminar els beneficis fiscals de les SOCIMIS (societats d’inversió immobiliària) ja que l’activitat d’aquestes societats repercuteix negativament en el mercat del lloguer, i gràcies a les excepcions de tributs i a les bonificacions fiscals els seus beneficis superen els 5.000 milions d’euros. Així mateix denuncien la política que regala la targeta de residència a persones estrangeres que compren habitatges de més de 500.000€.

Categories: Comunicats de premsa, Política
Tags: ,

Butlletí

Anota la teva adreça de correu electrònic per subscriure't al nostre servei de notícies diari.


video 10 anys Pressenza

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Europe.Netting

Europe.Netting

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.