(continuació de la part l)

El panell Democràcia Participativa, Tecnologia i Intel·ligència Col·lectiva va ser moderat per l’enginyer de sistemes Carlos Rossiquei, que va qüestionar els nivells possibles i desitjables de la democràcia per al segle XXI des del punt de vista de la teoria de la informació i va afirmar, entre altres coses, que “Si aprofundim en aquest tema és perquè si la violència és la imposició d’uns éssers humans sobre uns altres, la pau i la no-violència dependran del que evolucionem cap a la democràcia real i la intel·ligència col·lectiva. Veiem aquest marc d’una manera multifacètica”.

Sergio Pascualii (diputat de Podemos) va entrar en el candent tema de la plurinacionalitat quant a plantejar el subjecte de la decisió. Carlos Salgadoiii(Demokratian) va desenvolupar qüestions metodològiques sobre les llistes obertes i altres qüestions sobre el vot en línia i la seva experiència en desenvolupar el programari de vot electrònic demoktratian.

Ana González Ledesmaiv , dra. en lingüista computacional, va introduir el concepte de meta-organització des de la tecnoutopia. Luis Bodoquev (MSGySV-Canàries) va centrar la seva exposició en el consens com a única via cap a la intel·ligència col·lectiva.

La ponència sobre la Cultura de la Pau i la No-violència des del Feminisme Pacifista la fe Carmen Magallónvi presidenta de WILPF-Españavii, que va manifestar “Per construir cultura de pau, urgeix pensar els conflictes des d’un altre paradigma. El feminisme pacifista fa més de cent anys que treballa pel desarmament, els drets humans i la participació de les dones en els processos de pau perquè, si bé no totes les dones són pacifistes, elles són majoria en els grups que s’oposen a la violència. WILPF (Women’s International League for Peace and Freedom) Espanya recolza la II Marxa Mundial per la Pau i urgeix a sensibilitzar a la població sobre el perill d’una confrontació nuclear. Només així els governs es veuran empesos a signar el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears aprovat recentment”.

En el panell de la Cultura al servei de la No-violència que fou moderat per Martine Sicard van intervenir 5 panelistes de diverses procedències i especialitats. El clown Pasquale Marino, actor i pedagog de CIA Bergamottoviii va relatar, recolzant-se amb imatges, les seves experiències en Zaatari (Jordània), el 2n camp de refugiats més gran del món amb 100 mil persones, i en una comunitat indígena a Bolívia. Va destacar el valor que té aconseguir arrencar un somriure en situacions d’extrema violència. Un dels creadors i impulsors del Festival de Cinema de la No-violència Activa (FICNOVAix), Pablo Martínez, va presentar al públic aquest festival policèntric que s’organitza de forma autogestionada, voluntària i gratuïta amb caràcter bianual; la seva propera convocatòria serà el 2 d’octubre de 2018. Moisés Matox, actor i director del Teatro de la Escuchaxi, fa 24 anys que explora un teatre social. “Allò que comença en una sala d’assajos acabarà en intents de transformació reals”. Jana Traboulsixii, professora, il·lustradora i dissenyadora libanesa, amb una vida que ha estat marcada per la brutalitat de la guerra, va exposar els seus dubtes i les seves esperances sobre la funció de l’art en aquest context. Es preguntava: “Pot l’art quedar-se embellint la guerra o s’ha de transformar en una eina de resistència frontal?” Jean-Pierre Barouxiii, coeditor d’Indigène Editionsxiv, que va publicar el famós assaig d’Stéphane Hessel, Indignez-vous, va expressar com el seu recorregut personal el va portar d’una militància radical a convertir-se en editor compromès amb causes per la no-violència. És autor, entre altres, del llibre El valor de la noviolencia.

 

Imágenes de René Gómez (Album )

Montserrat Prieto va informar de la campanya “Noviolència versus No-violènciaxv que està impulsant Món sense Guerres. Aquesta acció va començar en llengua castellana i s’està ampliant a altres llengües, tractant de donar identitat al terme i al concepte de no-violència, que no existeix encara en espanyol ni en moltes altres llengües. Sí que existeix, per contra, en anglès, rus, txec o hindi, per posar alguns exemples. L’eix d’aquesta campanya és promoure el terme convidant a usar-ho com noviolència, sense separació i sense guió, especialment en els mitjans de comunicació i per internet, i a autors de renom. D’aquesta forma, una vegada generalitzat el seu ús, es podrà sol·licitar la seva acceptació per les Acadèmies de la Llengua.

En la ponència sobre La necessària Refundació de les Nacions Unides Federico Major Zaragozaxvi exdirector de la UNESCO i president de la Fundación Cultura de Pazxvii, va afirmar que “un dels grans objectius d’aquesta Marxa Mundial per a la Pau i la No-violència ha de ser la Refundació de les Nacions Unides’. Aquesta proposta no és improvisada, sinó que ve sostinguda per un ampli estudi. Es vol una Assemblea General que respongui a la lúcida i clarivident primera frase de la carta de les Nacions Unides: “Nosaltres els pobles hem resolt evitar la guerra a les generacions futures…” i que tingui el 50% de representants dels estats i un 50% de representants d’institucions de la societat civil. També es demana que al Consell de Seguretat s’afegeixi un Consell de Seguretat Mediambiental i un Consell de Seguretat Socioeconòmica“.

En la ponència “Desarmament i SeguretatJulio Rodríguezxviii, ex-Cap de l’Alt Estat Major de l’Exèrcit d’Espanya va manifestar: “El que m’agradaria és transmetre el missatge, sempre associat al militar, de ressaltar que aquesta és una professió en la qual s’entrena i s’ha d’estar preparat per utilitzar la màxima expressió de la violència, però que l’objectiu últim és aconseguir no haver d’utilitzar-la mai. A mi se m’ha acusat moltes vegades de cert antimilitarisme perquè estic en contra de la supremacia militar sobre allò que és civil, cosa que és anticonstitucional. Per això em defineixo com a antimilitarista, per lluitar contra aquest militarisme en el qual hi ha civils i militars que utilitzen el militarisme per fer política. I aquest seria l’últim recurs, l’últim recurs a utilitzar quan  tot ha fallat. Quan, precisament, ha fallat la política…”

En el panell “La Terra casa de tots. Esgotament de recursos i escalfament global” van participar el diputat de Podemosxix Pedro Arrojoxx, Berta Iglesias d’Ecologistas en Acciónxxi i Tiziana Volta de MSGySV Italiaxxii. Pedro Arrojo va manifestar “En la preparació de la 2a Marxa Mundial el meu suggeriment és que es prengui en consideració debatre el tema de la justícia ambiental… Avui un món en pau no es pot entendre sense els components de la sostenibilitat ambiental, sense la viabilitat present i futura de la vida al planeta…”. Berta Iglesias va subratllar “La urgència del tema, ja que si bé es comença a reconèixer que la problemàtica de la crisi mediambiental existeix, no es prenen suficients mesures segons les demandes de l’ecologisme social…”. Tiziana Volta va manifestar: “Vull explicar un petit testimoniatge del succeït després de la 1a Marxa Mundial a Itàlia, en una província de Brescia que és molt particular, doncs allà hi ha la base militar de Ghedi, de l’OTAN, amb 20 bombes nuclears. El projecte que es va crear es diu biodiversitat no-violenta…”

En la ponència “Presentació de la 2a Marxa Mundial per la Pau i la No-violènciaRafael de la Rubia  de MSGySVxxiii va fer un recorregut sobre els anys que van succeir a la 1a Marxa Mundialxxiv, i com van tractar de fonamentar si fer o no una 2a Marxa. Es va arribar a la conclusió de què era necessària, important i fins i tot urgent realitzar-la, donada la deriva dels esdeveniments internacionals. El que no quedava del tot clar era si en aquesta 2a MM hi hauria condicions per estar a l’altura de l’aconseguit en la 1a MM. Per això, en aquests dos últims anys s’han estat desenvolupant algunes experiències que mostren que és possible i, fins i tot, que es pot tenir àdhuc un suport més gran que l’aconseguit en la 1a MM. Això ha inclinat la balança a favor de realitzar la 2a MM, introduint els següents ajustos: a) Serà una marxa que començarà i acabarà en la mateixa ciutat. Se circumval·larà el planeta. b) S’apunta al fet que es repeteixi cada 5 anys. És a dir, ara s’estan projectant les marxes del 2019 i del 2024. c) En edicions posteriors, es postularan ciutats per ser començament/final de la Marxa i 2 anys abans del seu començament es decidirà des d’on. d) S’ampliaran els missatges més enllà del tema de l’armament nuclear i els temes de les guerres. Aquests missatges seran sempre propositius i tocaran els problemes centrals de la humanitat i e) La Marxa serà també un camí en el qual es busqui la renovació social i personal. Cadascú prendrà els aspectes que més li ressonin.

Tallers

El dissabte 18 es van realitzar 4 tallers al Centro Cultural El Pozo del barri de Vallecas. “La sensibilitat en la cultura de la no-violència”, va ser impartit per Consuelo Fernández i Angélica Soler. Dirigit principalment a professionals de l’educació, va tenir una dinàmica eminentment lúdica en el qual es va treballar sobre la pròpia afectivitat i es van explorar diferents facetes de l’emoció. En l’intercanvi es va fer evident l’interessant, i per alguns molt nou, que és emprà els “jocs” com a eina per desenvolupar l’emoció.

Luis Bodoque, mediador, va coordinar els dos tallers següents, “Introducció al consens. Facilitació d’assemblees” i “Mètode empàtic de resolució de conflictes”. En ells es va aprofundir en la comprensió del concepte de consens i en com gestionar les relacions perquè no derivin en conflicte, amb un llenguatge clar i una posada en escena molt dinàmica i entretinguda. Es va veure la necessitat de seguir desenvolupant una cultura basada en el diàleg i la complementació d’idees.

Les jornades i el dia van cloure amb el taller “Com crear condicions per la 2a Marxa Mundial per la Pau i la No-violència”, coordinat per Rafael de la Rubia i dirigit a tota persona o col·lectiu interessat a implicar-se en accions i/o funcions concretes en aquesta 2a MM que recorrerà el planeta entre el 2 d’octubre de 2019 i el 8 de març de 2020. Va ser un taller teoricopràctic que va apuntar a la realització d’accions exemplaritzants. Es van repassar accions ja realitzades que tenien la característica de crear Efectes Demostració, accions escalables, accions a una altra escala i accions virals. També es van repassar els diferents tipus de marxes, la ruta troncal i les marxes convergents i regionals, així com es va ressaltar la importància de realitzar Jornades, Fòrums, macro consultes, símbols humans, capacitacions en activisme social i creació de xarxes. Es va ressaltar la participació d’Universitats, Municipis i la xarxa de parlamentaris. L’interès és crear les millors condicions per al llançament de la 2a MM el 2018.

Es van organitzar grups de treball per parlar sobre quines accions podria imaginar-se cadascun dels participants per realitzar en aquesta 2a Marxa Mundial i projectar a una altra escala el que ja estan fent en el camp social.
Arran de les preguntes sobre el cronograma de la 2a MM, el calendari que es va avançar fou:

En el 2018 s’aniran organitzant els Equips Promotors (EP) de la 2a MM, per ciutat i sobre la base d’iniciatives. On hi hagi diverses ciutats, s’organitzaran a escala de país. Aquests EP sorgiran per accions i projectes que es vagin posant en marxa des de la base. Cadascun es fa càrrec del que proposa. Aspirem al fet que, com en la 1a MM, col·laborin milers d’organitzacions i col·lectius que facin seva la MM. El juliol de 2018, amb la informació que arribi, s’assemblaran totes les iniciatives. A l’octubre d’aquest mateix any, a Madrid, es farà el Llançament a escala mundial de la 2a MM, i la ruta troncal i les rutes convergents, el calendari i els seus elements centrals estaran ja definits.

Des del Llançament el 2018, fins al començament de la 2a MM el 2019 es realitzaran els Llançaments per país, en tant que sigui possible, 6 mesos abans del pas de la 2a MM pel lloc. Al començament del 2019 també es definiran els participants en l’Equip Base (EB) que té com a funció fer el recorregut de la ruta troncal. Aspirem al fet que els membres de l’EB realitzin activitats en el “recorregut” i també desenvolupin funcions “en terra”.

L’Inici de la 2a Marxa Mundial serà el Dia Internacional de la No-violència, el 2 d’octubre de 2019 a Madrid, deu anys després de l’inici de la 1a MM. Sortirà amb direcció a Àfrica, Amèrica, Oceania, Àsia i Europa i, després de 159 dies, arribarà de nou a Madrid el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març de 2020.

El nostre agraïment a tots aquells que ja estan col·laborant i fent que aquesta acció vagi cobrant cada vegada més força, sentit i inspiració…

Rafael de la Rubia

Membre de l’Equip coordinador mundial de Món sense Guerres i sense Violència i coordinador de l’Equip Base que va realitzar la 1a Marxa Mundial.

[i] Blog http://crossique.net/

[ii] https://es.wikipedia.org/wiki/Sergio_Pascual

[iii] Blog http://carlos-salgado.es/

[iv] Blog http://www.analedesma.es/

[v] canal videos http://www.downyoutubemp4.net/channel/UCsog32lIysM-iprtmEpSa4w

[vi] Carmen Magallon https://wilpf.es/team/carmen-magallon/

[vii] WILPF-España https://wilpf.es/

[viii] Bergamotto http://bergamottocompany.com/espa%C3%B1ol/clown%20bergamotto%20show.html

[ix] FICNOVA http://www.festivalcinenoviolencia.org/

[x] Moisés Mato http://salametaforas.com/tag/moises-mato/

[xi] Teatro de la Escucha http://salametaforas.com/centro-de-formacion-del-teatro-de-la-escucha/

[xii] Jana Tramboulsi http://leportajauni.free.fr/pages/auteurs/janatraboulsi.html

[xiii] Jean-Pierre Barou http://www.indigene-editions.fr/fondateurs/jean-pierre-barou-biographie.html

[xiv] http://www.indigene-editions.fr/

[xv] La necesidad de la palabra “noviolencia”

[xvi] Federico Mayor Zaragoza apoya la 2ª Marcha Mundial

[xvii] Fundación Cultura de Paz http://www.fund-culturadepaz.org/

[xviii] Julio Rodriguez https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Julio_Rodr%C3%ADguez

[xix] Podemos https://podemos.info/

[xx] Pedro Arrojo https://es.wikipedia.org/wiki/Pedro_Arrojo

[xxi] Ecologistas en Acción https://www.ecologistasenaccion.org/

[xxii] Mondo senza Guerre e senza violencza https://www.mondosenzaguerre.org/chi-siamo.html

[xxiii] Mundo sin Guerras y sin Violencia http://www.mundosinguerras.org/es

[xxiv] 1ª Marcha Mundial  http://www.theworldmarch.org/

 

S’anuncia la 2a Marxa Mundial per la Pau i la No-violència 2019 (I)