La Capella de Santa Àgueda a la plaça del Rei va acollir la celebració festiva de la Renda garantida de Ciutadania, el passat divendres 15 de setembre.

Va ser una vetllada emotiva, amb un repertori musical divers, així com intervencions d’alguns dels actors d’aquesta “utopia” feta realitat a Catalunya.

La celebració va coincidir amb l’inici oficial per cursar les sol·licituds per a la tramitació de la renda per part dels interessats.

La llei es desplegarà durant 30,5 mesos, fins a arribar l’1 d’abril de 2020 el màxim de la quantia de les prestacions per a totes les persones i famílies beneficiàries.

Enrere queda un llarg procés de construcció d’una àmplia unitat social i ciutadana, de nombroses activitats per guanyar l’opinió pública a favor de la proposició de llei durant prop de sis anys, superant els obstacles de tota mena que va posar el govern presidit per Artur Mas a la X legislatura, també les dificultats durant l’actual govern presidit pel Sr. Carles Puigdemont, fins a l’obertura d’una difícil negociació que va finalitzar amb un acord satisfactori.

Tot va començar l’agost de 2011, quan el govern de la Generalitat presidit per Artur Mas, en plena voràgine de retallades socials, va posar la diana contra la població més vulnerable que percebia la Renda Mínima d’Inserció, una prestació insuficient de 423 euros al mes pel titular de la prestació, que s’ampliava amb diversos complements per familiars a càrrec fins a un límit de 650 euros al mes.

Imatges de René Gómez i Xavier Belda

Després d’una brutal campanya de criminalització de la pobresa, amb l’excusa del frau dels més pobres, els consellers del govern de la Generalitat de Benestar i Família Sr. Josep Lluís Cleries i el d’Empresa i ocupació Sr. Xavier Mena, van imposar mesures d’exclusió i van aplicar una contrareforma amb el decret llei de 30 d’agost 2011. Aquest Decret va eliminar el caràcter de dret subjectiu, vinculant el cobrament de les prestacions a la disponibilitat pressupostària. Un terç de les 32 000 famílies beneficiàries de la RMI van quedar excloses.
L’Assemblea de treballadors / es en atur de Barcelona, ​​moviment social que va organitzar la II marxa contra l’atur a Catalunya l’octubre de 2010, també va donar suport la crida a la manifestació dels indignats del 15 de maig de 2011, va participar en l’ocupació de la plaça de Catalunya, va estar present a les mobilitzacions contra les retallades socials, i va promoure les protestes en ple mes d’agost, al costat de les persones desposseïdes de la RMI.

En el context estimulant de l’any de la indignació, va organitzar la resposta a aquesta nova retallada social passant a l’ofensiva, convocant a entitats socials, cíviques i polítiques a una reunió el 14 de setembre de 2011 per a proposar una Iniciativa legislativa Popular sobre una proposició de llei que desenvolupés l’art 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Dit article estableix “que les persones i famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixin”. Allà va començar la llarga lluita per un dret social que empara a la ciutadania, que protegeix i dóna poder als sectors més vulnerables, als desposseïts per la crisi del capitalisme, víctimes dels acomiadaments massius i de la retallada dels drets laborals.