El passat divendres, es va projectar a Barcelona en l’“Ateneu Sagrerenc – Espai 30” la pel·lícula “Mami, ya sé dónde está el dinero”, com a tancament de les jornades de tres dies organitzades per DiEM25-BCN.

Per a l’ocasió, va estar present Arturo Cisneros, director de la pel·lícula hispana-mexicana, qui va oferir un col·loqui posterior.

La pel·lícula

Es tracta d’un film de denúncia, fet amb sentit de l’humor, però que aconsegueix tornar sobre la “indignació” que va omplir les places del món l’any 2011. És també una pel·lícula d’afectes i un homenatge als pares i avis, com a antítesis de la gran corrupció del sistema.

“Mami, ya sé dónde está el dinero” és un documental valent, en el que l’Arturo es posa a si mateix com a exemple i trenca amb el fet establert. Davant un futur que se li presenta tancat decideix obrir-se al món, no tan sols per cercar respostes, sinó també per cercar solucions. Mostra el poder que resideix en cadascun per prendre a les seves mans la destinació de la seva vida i trencar amb la simple submissió a allò que és injust.

Ja ha passat gairebé una dècada des que l’anomenada crisi sistèmica va arruïnar a milions de famílies a tot el món, però la trama de corrupció segueix omplint diàriament la premsa de processos judicials i de noves trames.

A Espanya, el mes passat el govern del PP-PSOE va decidir condonar el 80% del deute del rescat a la banca de 2012, que va ascendir a 77 mil milions d’Euros. Aquests diners no tornaran a l’estat, per la qual cosa les pensions i el fons de garantia de dipòsits han quedat sense cobertura. El tema de la gran estafa segueix vigent perquè el greuge i el desfalc dels fons públics continua.

La pel·lícula pot trobar-se en Filmin.es i el seu visionat costa 2,99 €. A més Cisneros està disponible per acudir i presentar projeccions que es puguin organitzar.

TV Espanyola és productora del llargmetratge. Així que resulta quelcom estrany i sospitós que no sigui emès per televisió. També podrà ser difós lliurement quan es compti amb l’autorització dels qui l’han finançat.
La segona part ja està marxa. Tractarà de com aconseguim els diners ara que sabem on són i qui els té.

El coloqui

“Hem de recuperar el poder de crear diners i el poder sobre l’FMI i el Banc Mundial. No pot ser que empreses privades siguin les que fabriquen diners i ho facin a través de la creació de deute, aquest poder ha d’estar en mans de la gent”, va expressar Cisneros.

Des de Pressenza preguntem sobre el Bitcoin o Ethereum: sobre si aquestes criptomonedes suposen una solució que escapa als mercats i l’especulació, doncs es generen amb algorismes a la xarxa virtual i estan al marge del patró del Dòlar o de l’Euro. Arturo va respondre que no ho podem saber encara, però és un exemple de moltes coses que estan canviant, que mostren la gran inestabilitat i descomposició del sistema.

“Els BRICS també han consensuat el seu propi sistema financer”, va prosseguir el director. Opina que els diners tal com els coneixíem estan obsolets i estan apareixent altres sistemes alternatius. Apareixen també monedes locals i “bancs del temps”, projectes com Positive Money , etc.
En relació a nous models “cal construir-los de manera no-violenta. Cal aconseguir una massa critica, i cal fer-ho des de baix amb la gent autogestionant-se i des de dalt fer-ho com proposa DiEM25, així com fer valer l’impuls dels moviments municipalistes emergents”, afirma Arturo.

Va explicar el seu cas personal, com ell i el seu germà es van trobar davant el desnonament. Ho va portar a judici per clàusules abusives en el contracte de la seva hipoteca. Actualment ha aconseguit parar el procés i està a l’espera que el Tribunal Europeu es pronunciï.

Per què la gent no actua davant els atropellaments que pateix? “Potser perquè ens han fet creure que les coses poden anar a pitjor, a més aquesta societat és individualista el que va en contra de la capacitat de resposta”.

(Imágenes de René Gómez)

Sobre la Renda Bàsica Universal opina que és quelcom que s’imposarà. “En l’Europa actual, en aquest moment històric, tenim més diners i més deute que mai”. Cisneros confia que veurem un canvi radical en les nostres societats, però tem per les reaccions violentes que es poden produir, atès que per darrere de tot està sempre el poder militar que compta amb recursos il·limitats i una tremenda impunitat demostrada.

En el documental es fa referència als assassinats de presidents així com a invasions de països que van forjar la seva independència del sistema econòmic imperialista, i posa com a exemple a Saddam Hussein de l’Iraq, a Muhammad el Gaddafi de Líbia, al costat de molts d’altres, des de fa temps.

Finalment, el film proposa diversos punts d’actuació. “El primer és l’educació Com es pot fer? Cal assaltar les institucions perquè ara estan en mans dels polítics. Però tan important com l’educació és recuperar el control dels mitjans de comunicació que avui estan al servei de les grans corporacions financeres”, va declamar.

En aquest punt, Arturo va fer referència a un projecte en el qual participa el País Basc, es tracta de El Salto, que sorgeix de Diagonal, com un gran mitjà de comunicació constituït per la gent.

*Article traduït per Joana Alumà