L’any 2025, pel que fa al servei nacional de salut de Catalunya, va ser l’any de dues sacsejades documentals que ennuvolen el seu present i futur.
Al mes de febrer, la CUP va fer públic l’informe “Anàlisi negocis jurídics del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Valoració dels contractes de serveis sanitaris d’atenció hospitalària i especialitzada”. Aquest informe posava damunt la taula dues qüestions:
– El sistema sanitari concertat es troba sense cobertura legal. Tots els concerts estan caducats i ja no es poden prorrogar legalment. No es tracta d’un fet puntual sinó que tot el sistema de concerts és fora de la llei, sense cobertura jurídica. Aquesta conclusió no és pas una qüestió ideològica sinó jurídica i el mateix Cercle de Salut així ho reconeix (tot i que fa referència a un informe de la Sindicatura de Comptes https://cercledesalut.cat/bloc/un-informe-demolidor-de-la-sindicatura-de-comptes/).
De fet, reclama que s’articuli una fórmula no contractual per a donar cobertura jurídica a la sanitat concertada (https://cercledesalut.cat/bloc/posicionament-del-cercle-de-salut-davant-la-memoria-preliminar-de-lavantprojecte-de-llei-daccio-concertada-en-lambit-sanitari/)
Seria això possible?
– La segona qüestió és també esfereïdora: les fundacions que presten serveis públics han de desaparèixer perquè ja no compleixen els seus objectius fundacionals. La finalitat de les fundacions era, amb el seu patrimoni, prestar assistència sanitària amb caràcter de beneficència. Ara el que fan és prestar serveis sanitaris a canvi d’una retribució del CatSalut a persones que, per dret, accedeixen al sistema sanitari públic. Fem-nos una pregunta: si no rebessin els diners del CatSalut prestarien els serveis que fan? Són els diners públics els que els permeten continuar. Si no poden dur a terme el seu objectiu inicial, haurien de desaparèixer. La legislació catalana així ho estableix.
Per si no n’hi havia prou, més endavant va ser el torn de la Sindicatura de Comptes amb l’informe 5/2025 sobre “Sistema de contraprestació dels serveis d’atenció hospitalària i especialitzada d’aguts prestats pels centres del SISCAT per compte del CatSalut, exercici 2022”. Plantegen revisar si els incentius establerts en la contraprestació de l’atenció hospitalària són coherents amb la planificació estratègica del Govern; que la facturació de l’activitat es faci per cada centre hospitalari del SISCAT, no per agrupacions de centres; que cal un sistema de contraprestació que retribueixi el tipus d’activitat que fa l’hospital més que no pas les seves característiques estructurals; que cal un sistema de comptabilitat analítica que permeti retribuir l’alta hospitalària segons unes ponderacions basades en costos hospitalaris catalans i que la contraprestació dels hospitals gestionats per l’ICS inclogui incentius financers anàlegs als del sector concertat.
El mateix Cercle de Salut considera que: “1) Les tarifes per a cadascuna de les línies assistencials s’haurien d’aprovar en funció dels costos reals i haurien de cobrir les estructures de costos inherents als serveis prestats pels proveïdors. 2) L’aplicació del sistema de pagament dels serveis d’atenció hospitalària i especialitzada d’aguts no ha estat eficaç a l’hora de dotar a les entitats proveïdores de finançament adequat en temps i quantia. 3) El sistema de preus hauria de cobrir els costos estàndard, directes i indirectes, entre ells, el cost d’amortització dels equipaments sanitaris i dels aparells mèdics, perquè les entitats proveïdores puguin reposar-los”
(https://cercledesalut.cat/bloc/un-informe-demolidor-de-la-sindicatura-de-comptes/)
Toca doncs una reforma de dalt a baix, des de la gestió fins al finançament.
Cap conseller o consellera de Salut anteriors va afrontar el repte de donar cobertura jurídica a la sanitat concertada. La consellera Olga Pané ha entomat el repte. Un repte per a intentar allò tant lampedusià com que tot canviï perquè tot continuï igual. És normal que ho faci, ja que ha estat presidenta del Consell Assessor del Cercle de Salut, entitat que agrupa el lobby sanitari privat català, la sociovergència de l’època Pujol i les elits del business friendly sanitari català. L’objectiu de la Consellera no és el Cairos, els CSIR… sinó mantenir per a trenta o quaranta anys més el model català, el sanitari concertat.
Per això està en marxa la redacció l’”Avantprojecte de llei dels instruments de provisió del sistema públic de serveis sanitaris”, que ben al contrari del que fa referència a drets socials, on ja ha arribat una proposta legislativa, pel que fa a la sanitat concertada està entre boires. “S’està treballant” et comenten.
Per què aquesta incertesa? Perquè la normativa comunitària no dona tant de marge com voldrien. No n’hi ha prou amb canviar el nom o disfressar-lo. Hi ha un vell principi de dret, també recollit pel TJUE, que sosté que els contractes són el que són i no el que diuen que són.
