El festival In-Edit ha presentat a Barcelona el documental “Jo no canto per cantar”, dirigit per Ana l’Homme, premi al millor documental In-Edit 2024 a Xile. La projecció va omplir la sala i no van ser poques les llàgrimes entre el públic, commogut pels testimoniatges de les dones que donen veu a aquesta història.
Centrada en la figura de Mauricia Saavedra, la pel·lícula proposa una profunda reflexió sobre la reconciliació enfront de la violència masclista soferta en els seus propis cossos i en les seves ments, posant en primer pla la força interior femenina.
Yo no canto por cantar
Mauricia Saavedra és poeta i cantaire pagesa de la zona central de Xile. Des dels dotze anys ha conreat la tradició de la guitarra transposada i el cant a l’humà, participant en festivals i trobades al llarg del país. Es defineix a si mateixa com una dona guerrera: la seva experiència com a mare soltera i dona lesbiana l’ha portat a enfrontar violència i múltiples obstacles, que —segons afirma— ha aconseguit sanar a través del cant.
El documental mostra com Mauricia ha decidit acompanyar i fer costat a altres cantores que també han viscut experiències doloroses. A través de l’escolta, la poesia i el cant, les ajuda a reconnectar-se amb la seva dignitat i a transformar, amb el seu art i la seva força interna, les dinàmiques de violència que persisteixen en el món rural xilè.
Deixem aquí l’entrevista realitzada a la directora, en la qual relata els aspectes més significatius del documental. Ana l’Homme ens comparteix quin va ser l’interès inicial que va donar origen al projecte, com va evolucionar al llarg del procés de rodatge i quina és la funció del cant de les cantaires pageses. Així mateix, reflexiona sobre la importància d’aquest cant com un acte de reconciliació de les dones amb si mateixes enfront de la violència masclista.
