El Ministeri de Defensa belga ha llançat una campanya adreçada als joves de 17 anys, convidant-los a participar en un any de servei militar voluntari. La carta els promet un entorn de treball dinàmic ple d’aventures, habilitats i experiències que els seran de gran utilitat al llarg de la vida, i un salari net de 2.000 € al mes. L’objectiu és reclutar 500 joves el 2026, 1.000 el 2027 i 2.000 el 2028. La resta del projecte encara no es coneix.

Dissabte 6 de desembre, es van celebrar sessions informatives per als candidats de la regió de Brussel·les a l’hospital militar de Neder-over-Hembeek.

Joves de la plataforma «Servei per a la Pau» van decidir dedicar un moment a parlar amb els aspirants, conèixer les seves motivacions i explicar-los altres futurs possibles. Alguns activistes del Partit Humanista i del Comitè de Vigilància de l’OTAN van venir a donar-los suport.

A continuació, un fragment del comunicat de premsa de la plataforma Servei per a la Pau:

“La plataforma creu que hem de qüestionar la gran campanya publicitària que duu a terme l’exèrcit belga per promoure el servei militar i les condicions atractives que ofereix (un salari net de 2.000 €/mes, pagament de les despeses mèdiques, transport gratuït). És una llàstima que l’única cosa que el govern té per oferir als joves avui dia sigui un lloc a l’exèrcit. Per què no tenim la mateixa ambició per finançar l’educació, promoure les professions amb mancança de personal, el sector de l’atenció o l’educació? Si al govern li preocupa el futur, per què no hi inverteix tant com en el clima? Per què Theo Francken (Nota de la redacció: ministre de Defensa de Bèlgica) està tan decidit a inculcar una ‘nova cultura de la seguretat’ en els joves?

Davant d’aquesta militarització de l’opinió pública, la plataforma Servei per la Pau emfatitza la urgència de defensar la pau i la diplomàcia: la seguretat humana es construeix sobretot a través de la justícia social, l’educació, la cooperació i la pau. Paral·lelament a aquesta acció, la plataforma està desenvolupant maneres amb els joves d’ampliar la resistència a aquest “servei militar voluntari”, en particular organitzant moments d’intercanvi i debat. La plataforma també estableix mitjans de mobilització, comunicació i conscienciació, com ara una carta de protesta redactada per joves, que tothom pot signar per mostrar al govern que no volen participar-hi. (https://serviceforpeace.be/fr )

Pel que fa a aquestes converses, hem observat les motivacions dels qui s’apunten a l’exèrcit:

  • Pel sou (2.000 € nets al mes)
  • Per escapar de les dificultats acadèmiques i dels abandonaments d’estudis
  • Perquè a la societat no li va bé
  • Per trobar una situació estable
  • Per la disciplina i per posar ordre a la meva vida
  • Per fer que la meva família estigui orgullosa de mi
  • En homenatge a un avi que va ser membre de l’exèrcit belga
  • Per tenir una feina respectable

“Per donar un sentit a la meva vida, i després d’un any ja veuré si continuo o reprenc els estudis. Aquesta és l’única manera d’ajudar el país. Més val prevenir que curar. És per això que hem d’invertir en defensa i no en educació. Perquè Putin no ho va a discutir, pot atacar. És millor estar preparats.”
Quan se’ls preguntava: «Preferiríeu viure en un món en pau o en un món en guerra?», la resposta solia ser la mateixa: un món en pau.

El servei militar sembla ser una escapada de la manca de perspectives, l’atur i la desinversió en educació.

Estem lluny de jutjar les motivacions d’aquests joves, però òbviament tenien molt poca informació sobre la situació geopolítica i la història. No hi havia motivacions ideològiques, sinó raons essencialment personals. La manipulació unilateral de la informació i l’alarma social han fet la seva feina.

La cita «Si vols la pau, prepara’t per a la pau» no ha tingut gaire èxit als mitjans de comunicació ni en la ment dels qui prenen les decisions.

Silo, fundador del Humanisme Universal Nou, va dir això en el seu discurs a Berlín l’11 de novembre de 2009:

«El més urgent és conscienciar sobre la pau i el desarmament. Però també és necessari despertar la consciència de la no-violència activa que ens permet rebutjar no només la violència física, sinó també totes les formes de violència econòmica, racial, psicològica, religiosa i sexual. Aspirem, és clar, que aquesta nova sensibilitat arreli i sacsegi les estructures socials, obrint pas a la futura Nació Humana Universal.”

Érem només uns pocs manifestants, però tampoc no hi havia gaire gent a qui enquestar. L’exèrcit i la policia van fer fotos dels manifestants per informar els seus superiors. L’acció va tenir lloc pacíficament, durant una hora. Tot va ser simbòlic, però profundament necessari.