No és habitual la renúncia als seus càrrecs dels polítics i les polítiques. Tenim la sensació que s’agafen a les butaques dels Parlaments amb les ungles. Però, ves per on, aquesta setmana n’hem tingut dos.

El cas més mediàtic ha estat el de la Noelia Núñez, l’Ayuso de Fuenlabrada, una jove promesa del Partit Popular espanyol. Ha hagut de plegar per un tema menor: la seva biografia pública o currículum no és del tot correcte, ja que va mentir perquè no va dir que cursava estudis i, en canvi, va fer constar que ja era diplomada quan no ho era pas.

És curiosa aquesta fal·lera per la “titulitis” o la meritocràcia en la classe política: l’important és que t’hagi votat el poble, que és qui et legitima i no hi ha més requisit que no estar inhabilitat pel càrrec. Les urnes, el procediment democràtic, et legitimen i no cal que siguis llicenciada en Dret, ciències polítiques o tinguis el carnet del club súper 3. Però l’han enxampat en una mentida en ple circ sobre la corrupció, que envolta les cúpules dels dos principals partits a Espanya. La pobra Noelia era la “mindundi” que passava pel mig de l’escenari i un cap de qui es podria prescindir i fer-nos assabentar que dimitir no és un verb rus. Una política trilera, això sí, i boca molla, però no corrupte, com per exemple l’exministre Montoro.

La segona renúncia és totalment diferent. La diputada al Parlament de Catalunya per la Cup, Laia Estrada, renuncia a l’acte de diputada per discrepàncies polítiques.

Personalment, estic massa lluny per endevinar les discrepàncies que motiven tal acció, i no soc pas un “cupòleg”, però, és important fer un seguit d’apunts i consideracions que segurament no tenen res a veure amb els motius de la renúncia.

La primera és que quan la Laia Estrada parlava al Parlament, o a qualsevol Comissió de temes de Salut, molts i moltes activistes ens sentíem identificats amb el seu discurs. Un discurs que anava molt més enllà dels seus mateixos votants i que ens donava veu a totes plegades. Un discurs on coincidíem gent que votàvem a socialistes, comuns i podem, o a l’esquerra independentista: La defensa del dret a la Salut i a la sanitat pública, sense complexos i de forma contundent i ferma. En aquest aspecte és una pèrdua molt important pel conjunt de l’activisme social.

A més, ella prové de l’activisme, sorgí del Grup de Treball de Defensa de la sanitat pública de Tarragona i, per tant, era conscient de les complexitats de treballar amb moviments socials. S’ha de tenir molta paciència perquè, moltes vegades, en lloc d’un moviment social organitzat semblem més aviat l’exercit de Pancho Villa, una veritable banda, com la Banda Trapera del Río.

Finalment, i ja de manera molt personal, des d’un punt de vista comunicatiu, la diputada Laia Estrada ens ho posava molt fàcil, i de qualsevol xerrada, entrevista o presentació, com en el cas de la roda de premsa de presentació de la manifestació del 7 d’abril de 2024, ens donava un titular, una frase que encapçales la informació.

Moltes vegades, les diferents intervencions que fem els activistes i polítics es caracteritzen per frases molt llargues, arguments complexes i foscos i, a vegades, un vocabulari que ens allunya de la gent, molt més proper a propaganda per a nosaltres mateixos que no pas a informació. Aquesta capacitat de concreció no la tenim, o si la tenim, ens costa molt de temps donar voltes a una idea per arribar-hi. També per això la trobarem a faltar al Parlament.

La meva dona, no si per emprenyar-me o per pura convicció, enmig d’una conversa política, s’arrenca habitualment amb el mantra “Tots els polítics són iguals” per rematar, de manera immediata, amb un “Tots a la presó”. Mireu que m’escarrasso una vegada i una altra  en intentar explicar-li que hi ha polítics honests, amb independència de la seva ideologia, que n’hi ha que creuen millorar la societat des del seu honest compromís polític. Crec que el mantra “tots els polítics són iguals” porta una profunda carrega antidemocràtica, que la gent es permet assumir de manera fàcil. Però, moltes vegades, desisteixo d’intentar-ho explicar i em resigno.

Laia, gràcies per donar-me arguments per continuar discutint amb la meva dona.