Des de la Xarxa Humanista de Notícies de Salut REHUNO Salut posem en marxa un espai d’intercanvi on trobem una nova mirada sobre la vida quotidiana, basada en una psicologia experiencial i existencial (la Psicologia del Nou Humanisme), i amb unes propostes concretes de treball personal per tal d’arribar a un sentit ple de la nostra existència i a una vida lliure de patiments innecessaris. No és, per tant, una psicologia terapèutica ni que tracti cap patologia, sinó que va dirigida a qualsevol persona que vulgui comprendre’s a si mateixa i tenir eines, si així ho desitja, per iniciar un canvi positiu en la seva vida. El benestar psicològic és, sense dubtes, una de les bases de la salut integral. Per això, és un aspecte fonamental al que s’ha d’atendre. Et convidem a posar en pràctica aquestes propostes i també que et comuniquis amb nosaltres i ens expliquis la teva experiència. Escriu-nos!

 Per Jordi Jiménez

Acabem amb la sèrie dels Principis de l’Acció Vàlida presentant els 4 últims. Esperem que aquest conjunt de 12 referències us resulti d’utilitat en les vostres recerques.

 

  1. Quan perjudiquen els altres quedes encadenat, però si no perjudiquen d’altres, pots fer el que vulguis amb llibertat (principi de llibertat)

Aquest principi s’explica prou bé per si sol. Com en altres casos, no el podem tenir en compte de forma aïllada, cal observar-lo dins del conjunt de principis. Recorda que ja hem parlat del tema “perseguir” Aquí el tema principal és el perjudici que es pugui crear a altres persones i que aquest perjudici és el que cal calibrar a l’hora d’actuar. Si la nostra acció no perjudica ningú, no hi ha raó per no poder actuar amb total llibertat.

De vegades tenim la sensació que no podem fer segons quines coses pel que altres  “puguin pensar” de nosaltres o per la imatge que donarem socialment, encara que sentim que fer-ho seria coherent per a nosaltres. Aquest principi destaca que, en realitat, som lliures per actuar amb coherència al marge d’opinions alienes si no perjudiquen ningú amb la nostra acció. Les mirades externes no haurien de tenir ni cap valor ni cap pes en les nostres decisions, només hauríem de tenir en compte allò que registrem com a unitiu. A més, us compartirem un secret: l’opinió d’una altra persona sobre el nostre quefer té a veure, totalment, amb els continguts d’aquesta persona (els seus valors, memòries, experiències, biografia, etc.) i gairebé res amb nosaltres. Així doncs, és igual el que fem, cadascú ho veurà amb el seu propi filtre.

 

  1. Quan tractes els altres com vols que et tractin, t’alliberes (principi de solidaritat)

Aquest és el principi més important de tots. És la regla moral per excel·lència, la Regla d’Or, i que ha estat descrita de diverses maneres des de fa segles. Per exemple: el Rabino Hillel deia: “El que no vulguis per a tu no ho facis al teu veí”; Plató: “Que em sigui donat fer als altres el que jo volgués que em fessin a mi”; Confuci: “No facis a un altre el que no t’agradaria que et fessin”; Màxima jainista: “L’home s’ha d’esforçar per tractar totes les criatures com a ell li agradaria que el tractessin”. En el cristianisme: “Totes les coses que voleu que els homes facin amb vosaltres, així també feu vosaltres amb ells”. Entre els sikhs: “Tracta els altres com tu voldries que et tractessin”. Tenir en compte aquest principi en la vida quotidiana ens col·loca en una predisposició positiva cap als altres, solidària amb d’altres i d’obertura al món, en la direcció de superar així el tancament i la falta de comunicació.

 

  1. No importa en quin bàndol t’hagin posat els esdeveniments; el que importa és que comprenguis que tu no has triat cap bàndol (principi de negació dels oposats)

Aquest és un principi important a l’hora de fer retrocedir el fanatisme i les posicions maximalistes en qualsevol tema. Tots tenim el nostre punt de vista i la nostra opinió sobre multitud de temes, però sabem que moltes altres persones tenen punts de vista i opinions diferents, i algunes totalment oposades a les nostres. Es van formant així diferents “bàndols”, per anomenar-los d’alguna manera, on s’ajunten tots aquells que pensen de formes semblants. Aquí es tracta que comprenguem que els nostres punts de vista sobre les coses són el resultat de factors totalment aliens a nosaltres i a les nostres eleccions. Factors culturals, d’època, familiars, referits al lloc on naixem, etc., són elements que no triem, que ens venen donats quan naixem, i que són determinants a l’hora de formar-nos les nostres opinions sobre les coses i, per tant, el “bàndol” (o el grup) amb el qual ens sentim identificats. Per això, l’important és comprendre això, que els nostres punts de vista no són elegits sinó que han estat causats pels esdeveniments de cadascú. Aquesta comprensió en un i en altres contribueix a la llibertat de pensament i, alhora, al respecte per la posició d’altres persones, encara que tal posició no coincideixi amb la nostra. I aquesta actitud contribueix notablement a la construcció d’una vida coherent.

 

  1. Els actes unitius o contradictoris s’acumulen en tu. Si repeteixes els teus actes d’unitat interna, ja res podrà aturar-te (principi d’acumulació de les accions)

Com dèiem en un article anterior, tot allò que fem, pensem i sentim queda gravat en memòria, és a dir, tot el que fem es va “acumulant”. Per tant, la repetició d’accions coherents va formant una tendència cap a la seva repetició, i condiciona  així tota acció futura. Passa igual amb les accions contradictòries, d’aquí la importància d’atendre el registre de coherència en la nostra vida quotidiana. Observar aquests principis en la seva globalitat, i tenir-los com a referència, pot transformar la nostra forma de vida i fer que creixi en nosaltres la unitat i la felicitat.

REHUNO Salud