Exercicis militars a Ucraïna en 2016

Professionals mèdics insten a emprendre esforços diplomàtics per evitar un desastre humanitari

Els metges i altres professionals sanitaris d’arreu d’Europa es prenen molt seriosament la seva responsabilitat de dur a terme accions preventives per salvar vides. La pandèmia ha demostrat quant d’esforç estan disposats a fer per aconseguir-ho.

En aquests moments, a Europa s’està gestant una altra emergència mèdica que ha d’evitar-se. Si es prenen les mesures correctes ara, podem evitar la guerra -i el desastre humanitari que inevitablement portarà- triant la diplomàcia en comptes d’una escalada de tensions.Rússia és part del continent europeu i de la seva cultura. Quan la guerra freda va acabar i el Pacte de Varsòvia es va dissoldre, la gent d’arreu d’Europa va tenir grans esperances. La promesa d’una Europa unida semblava possible. No obstant això, l’OTAN no es va dissoldre, i la relació entre Rússia, d’una banda, i l’OTAN i la UE per l’altre ha empitjorat constantment en els últims vint anys, fins a arribar a una etapa aguda d’antagonisme en els darrers anys, quelcom extremadament preocupant.

La ruptura total de la confiança pel control de l’armament i la retirada de tractats, com en el cas d’Ucraïna, han exacerbat la situació.

La costosa expansió de l’OTAN i el canvi forçós de les fronteres d’Ucraïna no han millorat la probabilitat d’aconseguir la seguretat comuna ni la pau. Mantenir les forces militars i mantenir-se en la carrera armamentista comporten un alt cost, tant per a Europa com per a Rússia. I, ara, aquests recursos econòmics els necessitem tots nosaltres per mitigar els efectes del canvi climàtic i de l’actual pandèmia.

Les polítiques de confrontació ens estan portant al caire de la guerra i tots dos bàndols es culpen mútuament per l’escalada. És contraproduent que l’OTAN i Rússia abordin aquest conflicte afegint llenya al foc i donant municions als intransigents de tots dos bàndols per propiciar una confrontació més gran. Enviar més armes i soldats a les fronteres de tots dos bàndols se suma a un efecte dominó que augmenta el perill de guerra i crea un perillós impàs, tal com ja va ocórrer amb Berlín, el 1958, o a Cuba, el 1962. Fa seixanta anys, vam ser a la vora d’una guerra nuclear i únicament gràcies a actes heroics individuals, a la presa de decisions valentes i a la bona sort ens en vam salvar. No hi tornem un altre cop.

Necessitem fer un pas enrere i mirar aquest impàs a través dels ulls de l’altre. Això no significa que hàgim d’acceptar l’opinió de l’altre o adoptar la seva perspectiva com a nostra. Hem d’escoltar les seves necessitats i tractar de comprendre-les. Aprofitem la saviesa dels nostres avantpassats, que van enfrontar-se a circumstàncies similars durant la confrontació global en la dècada de 1950 i van lluitar per la reducció d’armes i una zona lliure d’armes nuclears en el centre d’Europa.

No hi ha solucions fàcils als conflictes, però s’ha de trobar una solució diplomàtica i pacífica. L’alternativa és impensable: la mort a gran escala, la destrucció d’infraestructures que sustenta la vida, de centrals nuclears i el possible desplaçament de milions de persones dins d’Europa. A més, a això se suma l’amenaça nuclear, sempre present, que acompanya a qualsevol guerra entre nacions armades nuclearment. En aquest conflicte, quatre Estats posseeixen armes nuclears i compten amb polítiques de «primer atac».

Instem a totes les parts del conflicte a:

  • Cessar les amenaces i renunciar a l’escalada militar.
  • Retirar totes tropes i armes de totes les fronteres d’Ucraïna.
  • Impedir que altres estats participin directament en conflictes militars.
  • Conversar sobre les mesures per al foment de la confiança, les necessitats fonamentals de tots dos bàndols i com abordar-les
  • Deixar de culpar-se els uns als altres per iniciar el conflicte i partir de zero.
  • Començar converses sobre el desarmament nuclear amb l’objectiu de l’eliminació verificable de les armes nuclears arreu del món.
  • Començar els preparatius per unir-se al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN).

Fem una crida a tots els països d’Europa perquè ajudin a evitar la guerra i un desastre humanitari tot proposant i donant suport a mesures per reduir la tensió.
La nostra crida a fer un esforç diplomàtic continu per resoldre la crisi política no implica que estiguem d’acord amb unes certes posicions polítiques. Busquem prevenir un conflicte potencialment incontrolable que podria, fins i tot, arribar a convertir-se en una guerra nuclear.

Firma la crida mèdica aquí