La solidaritat de Bolonya amb els maputxes

10.07.2020 - Pasquale Pagano

Aquest article també està disponible a Italià

La solidaritat de Bolonya amb els maputxes

Wallmapu, és a dir el territori, fou el tema central de la tarda del dissabte de la solidaritat de Bolonya amb el poble maputxe, en lluita per la terra i per recuperar la seva identitat. Una iniciativa organitzada al parc Trombetti (districte de Bolognina) per la Xarxa Antipenitènciaria de Bolonya i la Xarxa Internacional en Defensa del Poble Maputxe, per donar veu a un conflicte de llarga durada, poc conegut en aquestes latituds. Durant tota la nit: música, projeccions, una exposició fotogràfica i un sopar autofinançat.

 

 

Reportatge fotogràfic @Pasquale Pagano

El dissabte 4 de juliol, al voltant del parc Trombetti de Bolonya, des de la tarda fins a última hora del vespre, va esdevenir-se una iniciativa de solidaritat amb la resistència Maputxe en els seus territoris  de la Patagònia entre Xile i l’Argentina. Durant la primera part, amb les notes de la música de cantautors xilens, de Victor Jara a Violeta Parra, de l’Intillimani als Jaivas, es va inaugurar l’exposició fotogràfica: “AMULEPE TAIÑ WEICHAN”. Una sèrie de fotos de les protestes pacífiques dels maputxes en els territoris propers a la finca de Benetton, a la Patagònia des del ’91, amb prop de nou-centes mil hectàrees de terra.

Posteriorment, va haver-hi el  testimoniatge d’alguns activistes que tornaven de Wallmapu i, per acabar, la projecció d’alguns vídeos sobre la lluita per a la recuperació dels territoris, i la resposta poc democràtica de Xile i l’Argentina per garantir els negocis de vàries multinacionals europees, inclosa Benetton.

Aquesta és una llarga història de resistència de cinc-cents anys del poble maputxe oriünd (literalment Homes de la Terra, nota de l’editor), què es troba entre els boscos australs de Xile i la Patagònia argentina. Primer va ser l’arribada dels europeus, després, a principis del segle XIX, la formació dels estats nacionals, finalment, ara són en lluita amb el poder econòmic de les multinacionals, atretes per la riquesa de la Patagònia: llacs, rius, mines, clarianes enormes.

Una història de repressió i homologació forçada, com sovint ha passat als pobles originaris, però que assumeix una potència increïble si es llegeix a la llum de la crisi climàtica i ecològica que estem vivint. De fet, la cosmogonia maputxe és íntimament lligada al medi, partint ja del seu nom. Els maputxes no existeixen sense terres per habitar, no només per a un mer suport material, sinó també, i sobretot, per creences. De fet, tenen una cosmogonia “ecològica”: els rius, els llacs, les muntanyes són sagrades i la seva protecció és fonamental per a la supervivència de la gent. Una lluita concreta, però també una metàfora: aturar l’obra destructiva de l’home en perjudici de l’entorn, perquè és l’home qui pertany a la terra i no al revés.

Per fer-ho, el 2015 va començar, tant a la part xilena com a l’argentina, la “recuperació” que consisteix a implantar noves comunitats maputxes a les terres que se’ls han tret durant segles. Una obra de resistència, fins i tot dura, que enfronta un poble, majoritàriament pacífic, als exèrcits de dos estats nacionals i a les milícies privades dels empresaris. A Xile, als maputxes se’ls aplica fins i tot la llei antiterrorista, feta per Pinochet. La “recuperació” dels darrers anys s’ha enfortit, gràcies a l’ajut imprescindible dels joves maputxes, en un moment en què els joves són els protagonistes, especialment a Xile, del moviment social.

Fins a la data, hi ha al voltant de 35 presos polítics entre Xile i l’Argentina. El més famós és  segurament Facundo Huala, cap maputxe de la part argentina, a la presó des del 2017. Huala, d’Argentina, va ser extradit a Xile per aplicar-li la llei antiterrorista, que preveu penes més dures.

Un conflicte amagat durant anys per la narració dels governs xilè i argentí, tant a casa com a l’estranger, que van qualificar els maputxes com a terroristes, basant-se en els estereotips que han sofert les persones originàries al llarg dels segles, però que ha ressonat a tot el món a 2017 amb la desaparició i després el descobriment del cadàver, a uns passos de la finca de Benetton, a l’Argentina, de l’activista argentí Santiago Maldonado.

Amb la iniciativa de dissabte, es van fer esforços per restablir la visibilitat a un conflicte que probablement torni a quedar enfosquit de forma mediàtica.

Categories: Assumptes internacionals, Drets Humans, Ecologia i Medi ambient, Pobles originaris
Tags: , , , , ,

Newsletter

Enter your e-mail address to subscribe to our daily news service.

Search

video 10 anys Pressenza

Documental: RBUI, nuestro derecho a vivir

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

xpornplease pornjk porncuze porn800 porn600 tube300 tube100 watchfreepornsex

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.