Barcelona som una ciutat de pau, de diàleg, de drets, de respecte a la pluralitat, en canvi aquests dies hem viscut moments de molta tensió, dels més greus dels darrers anys, és per aquest motiu que faig la següent declaració:

Les darreres nits la ciutat ha viscut situacions de gran tensió i violència i Barcelona no ho mereix:

Hem vist grans manifestacions pacífiques, que sempre són benvingudes a la ciutat, però alhora hem vist incendis als nostres carrers i actituds violentes que cal condemnar. I amb orgull ahir veiem com molta gent cridava “som gent de pau” calmant els ànims i evitant la violència. En nom de la ciutat vull donar les gràcies a aquesta gent valenta.

El que més em preocupa d’aquests dies son les persones ferides i, especialment, les 7 persones que es troben en estat greu o molt greu, de les quals un policia nacional en estat molt greu i una noia en estat crític. Des d’aquí vull enviar tot el suport als seus familiars i desitjo que es recuperin ben aviat.

També tenim coneixement que entre els ferits greus diverses persones han perdut la vista d’un ull, lesions amb tota probabilitat provocades per pilotes de goma, un material antiavalots que s’havia deixat d’utilitzar a Catalunya, precisament per evitar aquests tipus de lesions. Demano que es revisin els protocols que s’han fet servir en l’ús d’aquest material i que s’obrin les investigacions oportunes.

També hem vist com s’increpaven a periodistes que feien la seva feina, i com fins i tot es detenia a un periodista que anava perfectament acreditat, un fet molt greu. Cal garantir el dreta a la informació i la llibertat de premsa, garantint la seguretat dels professionals de la informació.

Ahir escoltàvem al Ministre d’interior afirmar que la policia té el monopoli de l’ús de la força, que s’havia actuat amb proporcionalitat i que les imatges i les denúncies que s’han fet sobre casos de mala praxi policial son totes falses. Soc la primera que durant tota la setmana he reconegut la dificultat en que s’ha hagut de desenvolupar la tasca policial i que no es poden fer generalitzacions. Però precisament perquè el ministre té raó i en un estat democràtic la policia exerceix el monopoli de la força, cal ser exemplar i no s’ha de tenir por d’investigar possibles casos de males praxis.

En els moments més difícils és quan ha de sortir el millor de tothom. Tots i totes tenim molt a aportar per sortir d’aquesta situació. En primer lloc els i les responsables polítics i institucionals, també els mitjans de comunicació, les entitats i tota la ciutadania.

Com a alcaldessa demano que cuidem Barcelona. La seva diversitat. La seva tradició reivindicativa, defensora de drets i llibertats i dialogant.

Vull fer un reconeixement molt especial a tots els treballadors i treballadores municipals que estan fent aquests dies esforços molt més enllà del que és exigible: guardia urbana, neteja, bombers, mobilitat, els serveis de cura de les persones (CUESB). Professionals que han entès la situació d’excepcionalitat i que dia rere dia i nit rere nit treballen per tenir cura dels nostres veïns i veïnes i de la nostra ciutat i per fer que, malgrat viure moments molt difícils, la ciutat al cap de poques hores torni a funcionar. De tot cor, moltes gràcies.

Aquests dies, molts veïns i veïnes, comerciants i entitats de tot tipus es dirigeixen a l’Ajuntament demanant com poden ajudar. Barcelona té en la seva forma de ser aquest esperit col·lectiu de solidaritat i cooperació que apareix en els moments difícils. És un orgull ser alcaldessa d’una ciutat que no abandona mai aquests principis i aquesta forma de fer.

Deixeu-me també destacar que ens cal escoltar què està dient la gent jove aquests dies. No criminalitzar, saber separar allò que són actituds violentes d’allò que és un malestar molt greu, profund, que prové de la frustració d’una generació que no se sent representada ni escoltada i que té molt a aportar. Una generació que son el futur, però també el nostre present, i a qui segur que no s’ha escoltat suficient i als quals necessitem per millorar la nostra democràcia.

Però siguem clars: només des de la ciutat no podrem trobar les solucions al conflicte sobre la relació entre Catalunya i Espanya, i sobre la gestió política que se n’ha fet. És evident que necessita de solucions que van més enllà del que fem o el que passi a Barcelona. Podem aportar molt, podem col·laborar, i ho farem, però la responsabilitat és sobretot de qui lidera les institucions que han de protagonitzar la negociació i el desbloqueig.

És en aquest sentit, que demano, com a alcaldessa, que el President en funcions de l’Estat, Pedro Sánchez i el President de la Generalitat Quim Torra, dialoguin. I que ho facin amb responsabilitat. Si el govern català i espanyol poden parlar per coordinar els operatius policials, com és possible que no siguin 4 capaços de parlar del problema polític de fons que tenim? Crec que molta gent es fa aquesta pregunta. Els demanaria que, si us plau, parlin en privat, que cada cop que s’interpel·len a través de mitjans de comunicació o de les xarxes socials estan fent menys creïble el diàleg. Tots sabem que perquè hi hagi diàleg real hi ha d’haver un contacte discret i seré.

Barcelona és una ciutat amb una forta tradició feminista i de cultura de pau. Unes tradicions de les quals hem après que per al diàleg real cal, en primer lloc, empatia i escolta: entendre les raons de l’altre i abandonar maximalismes. Per això faig una crida al diàleg i a generar les condicions perquè sigui un diàleg real, efectiu i que ens porti a solucions. I això, només serà possible si tothom assumeix el següent:

Cal abandonar les posicions de màxims, les línies vermelles i els bloquejos. És difícil en context electoral, però cal abandonar el càlcul electoral curtplacista i elevar la mirada per entendre la complexitat de la situació. Ens juguem molt més que unes eleccions.

Ens cal sinceritat i parlar clar, perquè totes i tots sabem que la solució política al problema de fons que viu Catalunya amb la seva relació amb l’Estat no arribarà en poc temps. Però que alhora hem de treballar per una sortida a curt termini que ens permeti desbloquejar i avançar.

Hem de fer immediatament uns primers passos, per demostrar que les institucions i els partits polítics servim per oferir solucions i no per generar problemes. Cal que es parli amb serenor i generositat de com es soluciona la situació de tenir líders socials i polítics empresonats, perquè tots i totes sabem, que sense la seva llibertat serà molt difícil trobar 5 sortides al conflicte que vivim. Demano que no neguem això i que tampoc usem retòriques maximalistes sobre com arribar a la seva llibertat.

Cal aïllar i minimitzar els discursos polítics incendiaris, que no representen a la majoria de la població i que només generen més tensió.

Cal, per tant, un taula de diàleg, tant a nivell de l’estat com català, que generi un nou clima, refaci ponts que avui no existeixen, i que parteixi del compromís de ser una taula permanent i estable, que s’allunyi de la gesticulació i ens acosti a les solucions.

Com a Alcaldessa d’una ciutat que ha viscut amb tristor dies molt difícils, però alhora una ciutat esperançada perquè en cap moment ha perdut el seu orgull i la seva essència dialogant, oberta i capaç de sortir de situacions difícils, treballaré en tot el que estigui a les meves mans per facilitar el diàleg en aquests termes que he descrit. Des de l’empatia, des de l’escolta, des de la voluntat de sumar, allunyant-nos dels retrets constants, faig una crida al diàleg polític i a abandonar la violència verbal, física i de tot tipus. Com a societat, com a país, com a ciutat, hem de sortir d’aquí. Treballem per fer-ho possible.