Declaració de les colombianes i els colombians a l’exterior, adreçada a la comunitat internacional per visibilitzar la situació de desgovern d’Iván Duc a Colòmbia, assassinats a líders socials, ex combatents de les FARC, boicot als acords de Pau, persecució a la JEP i poca o cap voluntat política de continuïtat dels diàlegs amb l’ELN.

 

Govern de Colòmbia: doble discurs i traició als acords de pau

Les ciutadanies lliures de Colòmbia, unides per voluntat pròpia, amb l’anhel de construir un futur millor per a les generacions que han de venir, manifestem a l’opinió pública internacional que:

Cap colombià ha viscut en pau al nostre país. Tots som o hem estat víctimes de la violència. Una violència causada per la concentració permanent del poder polític en mans d’uns pocs sectors econòmicament privilegiats, que han fet servir les lleis en benefici propi, condemnant a la majoria de la població a la pobresa més deshonrosa.

La desigualtat social causada per les males pràctiques polítiques ha estat el que, principalment, ha alimentat la guerra, que a la vegada ha provocat milers de morts durant molts d’anys.

Una de les etapes més violentes de la nostra història recent va transcórrer durant els anys de 1998 a 2010, durant els períodes presidencials d’Andrés Pastrana Arango i Álvaro Uribe Vélez, en l’actualitat oposats fèrriament a una sortida negociada del conflicte colombià.

Segons xifres del Govern colombià, en aquesta etapa es varen registrar 5.827.989 víctimes de guerra directes, afectades per situacions de mort, desplaçament, segrest i fam. Aquest macabre número de víctimes només va tenir un tomb durant el període president del 2010 al 2018, quan l’ aleshores President Juan Manuel Santos, avui Nobel de la Pau, va signar com Cap d’Estat l’Acord de Pau de l’Habana amb el grup guerriller Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC-EP), fet que va comptar amb el recolzament de la comunitat internacional.

Va ser per aquest Acord de Pau que l’Estat colombià va adquirir compromisos fonamentals per tal d’aconseguir canvis socials estructurals que permetessin lluitar contra la desigualtat de la població i generar un ambient de Pau veritable.

Lamentablement per a la gran majoria de la ciutadania, les forces polítiques que durant anys han procurat i aconseguit romandre en el poder a Colòmbia, sostinguts en accions de guerra i por, varen aconseguir reprendre, des de l’any passat, la Presidència de la República a través del que avui és el primer mandatari Iván Duque Márquez. Des d’aquest mateix moment, han estat molts els atacs que ha rebut la nostra esperança d’aconseguir la Pau. Per exemple, durant els primers 8 mesos del Govern actual, un total de 172 líders socials i defensores de drets humans han estat assassinats a Colòmbia, segons informe de l’Instituto de Estudios sobre Paz y Desarrollo – Indepaz.

Així mateix, amb l’objectiu d’afectar la Pau a Colòmbia, el mateix President, la seva bancada aliada en el Congrés de la República i la Fiscalia General de la Nació (cooptada per les anomenades forces guerrillistes) recolzats per una intervenció indeguda del President d’Estats Units, Donald Trump, en els assumptes interns colombians, han dirigit atacs al Tribunal Especial para al Paz – JEP. Aquest tribunal és un organisme judicial que constitueix el cor dels Acords de Pau, ja que és l’encarregat d’investigar els actes de violència y de buscar la Justíca, Veritat i Reparació per a les víctimes del conflicte Armat.

Per mitjà dels greus esdeveniments dels últims dies, el Govern Nacional de Colòmbia i els seus aliats polítics, han demostrar que els seus interessos personals estan per sobre el benestar de tot un país.

Per aquest motiu els colombians ens veiem en la imperiosa necessitat de fer tot el possible per tal d’impedir que s’imposi l’agenda política que perpetua la guerra i que impedeix l’exercici de la democràcia.

Per totes les raons exposades, demanem solidàriament a la Comunitat internacional i als líders del món que han estat els nostres aliats en la consecució de la pau a Colòmbia, que ens recolzin en els següents propòsits:

  1. Que es brindin garanties a líders socials, defensors i defensores de Drets Humans, reclamants de terres, ex combatents de grups guerrillers reinserits i civils, que sistemàticament estan essent assassinats al nostre país.
  2. Que siguin respectats i s’acompleixin els Acords de Pau subscrits per l’Estat colombià amb l’extint grup guerriller de las FARC-EP.
  3. Que el Govern Nacional de Colòmbia reprengui les converses de Pau amb el grup guerriller Ejército de Liberación Nacional (ELN) per tal d’aconseguir una Pau veritable, estable i duradora.
  4. Que sigui respectada la Justicia Especial de Paz-JEP, que busca investigar i aclarir els crims de guerra comesos per tots els actors del conflicte a Colòmbia.
  5. Que sigui respectada la vida i es garanteixi les condicions per a la participació de l’oposició política.
  6. Que sigui respectada la independència judicial a Colòmbia.

Que la PAU no ens costi la vida ni la llibertat

 

Subscriuen:

1. “Diáspora y Paz” París y Barcelona.
2. Unidos por la Paz, Alemania.
3. Foro Internacional de Víctimas, capítulos Américas y Europa.
4. Colombia Humana La Plata, Argentina.
5. Vamos por los Derechos Internacional.
6. Associazione di Promozione Sociale Migras, Italia.
7. Colectiva de mujeres refugiadas, exiliadas y migradas.
8. Asociación Red Solidaria de Albacete.
9. Foro Internacional de Víctimas de Albacete.
10. RECOEX – Representación de Estudiantes Colombianos en el Exterior.
11. Rumbo a Gaza América Latina.
12. Grupo Europa de Familiares de desaparecidos en Colombia.
13. Colombia Humana Suiza.
14. Asociación Maloka Suiza.
15. Asociación Asolatino Suiza.
16. Ciudadanías Libres Suiza.
17. Convergencia Internacional Colombia Humana.
18. Agendas Internacionales por la Paz en Colombia.
19. Paz a la Calle, Barcelona. 20. Mujer Diáspora, Londres.
21. Colectivo AJI, Londres.
22. Migrantes – Ciudadanía en Movimiento.
23. Fundación Freytter.
24. Carrers del Món, Elche.
25. Foro Internacional de Víctimas, Elche.
26. E- Chime, Elche. Colectivo de jóvenes.
27. Nodo Ottawa-Gatineau. Canadá.
28. Nabowa. Xarxa per la Pau, Barcelona.
29. Colombia Humana, Ecuador.
30. Colectivo Ciudadanías.
31. ASOVICA – Asociación de Víctimas del Conflicto Armado de Colombia en Canadá.
32. Partido político español Podemos, París.
33. COLPAZ – Colectivo por la Paz en Colombia, México.
34. Comunidad Colombia Humana, Argentina.
35. Marcha Patriótica capítulo Argentina.
36. ALBA – Movimientos , Argentina.
37. Vamos – Frente Patria Grande. Argentina.
38. Barrios de Pie, Argentina.
39. Asociación Civil Madre Tierra.
40. Partido Social de la Ciudad.
41. Centro de Estudios y Acción por la Igualdad.
42. Parranda Poética, Argentina.
43. Grupo de Pensamiento Crítico Colombiano de la Universidad de Buenos Aires.
44. Constituyente Exiliad@s Políticos Colombianos.
45. On y Va “Globalizando la Solidaridad “, Suiza.
46. Aipazcomun, Suiza.
47. Coordinadora América / Europa de Solidaridad con el Pueblo Colombiano -CAESPUCOL.
48. Partido Comunista – Hamburgo, Alemania.
49. Convergencia Colombia Humana Internacional, New York.
50. Ciudadanías por la Paz, Francia.
51. Colombia Humana, Francia.
52. Foro Internacional de Víctimas, Canadá.
53. ITACA – Organització Internacionalista dels Països Catalans.
54. Habitar Argentina.
55. Centro de Intercambio y Servicios para el Cono Sur Argentina – CISCSA.
56. Movimiento de Ocupantes e Inquilinos- MOI.
57. Fundación Vivienda y Comunidad – FVC.
58. RED Hábitat. Bolivia.
59. Ocupa Tu Ciudad, Guadalajara.
60. Cooperación Comunitaria México.
61. La Ría Corriente crítico feminista, Argentina.
62. Huitaca – Pacto por la vida y por la Paz.
63. Ciudadanías por la Justicia.
64. Colectivo Maloka Colombia.
65. Mujeres Pa’lante.