Contundents resultats electorals enfront dels somnis delirants del neofeixisme.

La participació en les eleccions generals del 28 d’abril ha superat el 75% en tota Espanya, gairebé 9 punts més que en les eleccions del 2016. L’increment ha estat encara més destacat a Catalunya, amb una participació per sobre del 76%.

El PSOE guanya les eleccions generals. El partit de Pedro Sánchez obté el 29% dels vots i 123 diputats. Amb aquest resultat, els socialistes tenen al seu l’abast mantenir-se en el Govern amb un pacte que sumi a Unidas Podemos i els nacionalistes catalans i bascos.

El Partit Popular s’enfonsa amb el seu candidat Pablo Casado, patrocinat per l’expresident Aznar. Són els pitjors resultats de PP des que aquest partit existeix. Respecte al 2016 deixa de ser el partit més votat, i passa de tenir 137 escons a arreplegar-ne només 66.

Els resultats projecten una fragmentació total en la dreta. Ciutadans puja fins als 57 diputats enfront dels 32 que tenia fins ara i Vox aconsegueix 24. Vox, la ultradreta populista i franquista, irromp, però sense opcions per a formar una coalició de dretes que pogués governar.

Els discursos crispats, violents, xenòfobs i masclistes han estat persistents en la campanya electoral per part de la dreta. Ja ho eren abans de la campanya, en un enfrontament especialment àcid contra Catalunya. Però no és possible afirmar un clar rebuig a aquest discurs, perquè el partit C’s d’Albert Ribera ha crescut, i ha aconseguit ser tercera força.

La formació de Pablo Iglesias, al costat de les confluències, ha obtingut 42 escons enfront dels 71 -amb la suma de Compromís- que va aconseguir en 2016.

Quant als independentistes catalans, ERC treu 15 diputats i Junts per Catalunya 7. El PNB aconsegueix 6 escons i EH Bildu 5.

En referència als pactes per a aconseguir la majoria absoluta i conformar el govern molts temen que pogués produir-se un pacte entre PSOE i C’s, pacte que ha estat anomenat “el pacte de l’IBEX 35”, per la seva clara connotació pragmàtica en favor del neoliberalisme. Aquest pacte giraria l’esquena a Podemos i als independentistes, els resultats dels quals han estat espectaculars a Catalunya i el País Basc.

«Amb Ribera NO!» aclamen centenars de persones enfront de la seu del PSOE, enmig del discurs del guanyador Pedro Sánchez, per a sorpresa d’aquest, que s’ha vist obligat a dir que no pactarà amb C’s.

La pregunta subjacent de fons és si la vella Espanya persistirà en la seva visió fictícia i delirant del nord de la península, on els partits espanyolistes obtenen resultats residuals cada vegada més acusats.