Hem de resistir i no permetre que es doni ni un pas enrere en el dret a la salut

03.06.2018 - European Humanist Forum 2018

Aquest article també està disponible a English, Spanish, French

Hem de resistir i no permetre que es doni ni un pas enrere en el dret a la salut
(Imatge: David Anderson)

Carmen Esbrí és activista pels Drets Humans. Membre de la “Mesa en Defensa de la Sanidad Pública de Madrid MEDSAP – Marea Blanca” i de la Coordinadora Estatal de Marees Blanques.
La “Mesa en Defensa de la Sanitat Pública de Madrid MEDSAP – Mareja Blanca”, és una plataforma creada en 2012 que el seu objectiu fonamental és la defensa de la Sanitat Pública i la lluita contra el procés de privatització que, des de fa anys, es ve produint en la Comunitat de Madrid. Està integrada per associacions de veïns, col·lectius d’usuaris, coordinadores, moviments socials, organitzacions sindicals, plataformes, professionals sanitaris i assemblees populars del 15M.

Com va néixer MEDSAP – Marea Blanca?
Vam néixer com a resposta al terrible atac cap a la sanitat pública espanyola, efectuat per l’aprovació de el “Reial decret 16/2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut”. Aquest decret proposava dos canvis molt greus:
1- Eliminar la universalitat del dret a l’assistència sanitària. Com a conseqüència es van retirar prop de 800.000 targetes sanitàries a immigrants sense regularitzar, joves majors de 26 anys sense treball i espanyols residents a l’estranger.
2- Modificar el model de finançament de la sanitat pública, vinculant el dret a l’atenció a la cotització a la seguretat social, malgrat que la sanitat pública es finança mitjançant impostos (en gran manera indirectes que paguen totes les persones, inclosos immigrants o joves aturats).

En protesta a aquestes mesures, comencem a convocar grans mobilitzacions i organitzem la plataforma MEDSAP – Marea Blanca, que porta treballant des de fa més de 6 anys de manera continuada. Per poder mantenir els 6 anys de mobilitzacions que hem complert, ens hem centrat a defensar la salut, per sobre de la sanitat, ja que, si volem que el sistema sanitari no sigui car, cal mantenir la salut i l’atenció primària, a més cal tenir habitatge, ocupació, educació etc. Així doncs, creiem que és millor parlar de la defensa de la salut i de la vida.

Com es va forjar la tàctica de la Marea Blanca mensual?
Comencem a denunciar el pla neoliberal que mercantilitza totes les necessitats bàsiques i també la salut, dissenyant una marea (mobilització) cada tercer diumenge de mes, amb l’objectiu d’evitar que es multipliquessin accions i es perdés la força i amb l’interès de fer alguna cosa tots plegats. No hem fallat ni un sol mes i som a punt de realitzar la 69 marea. L’estratègia ha estat la de resistir i visibilitzar el que estava passant. El nostre objectiu és buscar l’empoderament de la ciutadania amb la defensa d’un servei públic.

Què altres accions heu fet?
En aquests anys hem fet grans actes públics, com la “Marató Cultural per a la sanitat Pública”, “l’acte a l’Ateneo de Madrid”, “l’acte a la Facultat de Matemátiques de la Universitat Complutense”, “l’acte dins el marc de l’exposició -un saber realmente útil-, del Museu Reina Sofía, la “Mesa-debate: la atención pública a la salud mental en Madrid” y la “Jornada: construyendo la sanidad pública del futuro, deconstruyendo la privatización”.

Com es va formar la Coordinadora estatal de Marees Blanques?
En el 2016 es va plantejar promoure la Coordinadora estatal contactant amb plataformes de tot l’àmbit estatal i el passat 6 de maig es va celebrar la setena assemblea de la Coordinadora a Segòvia.

Que heu aconseguit fins al moment? 
Gràcies al recurs que vam presentar, vam aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid suspengués la privatització de la gestió de sis hospitals de Madrid i vam aconseguir que presentés la dimissió Fernández-Lasquetty, Conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid.

Participeu a la “Xarxa Europea contra la Privatització Sanitària”?
En el 2015 contactem amb la “Xarxa Europea contra la Privatització i la Comercialització de la salut i de la Protecció Social”. La Xarxa Europea va iniciar la seva activitat amb una acció el 7 d’abril, que van declarar com a “día contra la privatització sanitaria”, per posar en evidència el problema que hi ha al món amb la salut a causa de la privatització. La data coincideix amb el “dia mundial de la salut” que va proposar l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquest any l’OMS va proposar com a lema pel 7 d’abril: “salut per tots” i nosaltres decidim adoptar el lema: “salut és tot” ja que treballem pel dret humà a la salut amb vista a les eleccions europees de maig de 2019.

Vam decidir parlar amb els diferents partits polítics que van a presentar-se a la les eleccions europees i des de la coordinadora estatal, presentem un full de ruta per restaurar la sanitat pública. Es tracta d’una sèrie d’accions com: modificar i derogar lleis a diferents nivells, des d’europeu, a estatal, de la comunitat de Madrid i de l’ajuntament de Madrid.

Quin creus que és el paper dels mitjans de comunicació independents en la transformació social?
Els mitjans han d’actuar com una espècie de catalitzador, de principi actiu que permeti que la transformació social es pugui produir, no de cop, ja que estem en un context neoliberal que ha envaït el planeta i tenim un enemic molt fort enfront de nosaltres, que a més aquesta recolzat pels grans mitjans, que ajuden a ocultar la informació. Però si que s’ha de produir aquesta transformació a futur.

La funció dels mitjans independents és la de fer contrainformació als grans mitjans, la d’explicar la realitat sense que hi hagi filtres, ni interessos, ni capitals que dirigeixin als informadors. El problema és com organitzar-se per fomentar una tendència que ja s’està generant amb totes les accions dels moviments.

L’objectiu principal de tots els mitjans ha de ser treure de sota les catifes tot el que ens estan ocultant els grans poders, els grans mercats, que s’han fet amb els pobles i els governs. Crec que els mitjans han de facilitar aquests canvis, ja que els moviments socials que treballem, intentant trencar una enorme tela d’aranya que han teixit els grans poders, necessitem portaveus. Necessitem amplificadors, que divulguin el nostre relat i les nostres accions en tots els àmbits i siguin capaços d’informar i conscienciar a la població sobre les conseqüències del que està passant.
El problema és el nombre, és a dir, quants mitjans poden treballar en aquesta direcció transformadora i quina capacitat de treball poden tenir. És a dir, quina capacitat de difusió poden tenir per aconseguir canviar el món.

La meva preocupació és com es poden organitzar els mitjans independents que volen informar sobre el que realment succeeix. És molt important crear una xarxa entre els mitjans i els moviments. Els moviments necessiten una veu cada vegada més estesa. Els mitjans han d’actuar de manera coordinada i han de ser el ressò del que aquesta succeint, si pot ser, en el mateix instant en què succeeix. Nosaltres com a col·lectiu difonem, a més dels mitjans habituals que adulteren i censuren el nostre discurs, per les xarxes socials i tenim molta activitat en xarxes i molt seguiment.

Podrien els mitjans independents contribuir a generar el relat d’una nova cultura més humana i menys violenta i trencar amb l’hegemonia cultural dels grans mitjans de comunicació?
Si, això és possible, però cal mantenir un objectiu clar. En la nostra plataforma l’objectiu és que la salut i la vida siguin drets humans innegables. Hem de resistir per no permetre que es doni ni un pas enrere en aquest dret.

Voldria fer un aclariment en relació als comentaris de la companya de Pressenza i la falta de credibilitat cap als mitjans independents. Nosaltres enviem els nostres comunicats a tots els mitjans: grans, petits, independents, etc. Els enviem a tots. Tant de bo tinguéssim constància de tots els mitjans que hi ha, però hi ha molts mitjans independents que ni tan sols sabem de la seva existència. Nosaltres tractem de sortir en ràdios comunitàries, ens agradaria fer un programa de radio per la seva facilitat per replicar-ho i reproduir-ho, així que intentem explorar en aquesta alternativa.

També m’agradaria fer una rèplica al company de DIEM25, que va prejutjar que els moviments socials no tenim un pla d’acció política. No és així, els moviments tenim plans d’acció política, en el nostre cas, tenim un “Pacte per a la Sanitat Pública” i l’hi hem proposat a la Unió Europea i als partits polítics espanyols, dels quals alguns han adherit. Creiem que els drets de la ciutadania es defensen millor des de la independència d’un moviment social que des dels compromisos d’un partit polític.

Les marees han nascut per mantenir l’alerta i tenir als partits polítics controlats, no han de desaparèixer. Els moviments socials han de ser independents i han d’exercir el control dels partits polítics.

Categories: Drets Humans, Entrevistes
Tags: , ,

Butlletí

Anota la teva adreça de correu electrònic per subscriure't al nostre servei de notícies diari.


video 10 anys Pressenza

Vaga Internacional Feminista

App Pressenza

App Pressenza

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.