Estem patint una forta limitació de la llibertat d’expressió

29.05.2018 - European Humanist Forum 2018

Aquest article també està disponible a Spanish, French, Italian, German

Estem patint una forta limitació de la llibertat d’expressió
(Imatge: Joana Alomà)

Krystyna Schreiber és periodista i escriptora alemanya, viu a Barcelona des de 2002. Treballa per a mitjans de comunicació internacionals i publica llibres sobre la situació política actual a Catalunya. Va ser guardonada del Premi de Periodisme 2016 per “La traducció de la independència” per l’Institut de les Regions d’Europa. Ha participat en el Fòrum Humanista Europeu, celebrat recentment a Madrid, com a ponent en la taula “Periodisme independent i activisme social”

Com podrien els mitjans de comunicació independents ajudar a restituir la llibertat d’expressió tan amenaçada en aquests moments?
Visc a Catalunya i vull aportar la meva visió, com a periodista professional que informa a mitjans alemanys, de com és la situació actual a Catalunya i en realitat en tota Espanya, en relació a la llibertat d’informació i a la llibertat d’expressió.

La “Plataforma en defensa de la libertad de información” (PDLI) ha declarat que el 2017 ha estat el pitjor any, en relació a la llibertat d’expressió, a Espanya des de la democràcia, des del 1978. Com tots sabem, en el 2015 es va fer a Espanya una reforma del codi penal i es va crear una llei que es coneix col·loquialment com “la llei mordassa”, amb l’excusa de protegir al ciutadà davant el terrorisme. La PDLI denúncia que mitjançant aquesta llei s’està obstaculitzant una part important del treball dels periodistes, sobretot de fotoperiodistes. Així doncs, el govern ha sancionat amb multes importants a periodistes bascos i a periodistes andalusos per fets com informar sobre protestes socials o fotografiar a policies que han exercit violència sobre ciutadans.

Al marge d’aquesta llei, que ha aportat a les arques de l’estat 131 milions d’euros en multes que oscil·len entre 600 i 600.000€ depenent de la gravetat del delicte, al marge d’aquest tema, aquesta reforma penal ha augmentat els delictes vinculats al terrorisme. És tan absurda la situació que, en el 2011, quan ETA va deixar les armes, l’Audiència Nacional (tribunal que persegueix crims contra l’estat) ha quintuplicat les sentències relacionades amb el terrorisme. Es tracta de sentències per enaltiment del terrorisme a les xarxes socials, algun dels casos mes sorprenents han estat el de Cassandra, condemnada per l’Audiència Nacional a un any de presó pels seus tuits sobre Carrero Blanco (posteriorment absolta pel Tribunal Suprem). S’han emès unes 30 sentències relacionades amb declaracions en Facebook o Twitter acusant a gent que criticava d’una manera humorística certes actuacions dels poders de l’estat, de la policia, dels jutges o del rei. Hem pogut veure una gran repressió sobre la llibertat d’opinió.

També alguns músics antisistema han estat condemnats, com Hasel, sentenciat per l’Audiència Nacional a dos anys de presó per fer crítiques a la monarquia, la brutalitat policial o l’església, o Valtonyc un jove raper mallorquí condemnat a tres anys i mitj de presó per delictes com enaltiment del terrorisme, amenaces, calúmnies i injúries.
Quan es posa aquesta pressió sobre la cultura, sobre l’art que és una de les vies que té la societat per exercir crítiques al sistema, llavors hi ha una forta limitació de la llibertat d’expressió d’una societat.

Tots sabem que l’1 d’octubre a Catalunya es va celebrar un referèndum que es va declarar il·legal. La PDLI ha denunciat que a Catalunya s’ha produït una clara persecució a la llibertat d’informació i d’expressió dirigida cap a ciutadans. Han augmentat els delictes d’odi amb acusacions com no fer cas a la policia. També s’ha acusat a 500 professors per parlar en classe de la violència exercida per la policia en l’actuació de l’1 d’octubre, o es considera que han incorregut en delictes 700 representants d’organismes municipals que van recolzar el referèndum. La PDLI també ha criticat que, en lloc de donar respostes polítiques, el govern es dedica a limitar la llibertat d’expressió de mitjans com TV3 (canal autonòmic de Catalunya amb una audiència del 19% de la població).

Aquesta situació hauria de preocupar-nos, perquè tot allò que s’està aplicant ara a Catalunya es podrà aplicar, en un futur, en tota Espanya i en tota Europa. Així doncs, és molt important el rol dels mitjans de comunicació independents, ja que no són part del sistema i permeten que es comuniquin aquells ciutadans que no tenen veu en els mitjans depenents del sistema.

A Alemanya els ciutadans es preocupen perquè estan veient que a Espanya es pot exercir violència oficial cap als votants independentment de la situació jurídica. Veuen que l’estat protegeix als policies que exerceixen aquesta violència i no al ciutadà. Saben que si això succeeix a Espanya, pot arribar a passar en altres llocs d’Europa i que les protestes socials en el futur es considerin casos de rebel·lió.
Ara veiem situacions similars en estats com Hongria, Polònia, amb l’excusa del terrorisme i amb certa apatia d’una banda de la societat, s’està permetent, cada vegada més als poders fàctics limitar les expressions de moviments socials incomodes i limitar els nostres drets. Limitar la nostra llibertat d’expressió, dividir-nos i fer cada vegada mes difícil canviar les coses.

Com fem per donar més credibilitat als mitjans independents que als grans mitjans?
L’ideal seria que els grans mitjans fossin independents dels poders, ja que són els grans mitjans els que tenen molts recursos. Per als mitjans petits no és tan fàcil el treball doncs no tenen molts recursos. D’altra banda, és important que els mitjans independents es professionalitzin, han d’intentar prestar el mateix servei professional que donen els grans mitjans i això és difícil, requereix trobar recursos i molt voluntariat. És important visibilitzar els avantatges dels mitjans independents, una de les més importants és la seva proximitat a la base social, la seva inserció en el mitjà i la seva proximitat als actors. Sobre treballar amb moviments socials, jo que treballo per a mitjans grans alemanys i trobo molt difícil informar-me sobre les accions que realitzen els moviments socials i tenir contacte amb ells, així que animo als moviments socials al fet que informin de les seves accions als mitjans, els mitjans independents podem fer de pont entre els moviments socials i els grans mitjans.

Imatge: David Anderson

Categories: Cultura i mitjans de comunicació, Entrevistes
Tags: , , ,

Butlletí

Anota la teva adreça de correu electrònic per subscriure't al nostre servei de notícies diari.


video 10 anys Pressenza

App Pressenza

App Pressenza

Llibertat presos polítics!

Milagro Sala

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

International Campaign to Abolish Nuclear Weapons

Europe.Netting

Europe.Netting

Arxius

Except where otherwise note, content on this site is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International license.