Els « héros et héroïnes à vélo » (herois i heroïnes en bicicleta), després d’haver completat la gesta monumental de travessar Europa pedalant des de Novi Sad fins a Estrasburg entre el 3 i el 15 d’abril de 2025, han continuat reinventant noves maneres d’impulsar amb força la causa dels estudiants serbis, mobilitzats sense descans des de fa més de sis mesos, tant al seu país com a l’estranger. Just després de la seva aventura a la “Tura do Strazbura”, van emprendre una nova travessa del continent… aquesta vegada a peu, en direcció a Brussel·les.

Aquesta mobilització es va concretar en una ultramarató de 1.950 quilòmetres, completada en només 18 dies per un grup decidit d’estudiants i activistes serbis, dins l’extraordinari viatge conegut com a “Trka do Brisela” (Camí a Brussel·les). Amb sortida a Novi Sad, aquesta cursa de relleus va portar els participants fins a la capital europea, recorrent més de 2.000 quilòmetres a través de vuit països (Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Àustria, Alemanya, França, Luxemburg i Bèlgica). Al nucli de 21 estudiants coneguts com a “Trkači u Blokadi” (Corredors en bloqueig) s’hi van sumar diversos equips dirigits per estudiants que van proporcionar un suport essencial, incloent-hi fisioterapeutes, conductors, responsables de logística, personal d’organització, equips de comunicació i més.

El moviment estudiantil serbi, que ha anat prenent força durant l’últim mig any, va sorgir arran de la tragèdia de l’1 de novembre, quan l’esfondrament d’una marquesina recentment renovada a l’estació de tren de Novi Sad va causar la mort de 16 persones. Aquell desastre va provocar una resposta col·lectiva contra la corrupció sistèmica que afecta Sèrbia, convertint la protesta en una autèntica crida d’alerta per a tot el continent, on dilemes ètics i problemes estructurals similars continuen obstaculitzant el desenvolupament saludable de les societats, tant a nivell polític com econòmic, educatiu i cultural.

Herois i heroïnes de la carretera de Sèrbia: en bicicleta i a peu, amb consciència i determinació

Units sota una bandera comuna, la lluita contra la corrupció, el moviment serbi s’ha estructurat al voltant del mecanisme conegut com a “plenums”, concebuts com a autèntics pilars d’un model de democràcia directa i participativa en ple assaig. Rebutjant qualsevol deriva cap als cultes a la personalitat, l’activisme superficial o la instrumentalització ideològica, el moviment ha mantingut fins ara una clara independència dels debats sobre l’adhesió a la UE i els capítols pendents, així com de les polèmiques nacionals o regionals. S’ha centrat, en canvi, en els punts clau del canvi sistèmic i la lluita contra la corrupció, considerats urgents i prioritaris.

Aquest aixecament rotatiu, amb les seves ocupacions universitàries (àmpliament conegudes com a “blokade” en el context de protesta serbi), s’ha convertit en un símbol de resistència. Fusionant mobilitat i creativitat, ha generat una participació popular sense precedents. L’energia, els processos participatius, la innovació constant i la determinació inqüestionable dels seus protagonistes han transformat aquest moviment en una autèntica força de masses. Els joves en són el motor, inspirant altres generacions a implicar-s’hi i lluitant per aturar l’èxode migratori que assola tot el sud-est d’Europa, i en particular Sèrbia. Segons un estudi recent de la Fundació Friedrich Ebert, Sèrbia presenta el major desajustament entre educació i ocupació entre els 12 països analitzats: el 2024, només el 20,7 % dels joves treballen en el seu camp d’estudi i el 83,2 % estan sobrequalificats per a la feina que fan.

Al centre d’aquesta dinàmica, des de l’expedició ciclista fins a Estrasburg fins a la marató de Novi Sad i, sobretot, des de la sortida simbòlica dels pobles d’origen dels 21 corredors cap a Brussel·les, la diàspora sèrbia ha jugat un paper fonamental. Ha donat suport a les reivindicacions dels estudiants, organitzant ràpidament una xarxa notable d’acollida familiar a Brussel·les, com ja havia fet en altres ciutats europees. Des d’Àustria fins a França, d’Alemanya a Hongria, dels Països Baixos a Eslovènia, aquestes comunitats diaspòriques han actuat com un autèntic motor transnacional i intergeneracional, donant a la protesta una dimensió plenament europea. Demostren que l’Europa dels pobles pot precedir – i fins i tot sobreviure – a l’Europa política i institucional, quan aquesta no està a l’altura dels reptes del nostre temps.

A Bèlgica, els estudiants-maratonians van arribar a Lieja a la posta de sol del diumenge 11 de maig, on van ser rebuts calorosament amb cançons, pancartes, missatges de suport, abraçades alegres i discursos de Dragana Radanović, del col·lectiu de la diàspora «Palac Gore», i de Sarah Schlitz, diputada de Lieja pel grup Ecolo-Groen a la Cambra de Representants. L’endemà, després de 18 dies de cursa i travessia de 7 països, els corredors finalment van entrar a Brussel·les. Van arribar al Parc del Cinquantenari poc abans de les 20:00, passant per sota l’Arc de Triomf a la llum daurada del vespre, portats per un esperit d’unitat i un poderós sentiment de joventut que forja nous camins més enllà de les fronteres i les divisions.

A la melodia de “Bella Ciao”, l’himne dels partisans italians i avui cantat arreu del món com un himne antifeixista de llibertat i resistència, i interpretat pel “pianista de carrer” Davide Martello, ara una presència familiar i inquebrantable en els llocs de protesta contemporanis, on utilitza el seu piano malmès per enviar missatges de pau i solidaritat harmònica, els maratonians van creuar sota els arcs del parc del Cinquantenari. Com ja havia passat en altres ciutats, fins i tot als confins del continent, Martello va permetre que un nen jugués un moment, cedint el seu tamboret, just abans que els corredors fossin arrossegats per l’emoció de la multitud. A partir d’aquell moment, la celebració va esclatar en un ambient festiu al ritme de “Pumpaj”, amb un inconfusible barret de Pikachu que va ser rebatejat com a “Trkachu” (una mena de “Pikachu corrent”) per la corredora de marató més jove del grup, seguit de retrobaments emotius i abraçades infinites amb els seus éssers estimats que havien arribat per sorpresa amb flors a la mà, i finalment, un retorn als braços del seu equip. En aquell moment, la rotonda Schuman es va omplir ràpidament, plena d’alegria, mentre tot l’equip de suport es va unir a la multitud expectant, que havia estat imaginant aquest moment durant setmanes, en un crescendo d’anticipació i emoció. Periodistes, amfitrions locals, conductors, artistes, figures institucionals, membres de la diàspora i famílies es van reunir per presenciar l’arribada. Alguns participants van començar a escanejar la multitud, buscant amb curiositat els seus possibles amfitrions, mentre que una robusta xarxa d’acollida, de vegades amb la participació de desconeguts, s’organitzava amb una eficiència notable i una velocitat increïble. Al final de la vetllada, cada estudiant havia trobat una família d’acollida a Brussel·les o als voltants.

Entre els que van venir a mostrar el seu suport hi havia membres de la diàspora regional més àmplia, no només serbis, sinó també ciutadans de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Montenegro i altres que s’havien inspirat en la protesta i estaven desitjosos de conèixer els estudiants que havien seguit des de lluny en els darrers mesos.

A través del seu viatge i la seva gesta física extrema, els estudiants van portar, i continuen construint, un missatge d’unitat i cohesió que desafia la creença, transcendint no només les idees de fronteres, sinó també la seva pròpia pràctica. Un missatge de sinergia i amor, capturat de manera commovedora en les paraules de la Maja, la membre més jove del grup i l’única alumna de secundària entre els estudiants universitaris, que va tallar la cinta que marcava el metre final i va exclamar, visiblement emocionada: «Gràcies, moltes gràcies. Gràcies als meus companys de viatge… Sabeu com de forts sou, com de plens d’energia, i quant signifiqueu per a mi, quant us estimo?».

El programa va barrejar celebració amb solemnitat. El “Cor Blokada” va interpretar cançons emblemàtiques del moviment. Es va guardar un silenci de setze minuts sota una pluja sobtada. Diverses figures polítiques van mostrar la seva solidaritat assistint a l’arribada dels estudiants i oferint paraules de suport, incloses les del vicepresident del Parlament Europeu Martin Hojsík, seguit de Vula Tsetsi (copresident del Partit Verd Europeu) i Kathleen Van Brempt (vicepresidenta del grup S&D).

En aquest context, l’arribada a Brussel·les no és només la culminació d’un esforç físic extraordinari: marca l’inici d’una nova fase inimaginable, una de renovades crides a la responsabilitat democràtica i al compromís cívic. Gràcies a la seva perseverança, aquests joves han captat l’atenció de les institucions europees i de l’opinió pública. Les seves passes, ara esvaïdes sota l’Arc de Triomf del Cinquantenari, deixen un missatge contundent: el futur de Sèrbia ha d’estar arrelat en la democràcia, els drets humans, la llibertat d’expressió i la veu sobirana del seu poble.