Una manifestació, gairebé sense precedents en els últims anys sobre el conflicte educatiu a Catalunya, ha culminat una setmana de protestes en tot el territori.

Algunes fonts estimen una participació de 100.000 persones en la mobilització celebrada avui a Barcelona. L’emblemàtica samarreta groga, símbol de les mobilitzacions contra les retallades en educació iniciades a partir de 2012, s’ha convertit en el color identificatiu de la marxa. La protesta arriba també com a resposta al pacte aconseguit pel *Govierno amb sindicats com a CCOO i UGT, un acord que bona part del professorat considera clarament insuficient, quan no un intent de llevar-se el problema de damunt sense abordar les demandes reals del sector.

Menys alumnes per classe

Més suport a l’educació inclusiva

La coordinació ha estat un dels elements clau de la jornada: quatre columnes, procedents de diferents punts de la ciutat, han avançat a peu fins a confluir en la plaça Tetuan. Des d’allí, la marxa ha continuat descendint pel passeig de Sant Joan en direcció al Parlament de Catalunya.

Els grups organitzats són la clau per a protestar enfront de les injustícies

La protesta ha format un autèntic riu humà que ha recorregut la ciutat per a exigir millores urgents en el sistema educatiu. Més enllà d’una mobilització puntual, el sector interpreta aquestes protestes com l’expressió d’un malestar acumulat i de caràcter estructural, fruit d’anys de retallades i falta d’inversió sostinguda en l’educació pública.

Inversió que arribi al 6% del PIB en els pròxims 4 anys

Entre les principals reivindicacions del col·lectiu destaquen la millora de les condicions salarials —amb l’objectiu de recuperar el poder adquisitiu perdut, estimat entorn del 25% en els últims anys—, la reducció de les ràtios a les aules, el reforç de personal —especialment per a l’atenció a la diversitat— i la disminució de la càrrega burocràtica, considerada una de les principals fonts de malestar entre el professorat.Tot respòn a la necessitat de garantir una educació pública de qualitat i viable a llarg termini.

Recuperar el poder adquissitiu perdut del professorat, que s’estima entorn al 25%

Aquests punts ja van ser desenvolupats en l’article publicat per aquest mitjà dies enrere: L’educació al límit