Des dels primers mites de la font de la joventut eterna fins a les teràpies cel·lulars modernes, la recerca humana per prolongar la vida sembla que entra en una nova fase, on la ciència convergeix amb un anhel ancestral.

 

Des que els humans són conscients de la seva finitud, han somiat escapar-ne. A l’Epopeia de Gilgameix (cap al 2100 aev), l’heroi mesopotàmic emprèn un viatge a la recerca de la planta que atorga la vida eterna. Els alquimistes medievals van buscar incansablement l’elixir de la vida, i les llegendes de la Font de la Joventut han poblat la imaginació de cultures d’arreu del món. Avui dia, aquest vell somni s’està perseguint en laboratoris de biotecnologia (hereus d’aquells antics alquimistes i els seus laboratoris), on s’està desenvolupant una vacuna no per prevenir una malaltia específica, sinó per combatre el propi procés d’envelliment.

Una revolució en la comprensió de l’envelliment

L’envelliment, considerat durant segles un declivi inevitable i homogeni, ara s’entén com un procés biològic amb mecanismes específics i potencialment tractables. Un d’aquests mecanismes clau és la senescència cel·lular.

 

Al llarg de la vida, algunes cèl·lules deixen de dividir-se però no moren. En lloc de contribuir al teixit, secreten substàncies inflamatòries que danyen les cèl·lules veïnes i creen un entorn propici per a la malaltia.

La proposta és la immunoteràpia senolítica.

El seu objectiu és entrenar el sistema immunitari perquè reconegui i elimini aquestes cèl·lules senescentes de manera precisa i eficient. D’aquesta manera, s’ataca una de les causes arrels del deteriorament físic relacionat amb l’edat i de patologies com el càncer, en què aquestes cèl·lules protegeixen els tumors.

Aquest enfocament representa un canvi de paradigma: no es tracta només d’allargar la vida, sinó de prolongar els anys de vida saludable, comprimint els períodes de malaltia i dependència.

Com funciona aquesta vacuna contra l’envelliment?

A diferència d’una vacuna preventiva tradicional, és un tractament personalitzat. Tot i que els detalls tècnics són complexos, el concepte es pot simplificar:

1. S’aïllen les cèl·lules senescents específiques del pacient.

2. Aquestes cèl·lules s’utilitzen per ensenyar el propi sistema immunitari del pacient a reconèixer la seva signatura única.

3. El sistema immunitari, un cop entrenat, mobilitza els seus recursos per buscar i destruir les cèl·lules senescents de tot el cos.

En estudis preclínics amb animals, aquest enfocament ha demostrat resultats extraordinaris, no només millorant els marcadors de salut, sinó també augmentant l’esperança de vida en més d’un 100 %.

Immorta Bio, amb seu a Miami, ja ha presentat la documentació reguladora necessària a la FDA dels EUA per iniciar el primer assaig clínic en humans, centrant-se inicialment en pacients amb càncer de pulmó avançat.

Què significa trencar el cicle?

El desenvolupament d’aquest tractament ens situa en una cruïlla profunda des del punt de vista filosòfic i ètic. La finitud ha estat històricament un motor essencial de la cultura, l’art, la transcendència i un sentit d’urgència vital. Què passa quan aquesta frontera es difumina?

La perspectiva de viure més anys en plenitud de salut és poderosa. Significaria reduir el patiment de les malalties degeneratives, allargar el temps de contribució i creativitat, i redefinir les etapes de la vida. És la realització d’un desig tan antic com la pròpia humanitat.

Sorgeixen preguntes inevitables. Qui tindrà accés a aquestes teràpies? Com afectarà la dinàmica de la població, les pensions o les relacions intergeneracionals? Canviarà la nostra percepció del valor del temps? Al segle XVII, el filòsof francès Blaise Pascal va reflexionar sobre com l’inquietud humana prové de la nostra incapacitat per estar quiets en una habitació, una inquietud que la finitut exacerba.

La ciència avança cap a la possibilitat tècnica d’allargar el cicle. No obstant això, com a societat, hem de reflexionar sobre si estem preparats per a això. La història de Gilgameix acaba amb la pèrdua de la planta de la immortalitat per part de l’heroi, un recordatori que la recerca, més que la destinació, pot ser el que ens defineix. Avui, la planta podria estar germinant en un laboratori, i la seva collita dependrà no només de la biologia, sinó de la saviesa amb què decidim utilitzar-la.

La informació sobre SenoVax™ es basa en comunicats de premsa d’Immorta Bio i en la seva sol·licitud internacional de patent PCT/WO2025184665. El tractament es troba en fases preclíniques avançades, i els resultats en humans encara s’han de determinar en futurs assajos clínics.

Ens enfrontem a un nou repte per a la humanitat, la vida i el significat de tot allò que existeix.