La situació política a la República Txeca després de les recents eleccions presenta una paradoxa que qüestiona els mateixos fonaments de la democràcia. La victòria aclaparadora del partit ANO, liderat per Andrej Babiš, i de dos altres partits aliats va obtenir més del 50% dels escons, cosa que permet la formació d’un nou govern. No obstant això, el president Pavel, un antic general de l’OTAN, està sembrant dubtes i preocupació i bloquejant la formació d’aquest govern.

Les preocupacions del president es refereixen a dos punts principals: d’una banda, el presumpte conflicte d’interessos de Babiš, vinculat a la seva posició com a propietari d’una important empresa agroalimentària. D’altra banda, segons molts juristes, un conflicte d’interessos d’aquest tipus no existeix, ja que la legislació txeca el defineix només en el context de sectors específics, com ara el de la informació.

La segona preocupació, molt més important, és que el futur govern no respectarà plenament les aliances a les quals pertany la República Txeca. És per això que Pavel exigeix garanties per escrit sobre certes polítiques, com ara mantenir l’aliança amb l’OTAN i complir les directives de la Unió Europea, abans de confiar a Babiš el mandat de formar el nou govern. És essencial aclarir que la democràcia es basa en el principi que els ciutadans expressen la seva voluntat mitjançant el vot.

És aquesta voluntat la que legitima el desenvolupament de la política governamental. Imposar criteris o condicions a priori que un nou govern ha de respectar contradiu el mateix principi de la democràcia. No hi ha una veritat preelectoral per determinar quines polítiques són justes o injustes; és el vot popular el que determina el mandat d’un govern.

Imposar límits o requisits específics sobre com hauria d’actuar un govern, fins i tot abans que es formi, posa en risc de soscavar els principis democràtics i s’assembla a una forma de control.

No es tracta de ser a favor o en contra de Babiš. Es tracta d’entendre si encara creiem en un principi senzill: en una democràcia, el poder sempre resideix en la voluntat del poble.

Hi ha pressions molt fortes i innegables des de poders supranacionals. De fet, si Babiš i els seus aliats poguessin formar un nou govern, podria tenir repercussions importants per a tota Europa, i aproparia la República Txeca a països com Hongria i Eslovàquia, que segueixen una línia política que divergeix de la de Brussel·les.

En conclusió, el que està passant a la República Txeca és un exemple clar del que està passant a tota Europa: la paradoxa d’entorquir la democràcia per salvar-la!

Algú ha establert que:

Finançar una guerra interminable a Ucraïna és democràtic, però demanar una pau negociada és populista i prorús.

Vendre armes a Israel és un acte democràtic, però demanar sancions pels seus crims contra la humanitat és un acte populista i antisemita.

És democràtic que la política estigui subordinada als interessos dels bancs i les grans multinacionals, però exigir una redistribució de la riquesa és extremisme.

I quan un partit polític guanya unes eleccions amb un programa polític considerat «incorrecte», se l’obstrueix perquè es considera antidemocràtic. El mateix passa quan una personalitat influent expressa idees «no alineades»: són censurades i excloses de la vida pública.

En resum, és democràtic respectar la voluntat d’una minoria «il·lustrada» i no respectar la de la majoria de la població.

En aquest camí paradoxal que ha emprès Europa, el següent pas per salvar la democràcia i protegir la població del populisme i les males decisions serà imposar la democràcia mitjançant una dictadura?