Des de Rehuno Salud, i en un treball conjunt amb l’organització Al final de la Vida, dialoguem amb el doctor Enric Benito sobre la humanització del procés de la fi de la vida i sobre els tabús que encara existeixen, què és el bon morir, les cures pal·liatives i altres temes més, que fan a l’acompanyament en aquests moments tan significatius de la vida de totes les persones i dels seus éssers estimats.

Es tracta d’una sèrie de Diàlegs que anirem publicant periòdicament i en els quals volem divulgar una visió del procés de morir ple d’humanitat i significat.

Enric Benito és Doctor en Medicina, Especialista en Oncologia i Membre d’Honor de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL). La seva experiència i les seves ensenyances constitueixen una veritable referència pel món de les cures pal·liatives i per a l’acompanyament i humanització del procés del bon morir.

En aquesta segona entrevista vam parlar de la «Presència» i li vam demanar a Enric Benito que la definís: La presència és la capacitat que tenim tots d’habitar el present, d’estar connectats de manera plena amb la consciència que ens sosté, ens va respondre.

I va continuar: Hi ha una frase del mestre Nath Hanh, que va morir enguany, que diu: «el millor regal que pots fer a algú, és la teva presència. Quan tu li ofereixes la teva presència a un altre aquest pot florir, desplegar-se, connectar amb si mateix. Seria la capacitat que tenim els éssers humans d’estar connectats amb allò que realment som, amb el nostre ser essencial, el nostre fonament ontològic. No hi ha una paraula per a això»

El doctor Benito explica, que passem molta estona en el nostre discurs mental: Hi ha un «jo» narratiu, biogràfic que és constantment pensant què fer, què dir, etc. Tot aquest discurs està ennuvolant i enterboleix allò que és essencial. En moments importants, haig de parar aquest discurs i estar molt atent, perquè hi ha una situació que em demana atenció. Jo puc, voluntàriament, promoure aquesta actitud d’estar connectat amb mi mateix, present, sense judicis, sense interpretacions, sense afegir continguts.

Quan acompanyes a algú que està sofrint i tu et proposes ajudar-lo, la presència seria la base, el fonament o la plataforma de la relació d’ajuda.

Per ajudar algú haig d’estar molt present i molt connectat amb mi mateix. Això promou en l’altre la confiança, el silenci, la pau, la connexió i comença a fluir una relació molt favorable.

Marco Aurelio diu: «hem de ser com un promontori en la mar, on les ones, la tempesta, el soroll, xoquen i se suavitzen, es calmen… Aquest concepte en la relació terapèutica és fonamental. Si tu estàs preocupat, ansiós, inquiet, nerviós, l’ansietat del pacient i la teva es barregen, hi ha un conflicte i la situació es complica», va agregar Enric Benito.

Li preguntem pels indicadors que pot observar un professional per saber que és en Presència, i ens va dir: Això es conrea amb el temps, necessites la ment per actuar, però ha d’estar sembrada en una pau, en una serenitat. Imagina un cirurgià cardíac, ha d’estar connectat i present. És una cosa que tots podem fer, a mesura que tenim experiència i hem après a mantenir-nos serens.

Els indicadors

  • Sensació d’obertura. Estar obert, interessat, desitjant saber què puc fer, no judici, l’altre se sent en confiança, acollit.
  • Hi ha claredat, veus més enllà de les circumstàncies immediates, visió més àmplia de la realitat immediata, de les aparences, veig amb una profunditat major.
  • Equanimitat, estar serè, sense contagiar-me del sofriment, l’ansietat de l’altre o les circumstàncies.
  • Energia. Hi ha un punt de vitalitat, de creativitat. No és una presència amorfa, hi ha capacitat de generar respostes creatives.
     

Vídeo de l’entrevista completa

 

REHUNO Salud va preguntar a l’Enric Benito com enfortir aquestes característiques? Com els professionals poden cultivar aquesta presència, ja siguin metges, infermeres, acompanyants, etc., i aquesta va ser la seva resposta.

Existeixen algunes pràctiques específiques

Cultiu de l’atenció, atendre en direcció a allò que està passant, qualsevol pràctica regular de l’atenció (meditació, respiració, consciència plena, vipassana, oració contemplativa, chamata, etc.), establerta de forma regular en el temps, com a higiene mental. Aquestes persones que practiquen desenvolupen una capacitat de «metacognició», jo «m’adono», m’observo a mi mateix i a allò que està passant en el meu entorn. Puc interpretar tot això d’una manera nova. Tota aquesta capacitat de regulació emocional depèn del cultiu de l’atenció.

Reflexió, quan et passi quelcom, analitza i aprèn. No hi ha errors, sinó que hi ha experiències. Sigues responsable i analitza quan alguna cosa no ha sortit tan bé, sense culpabilitzar-se.

Això també es pot fer com a equip (infermeres, metges, terapeutes, voluntaris…) parlar, preguntar-se objectivament, sense culpes: què va passar, què vam aprendre, què podíem haver fet millor… Així, l’equip creix i aprèn.

Hi ha exemples de com cultivar l’atenció

Fer parades durant el dia, per exemple, quan em rento les mans aprofitar per respirar, connectar amb el nostre interior… No estar tot el dia corrent d’un lloc cap a un altre.

Quan hi ha una situació complicada, un malalt en situació difícil, una família que necessita ajuda, etc., frena!, respira, prepara’t i connecta!

La invocació: Soc un instrument de la vida que vaig a ajudar aquest pacient, no entraré sol a l’habitació. Demano perquè el més sagrat m’acompanyi… no té nom (l’energia de l’Univers, l’esperit sant, atman, Ala… no importa el nom) i demano perquè pugui servir a aquestes persones amb la meva millor actitud. Vas obert, connectat, present!

Jo convido als professionals (amb el mètode científic) que facin això, i provin com els funciona. Si no els funciona, que ho oblidin. Però, si els funciona, ja saben que no estan sols i que la vida ens inspira per poder servir als altres.

Li demanem a Enric Benito una recomanació final i ens diu: Som eines per servir als altres.

La presència sorgeix de la humilitat (sé el que sé i no sé més) i del coratge. Invocar aquesta presència i cultivar la connexió amb allò que és essencial és un itinerari que podem aprendre.

Jo crec que acompanyar i cuidar altres persones és un dels camins espirituals més potents per desenvolupar-se com a persona, no solament com a professional, sinó com a ésser humà.

El cultiu de la Presència és un camí que podem fer cada dia, durant tota la nostra vida, per desenvolupar la millor versió de nosaltres mateixos.

 

Rehuno Salud

Al final de la Vida