Des de Rehuno Salud, i en un treball conjunt amb l’organització Al final de la Vida, dialoguem amb el doctor Enric Benito sobre la humanització del procés de la fi de la vida i sobre els tabús que encara existeixen, què és el bon morir, les cures pal·liatives i altres temes més que fan a l’acompanyament d’aquests moments tan significatius de la vida de totes les persones i dels seus éssers estimats.
Es tracta d’una sèrie de Diàlegs que anirem publicant periòdicament i en els que volem divulgar una visió del procés de morir ple d’humanitat i significat.
Enric Benito és Doctor en Medicina, especialista en Oncologia i Membre d’Honor de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL). La seva experiència i les seves ensenyances constitueixen una veritable referència pel món de les cures pal·liatives i per a l’acompanyament i humanització del procés del bon morir.
En aquest primer diàleg vam parlar sobre les cures pal·liatives com a la resposta adequada que donen les societats per cuidar i humanitzar el procés de morir, centrada en la persona que està transitant per aquest procés. També va haver-hi referències a la millor actitud que poden desenvolupar els professionals de la salut que acompanyen aquestes etapes.
El doctor Benito, en referir-se a l’actual pandèmia de la Covid ens comenta que “ens ha posat davant d’una realitat que no havíem manejat i integrat i no ens ha quedat més remei que acceptar que, si bé els avanços científics i tecnològics són positius, quan no podem fer res, als hospitals hem de treballar per acompanyar el procés del bon morir”.
Sobre les seves primeres experiències com a metge oncòleg, el Dr. Benito va compartir els seus dubtes de joventut enfront del tema de la mort. Ens deia: “Quan era un oncòleg jove i un malalt s’estava morint jo no sabia que fer, era un ignorant quelcom que, quan ho entens i ho veus… Em perdia la part més interessant de la pel·lícula”.
Sobre el procés de morir va comentar “Veure néixer a algú és una meravella, és un moment màgic, però acompanyar a algú quan se’n va i veure tot el procés sense por i entenent què està passant, et canvia la mirada de la realitat. És igualment màgic”.
La fisiologia del moment de la mort es troba bellament organitzada en un procés destinat a produir un canvi essencial en la consciència. Els aspectes referits a la identitat ordinària s’esvaeixen i comença a emergir el veritable Ésser interior.
Compartint la seva visió sobre allò que sustenta l’existència humana i s’expressa en els moments finals, el Dr. Benito ens deia: “La consciència no està produïda pel cervell, el cervell només és qui permet la seva expressió. La consciència existeix amb independència que funcioni o no el cervell… Som consciència, no som un cos i la consciència està més enllà del temps i de l’espai i mai estarà amenaçada”.
Us deixem l’entrevista completa
