La situació a Ucraïna està portant al món al límit d’una guerra nuclear. Independentment de la propaganda que un es cregui, Estats Units i Rússia tenen més de 10.000 armes nuclears entre tots dos. Mai no oblidem que una guerra lliurada, fins i tot, amb 100 armes nuclears destruiria la civilització humana tal com la coneixem i devastaria totes les formes de vida del nostre planeta, i que aquesta situació trigaria centenars de milions d’anys a revertir-se.

Aquesta és la perspectiva a què s’enfronta la humanitat en aquests moments.

Aquesta situació a Ucraïna mai hauria d’haver ocorregut. Era tan evitable!

Al final de la guerra freda, quan el Mur de Berlín va caure juntament amb el Pacte de Varsòvia i la Unió Soviètica, hi va haver una oportunitat perfecta per construir un nou ordre mundial de pau. L’OTAN hauria d’haver-se dissolt i s’haurien d’haver signat tractats de pau entre tots els Estats d’Europa, inclosa Rússia i totes les antigues repúbliques socialistes soviètiques. La Unió Europea va tenir l’oportunitat d’integrar un continent des de Lisboa fins a Vladivostok.

Però això no convenia als oligarques més grans del planeta: aquells que controlen la indústria militar estatunidenca i l’establishment polític de Washington. En realitat, tampoc interessava als oligarques de l’antiga Unió Soviètica, que veien amenaçades les seves posicions en l’establishment rus per l’esclat de la pau, ni als oligarques europeus que s’han enriquit sense parar a costa dels més pobres de la societat. Aquests oligarques, amb un l’aparell que inclou l’establishment militar i polític, els mitjans de comunicació, el sistema bancari i el món acadèmic, utilitzen l’eina del nacionalisme de la «RUSHA» per manipular les seves poblacions, deshumanitzar les persones d’altres nacions i cultures i crear el consentiment necessari perquè siguin assassinades.

Fins ara “la víctima” més gran d’aquesta guerra no ha estat un ésser humà, sinó un oleoducte. El projecte Nord Stream II ha estat suspès, i ha deixat Alemanya sense una altra alternativa -a tan curt termini- que buscar el subministrament de combustible als Estats Units i altres llocs.

Però, per què aquesta guerra té a veure amb els combustibles fòssils quan el món hauria de ser ja en transició cap a formes d’energia sostenibles i ecològiques? Doncs, perquè aquesta guerra és entre oligarques i no entre pobles. Els oligarques no guanyarien enormes sumes de diners si el planeta funcionés amb fonts renovables, en lloc de dependre, com ara, dels combustibles fòssils. Fa dècades que podríem haver fet la transició a les energies renovables i ser un planeta amb emissions zero en carboni. Imagina que els diners invertits en les guerres de l’Iraq, l’Afganistan, Sèrbia, Iemen, Líbia, Síria i altres llocs s’haguessin utilitzat per a tal fi. No estaríem parlant ara d’Ucraïna, això segur.

Aquest conflicte no és una guerra entre Putin i Biden. És una guerra d’un conjunt d’oligarques contra un altre conjunt d’oligarques, tots amb la intenció de guanyar territori, territori on viuen i treballen éssers humans, per poder extreure beneficis d’aquests éssers humans.

Com a membres de l’espècie humana que viu tan precàriament en aquesta roca que viatja per l’univers a gairebé 500.000 milles per hora, hem de fer-ho millor.

Hi ha partits i moviments polítics que es formen sobre plataformes que posen el benestar de tots els éssers vius com a preocupació central, que renuncien a la guerra com a mitjà per resoldre disputes, que s’aferren als principis de la Carta de les Nacions Unides. I si no n’hi ha, es poden fundar.

És hora que els pobles del món es posin d’en peu, s’organitzin, i aprenguin que els altres éssers humans no són els seus enemics sinó persones com ells que volen viure una vida feliç, en pau i seguretat.

És hora de dir no a la guerra i de donar una oportunitat a la pau. Però sobretot és hora d’actuar.