Ofek Sinvani va participar en la manifestació contra la guerra que va tenir lloc a Tel-Aviv fa uns dies. Li vam fer unes preguntes sobre la situació i les accions de la societat civil pacifista i noviolenta.

 

Hola, Ofek, vas ser a la manifestació contra la guerra. Com va anar?

Hola, la primera manifestació no va anar gaire bé. Vam arribar uns 10 o 15 activistes amb pancartes a la plaça Habima, on ens esperaven desenes de policies i el Magav (control fronterer de l’exèrcit). Abans fins i tot de començar, la policia ens va dir que la protesta era il·legal i una “amenaça per a la seguretat pública” i que teníem 2 minuts per marxar del lloc. En 30 segons ens van dispersar violentament i van detenir un dels activistes.

La segona manifestació va ser una protesta completa amb eslògans i uns 40 activistes. La protesta va durar 10 minuts abans que arribessin desenes de policies i del Magav i comencessin a dispersar-nos violentament, ofegant, empentant i colpejant la gent. Dues activistes van sortir de la manifestació ferides i una va ser detinguda.

 

Formes part de cap moviment noviolent o antimilitarista? Què fas a la vida?

Sóc el coordinador de camp de Combatents per la Pau, un moviment de resistència noviolenta palestí i israelià. Treballo braç a braç amb palestins i activistes jueus, principalment a la Cisjordània. Organitzem accions a la Cisjordània, com ara treballs agrícoles, manifestacions conjuntes i més. En la meva vida personal, dedico el meu temps a la presència solidària a les comunitats palestines de la Cisjordània i a participar en l’activitat política dins de les fronteres del ’48.

 

Quins eren els lemes de la manifestació?

Aquestes manifestacions estaven encapçalades per una xarxa d’esquerra radical anomenada «The Radical Block», una xarxa antimilitarista, antisionista i feminista. Van convidar moltes altres organitzacions i activistes a participar-hi, incloent-hi Combatents per la Pau. El lema principal d’aquestes manifestacions era contra l’atac de l’imperialisme israelià-americà, específicament pel que fa als recents atacs mortals a l’Iran, l’Iraq, Síria, el Líban i Palestina.

La manifestació també va incloure lemes antisionistes, contra la guerra, anticolonialistes i altres contra la violència que es poden trobar a totes les protestes de l’esquerra radical a la Palestina ocupada. «Iran, Iraq, Afganistan, la mateixa vella excusa desgastada» i «Cap atac a l’Iran no portarà drets humans».

 

Com es sent la gent en aquests moments?

És difícil viure en un estat de guerres constants que no proporcionen seguretat, sinó que continuen per raons polítiques: un temor persistent, sirenes incontables, córrer als refugis, notícies cada dia sobre cases destruïdes i gent ferida o fins i tot morta.

I personalment, com a activista per la pau, em sento molt desemparat en aquests moments, que passi el que passi, res del que puguem fer no evitarà que més gent mori, i que no podem fer res per desmantellar l’imperialisme israelià i nord-americà. A més, és esgarrifós veure els meus amics palestins en guerres que ni tan sols pretenen protegir-los i que no tenen cap protecció bàsica, com refugis antiaeris, a més de la violència de viure sota ocupació.