SP:

Barcelona.- Durante la Jornada del pasado 10 de junio en Calabría 66, Diosdado Toledano, en representación de la Renta Básica Garantizada la Ciudadanía, expuso los fundamentos de esta propuesta de ley.

Recientemente, los principales ayuntamientos de Cataluña se manifestaron en defensa de la Renta Garantizada en el acto que se realizó el 31 de mayo de 2016.

La Renta Garantizada de Ciudadanía desarrolla el artículo 24.3 del Estatuto de Autonomía aprobado en el 2006 que establece que todas las personas o familias en situación de pobreza tengan derecho a una renta garantizada que les permitan vivir dignamente.

Pero no hubo nadie que desarrollase con constancia esta propuesta de ley que tenía que haber impulsado el propio “Parlament” y no lo hizo. Tuvo que ser promovida a través del mecanismo de la iniciativa legislativa popular.

Finalmente se logró hacer la ley, superando todos los obstáculos inimaginables, se consiguieron más de 120.000 firmas y se entró en el proceso de tramitación parlamentaria el 23 de marzo del 2014 ante muchas dificultades y maniobras para dilatar la propuesta.

La pobreza en Cataluña es terrible, es una tragedia. Incluso los expertos y los políticos tienen que reconocer que a pesar de las cifras que dicen que hay una mejora del empleo, lo que hay es, sin embargo, un empeoramiento de las condiciones de vida de la gente. Actualmente hay más de 830.000 personas en situación de pobreza, que están por debajo del concepto de “pobreza relativa” en la que hay 2.200.000 personas en Cataluña en esa situación.

Siguiendo con las cifras: hay 113.000 familias en Cataluña donde ninguno de sus miembros tiene ingresos, lo cual desemboca en una cifra de niños pobres que ha aumentado constantemente hasta 300.000 actualmente. El 69% de las personas sin trabajo no tiene ninguna prestación.

Tras estas grandes cifras hay un enorme dolor social; se trata de la gente que no puede pagar una vivienda y se les desahucia, la gente que no puede comer y tiene que ir a los bancos de alimentos, también a buscar en los cubos de basura. Son la gente que nos abandona porque desesperados se tiran a las vías del metro.

Todo eso podría haberse resuelto ya preventivamente desde el año 2006, pero no han querido los que gobiernan.

Por ello la Renta Básica Garantizada establece un mínimo, que es un parámetro oficial de 664€ al mes por 12 pagas. La única condición que ponemos es que quienes esten en condiciones de edad y salud de trabajar que si un día hay una oferta de trabajo en condiciones legales tiene que aceptarlo.

Se trataría de un derecho que también tendrían quienes tienen pensiones miserables de noventa y tantos euros o como máximo a unos 500€ en pensiones no contributivas. También desempleados.

¿Por qué esa tremenda oposición a la Renta Garantizada? Porque dinero hay. La explicación reside en el empobrecimiento social intencional.

En la distribución de la riqueza para el conjunto del país los salarios han perdido 2,8 puntos, mientras que los beneficios empresariales han aumentado un 0,9 puntos (según datos de ISOCAT). Igualmente la desigualdad en Cataluña ha aumentado: el 20% más rico de la población tiene seis veces los ingresos del 20% más pobre.

En esta situación sale el BBVA con un informe, aconsejando al gobierno que vaya pensando en un recorte en los salarios de 7 puntos más, y una reducción de la prestación por desempleo. Entre otras propuestas, propone romper los límites de movilidad geográfica para tener que aceptar una oferta en cualquier punto del territorio español; al tiempo que deben reducirse las cotizaciones sociales para los empresarios.

Esa es la realidad que tenemos, ellos son los responsables de esta crisis. Hay que movilizarse por la Renta Garantizada, hay que presionar para que se apruebe lo antes posible esta propuesta de ley.

CAT:

Desesperats, es tiren a les vies del metre

Barcelona.- Durant la Jornada del passat 10 de juny a Calàbria 66, Diosdado Toledano, en representació de la Renda Bàsica Garantida la Ciutadania, va exposar els fonaments d’aquesta proposta de llei.

Recentment, en l’acte que es va realitzar el 31 de maig de 2016, els principals ajuntaments de Catalunya es van manifestar en defensa de la Renda Garantida.

La Renda Garantida Ciutadana desenvolupa l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia, aprovat en el 2006, i que estableix que totes les persones o famílies en situació de pobresa tinguin dret a una renda garantida que els permeti viure dignament.

Però no hi va haver ningú que desenvolupés amb constància aquesta proposta de llei, que hauria d’haver impulsat el propi “Parlament” i no ho va fer. Així doncs va haver de ser promoguda mitjançant el mecanisme de la iniciativa legislativa popular.

Finalment, i després de superar tots els obstacles imaginaris, es va aconseguir fer la llei, que el 23 de març del 2014 va entrar en el procés de tramitació parlamentària, en haver-se aconseguit més de 120.000 signatures, en mig de moltes dificultats i maniobres per dilatar la proposta.

A Catalunya la pobresa és terrible, és una tragèdia. Fins i tot els experts i els polítics han de reconèixer que malgrat les xifres, que diuen que hi ha una millora de l’ocupació, allò que hi ha de debò és un empitjorament de les condicions de vida de la gent. Actualment a Catalunya hi ha 2.200.000 persones en situació de “pobresa relativa” i més de 830.000 persones en situació de “pobresa”, considerada per sota del concepte anterior.

Seguint amb les xifres: hi ha 113.000 famílies a Catalunya on cap dels seus membres té ingressos, la qual cosa desemboca en una xifra de nens pobres que augmenta constantment fins a arribar, actualment, a 300.000. El 69% de les persones sense treball no té cap prestació.

Darrere aquestes grans xifres hi ha un enorme dolor social; es tracta de la gent que no pot pagar un habitatge i se’ls desnona, de la gent que no pot menjar i ha d’anar als bancs d’aliments, també a buscar en els cubells d’escombraries. Són la gent que ens abandona perquè, desesperats, es tiren a les vies del metre.

Tot això ja podria haver-se resolt preventivament des de l’any 2006, però els que governen no han volgut.

Per això la Renda Garantida estableix un mínim, que és un paràmetre oficial de 664 € al mes per 12 pagues. L’única condició que posem és que, aquells que estiguin en condicions d’edat i salut de treballar, si un dia hi ha una oferta de treball, en condicions legals, han d’acceptar-la.

Es tractaria d’un dret que també tindrien els qui tenen pensions miserables de noranta i tants euros o, com a màxim, d’uns 500 € en el cas de pensions no contributives. També els aturats.

Per què aquesta tremenda oposició a la Renda Garantida? Perquè diners n’hi ha. L’explicació resideix en l’empobriment social intencional.

En la distribució de la riquesa per al conjunt del país els salaris han perdut 2,8 punts, mentre que els beneficis empresarials han guanyat 0,9 punts (segons dades d’ISOCAT). Igualment la desigualtat a Catalunya ha augmentat: el 20% més ric de la població té sis vegades els ingressos del 20% més pobre.

En aquesta situació surt el BBVA amb un informe on aconsella al govern que vagi pensant en una retallada en els salaris de 7 punts més, i en una reducció de la prestació per desocupació. Entre altres propostes, hi ha la de “trencar” els límits de mobilitat geogràfica perquè el treballador hagi d’acceptar una oferta en qualsevol punt del territori espanyol; al mateix temps diu que han de reduir-se les cotitzacions socials per als empresaris.

Aquesta és la realitat que tenim, ells són els responsables d’aquesta crisi. Cal mobilitzar-se per la Renda Garantida, cal pressionar perquè s’aprovi, al més aviat possible, aquesta proposta de llei.

www.rendagarantidaciutadana.net