Hem quedat at\u00f2nits amb la manifestaci\u00f3 d’una nova generaci\u00f3 que va avisar de la seva exist\u00e8ncia aquests \u00faltims mesos a Xile. Van expressar, subvertint l’ordre econ\u00f2mic i p\u00fablic, que no els agrada el sistema social en qu\u00e8 viuen. Es van manifestar i va anar creixent entre ells un sentiment d’afecte, solidaritat, un reconeixement mutu, que va sintonitzar a tota la seva generaci\u00f3 i va arrossegar tamb\u00e9 a les restants dels seus germans majors, pares i avis. De sobte, com en un conte de Saramago, tots ens vam adonar que el sistema pol\u00edtic, econ\u00f2mic i financer era absurd, que la democr\u00e0cia formal dels pol\u00edtics era una hipocresia, que el govern protegia una elit.<\/p>\n
Un m\u00f3n que fins al dia anterior era una veritat total es va desplomar. Ja no volem competir, ja no ens interessa el consum, ni l’any escolar, no volem guanyar-li al ve\u00ed, no li creiem a la tv, ni al president, ni al parlament. El d\u00e9u diners va comen\u00e7ar la seva agonia i aix\u00ed ja no pot dictar les normes de conviv\u00e8ncia. Per contra, taca tot el que toca.<\/p>\n
El crit que va unir les marxes multitudin\u00e0ries canta: Xile va despertar, va despertar, va despertar.<\/p>\n
Per\u00f2 qu\u00e8 significa exactament aquest despertar?<\/p>\n
L’opini\u00f3 m\u00e9s comuna \u00e9s que els abusos del sistema financer neoliberal van ser els causants. D’aqu\u00ed es despr\u00e8n que l’angoixa econ\u00f2mica de les classes mitjanes i les m\u00e9s desposse\u00efdes s\u00f3n el disparador d’un fenomen revolucionari. Revoluci\u00f3 en aquesta ocasi\u00f3 sense partits ni cabdills que la dirigeixin. El sistema hauria arribat a un nivell d’impunitat que va esgotar la societat, que ara no recular\u00e0 la pressi\u00f3 fins que una assemblea constituent torni a definir la relaci\u00f3 entre capital i treball, les regles democr\u00e0tiques, la propietat dels recursos naturals, l’est\u00e0ndard del b\u00e9 com\u00fa de la salut i l’educaci\u00f3, l’estat federatiu i plurinacional.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una hip\u00f2tesi m\u00e9s o menys acceptada, pr\u00f2pia de les filosofies economicistes del segle XX. Alguns fins i tot llegeixen en aix\u00f2 el principi de la fi del neoliberalisme ja que en el mateix pa\u00eds on es van provar les seves teories ara seran escombrades pel poble que alguna vegada es va il\u00b7lusionar amb elles.<\/p>\n
\u00c9s interessant, per\u00f2 crec que hi ha altres arestes que m’agradaria explorar.<\/p>\n
\u00c9s probable que el fenomen generacional no sigui exclusiu d’aquest pa\u00eds, sin\u00f3 que tingui caracter\u00edstiques planet\u00e0ries; el cas d’Hong Kong \u00e9s cridaner per la seva similitud.<\/p>\n
Pogu\u00e9s una generaci\u00f3 estar despertant mundialment i estar obrint els ulls cap a l’horitz\u00f3 del futur. \u00c9s per \u201cdespertar\u201d que ja no volen aquest sistema de antivalors, ofegat pel capital financer que pret\u00e9n disciplinar la llibertat per mitj\u00e0 de palanques econ\u00f2miques i bors\u00e0ries. No importa si es tracta de lluitar contra el partit comunista xin\u00e8s o contra el rei d’Espanya o contra el poder corporatiu financer o l’estat nacional: alguna cosa va canviar en la sensibilitat de les noves generacions que van despertar i van descobrir que es tracta d’ells, del seu m\u00f3n, i que tenen el deure i el dret de transformar-lo. No importa quin s\u00edmbol sintetitzi aquell sistema individualista i tramp\u00f3s del qual es volen despullar, no importa quin sigui el s\u00edmbol del que restringeix la llibertat i la diversitat, no importa amb quins m\u00e8todes ens exacerbin aquests desitjos in\u00fatils i contrasentit de voler m\u00e9s, la generaci\u00f3 jove s’est\u00e0 al\u00e7ant en diferents latituds, i sembla que en una interessant direcci\u00f3. De sobte van descobrir que els s\u00edmptomes de la depressi\u00f3, p\u00e0nic, su\u00efcidi, fins i tot la ludopatia que patien, era per l’asf\u00edxia de valors individualistes, discriminatoris i competitius i no per malaltia mental com se’ls feia creure. Inicien aix\u00ed una revoluci\u00f3 que transgredeix els costums del sistema econ\u00f2mic financer uniforme i comprenen que s\u00f3n ells els protagonistes.<\/p>\n
Aquestes generacions van n\u00e9ixer ja sense les refer\u00e8ncies t\u00edpiques del sistema, que ja estaven en decad\u00e8ncia: l’esgl\u00e9sia, la democr\u00e0cia, els pol\u00edtics; un sistema capa\u00e7 de matar i de destruir el planeta sencer per diners. Almenys aquesta \u00e9s la representaci\u00f3 que es t\u00e9 d’una institucionalitat incapa\u00e7 d’evitar el col\u00b7lapse nuclear, ambiental, econ\u00f2mic i moral.<\/p>\n
Els pobles s’estan sintonitzant en aquest paisatge mundial amb una generaci\u00f3 sense els referents tradicionals del sistema. Ja no s\u00f3n nom\u00e9s les noves generacions, sin\u00f3 totes elles se sincronitzen en un esperit fins ara desconegut. Sospito que sobrepassar\u00e0 qualsevol motlle amb qu\u00e8 les hi vulgui contenir, motlles que aniran caient un darrere l’altre davant el cabal de l’energia jove d’una generaci\u00f3 cr\u00edtica que inaugura un nou moment hist\u00f2ric i probablement anuncia una nova era.<\/p>\n
L’an\u00e0lisi tradicional de lluita de classes i considerar que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser econ\u00f2mic, i que aquest \u00e9s el factor de canvi (o sigui tots ens movem per pesos, \u00e9s a dir la nostra \u00e0nima \u00e9s essencialment corrupta), pogu\u00e9s no ser v\u00e0lid. En deixar-nos portar per aquesta mena de pensament no tenim tots els elements per a saber com actuar en aquesta revoluci\u00f3 que volem fomentar.<\/p>\n
Reduir el motor hum\u00e0 als factors productius i considerar que la viol\u00e8ncia de masses \u00e9s una viol\u00e8ncia revolucion\u00e0ria i pot ser \u201cutilitzada\u201d per a una \u201ccausa major\u201d, podria no aconseguir per a analitzar la complexitat del que es ve.<\/p>\n
Intent llavors trobar un angle existencial i humanista per a comprendre el moment que vivim, i avaluar l’acci\u00f3 per a acompanyar aquest canvi en la millor direcci\u00f3.<\/p>\n
Entre les causes de les p\u00e8rdues de refer\u00e8ncies socials, morals i religioses est\u00e0 el desgast de les creences culturals que van xocar amb un nou paisatge tecnol\u00f2gic i mundialitzat. Pogu\u00e9s ser que aquesta desestabilitzaci\u00f3 de les refer\u00e8ncies identit\u00e0ries i del propi \u201cjo\u201d estigu\u00e9s impactant a la consci\u00e8ncia des de les seves necessitats espirituals m\u00e9s profundes. Una sort de buit mental provocat per la caiguda de les creences i models que fins fa poc ens orientaven est\u00e0 permetent a la consci\u00e8ncia personal i social accedir a l’experi\u00e8ncia de la seva motivaci\u00f3 m\u00e9s profunda i essencial. La ment alliberada dels vells motlles que la contenia (creences religioses, ideol\u00f2giques, legals i econ\u00f2miques) revitalitza una cerca essencial en la qual no es troba a\u00efllada, sin\u00f3 al costat d’uns altres en qu\u00e8 es reconeixen com a humanitat.<\/p>\n
Si d’aix\u00f2 es tract\u00e9s, l’esperit de l’\u00e9sser, el sentit, all\u00f2 que transcendeix el propi jo, est\u00e0 despertant en aquestes generacions i commovent a l’\u00e9sser hum\u00e0 en la Terra. El sistema est\u00e0 tremolant, est\u00e0 morint el seu \u00faltim d\u00e9u, els diners, i ajusta els seus m\u00e8todes per a detenir un nou fenomen psicosocial que va irrompre just quan se sentia victori\u00f3s.<\/p>\n
Encara que ens alegrem perqu\u00e8 l’esperit est\u00e0 renaixent en el cor de cadascun i de tots, cal recon\u00e8ixer que aquesta revoluci\u00f3 \u00e9s dels joves. En el paisatge existencial de la joventut no estan les esgl\u00e9sies, ni les ideologies, ni els pol\u00edtics, ni els jerarques, ni els governs. S\u00ed que estan la tecnologia i la comunicaci\u00f3 instant\u00e0nia. S\u00f3n ells l’espurna que enc\u00e9n els nous temps.<\/p>\n
S\u00f3n ells els protagonistes d’aquest moment hist\u00f2ric. Aix\u00ed que si la hist\u00f2ria alguna vegada \u201cva comptar amb els pobres del m\u00f3n\u201d, avui li obre passo a una joventut per a la qual ja no existeixen els esquemes de la modernitat ni la postmodernidad.<\/p>\n
Sembl\u00e9s que assistim a la fi d’un m\u00f3n i aix\u00f2 fa tremolar els fonaments de nostra psique.<\/p>\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 podr\u00edem estar assistint al naixement de l’\u00e9sser hum\u00e0 del futur, a la creaci\u00f3 d’una mena de societat universal in\u00e8dita fins ara. Som potser els afortunats observadors de la creaci\u00f3 hist\u00f2rica i intencional de l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n
Sigui que la hist\u00f2ria i la nostra pr\u00f2pia vida \u00e9s moguda per factors de l’economia de producci\u00f3 o de mercat, sigui que estem davant un sistema de creences i valors que va morir i produeix un buit mental que permet el contacte amb un nou significat espiritual i un sentit transcendent de la vida, seran consideracions importants per a definir la nostra acci\u00f3 en aquest moment que ens toca viure.<\/p>\n
Si es tracta d’un espiral evolutiu, la crisi global probablement acabar\u00e0 per esfondrar els \u00faltims pilars de les civilitzacions modernes per a donar pas a una civilitzaci\u00f3 planet\u00e0ria imprevisible. Sigui com sigui el context que considerem en qu\u00e8 ens trobem hem de reflexionar com col\u00b7laborarem com a persones i com a comunitats en la construcci\u00f3 de la humanitat futura. Som la condici\u00f3 d’origen dels nous temps i podem esfor\u00e7ar-nos per a comprendre qu\u00e8 ens passa i posar el millor que tinguem per a la construcci\u00f3 humana comuna.<\/p>\n
Hem estat testimonis als carrers de la poesia expressada en r\u00e8tols de cart\u00f3 que cadasc\u00fa confecciona, tots ells traduint una dignitat que sintonitza amb el company o la companya de marxa: \u201cNo deixem el carrer fins que valgui la pena viure\u201d; \u201cNo era depressi\u00f3, era capitalisme\u201d; \u201cUna violaci\u00f3 no s’esborra, un ratllat s\u00ed; una vida no es recupera, el material s\u00ed\u201d; entre molts altres que mostren una cosa molt gran que bombolleja en cada cartell. Sembl\u00e9s que una for\u00e7a molt important hagu\u00e9s despertat de la profunditat de l’\u00e0nima, una for\u00e7a vital que s’experimenta al costat dels altres i tenyeix a la vida de sentit, una for\u00e7a que ens comunica els uns als<\/p>\n
altres, que ens fa estimar les nostres difer\u00e8ncies i recon\u00e8ixer-nos com a iguals, un sentiment bell de voler el millor no sols per als meus tamb\u00e9 per als teus, un sentiment d’humanitat que est\u00e0 acariciant la ra\u00f3 per a trobar nous significats. Ja no \u00e9s suportable la injust\u00edcia, l’ab\u00fas, la viol\u00e8ncia i la discriminaci\u00f3. Ja no \u00e9s suportable una societat que tolera la viol\u00e8ncia econ\u00f2mica concentrant la riquesa. Ja no s’admet dominar a les multituds per la for\u00e7a o per la manipulaci\u00f3 psicol\u00f2gica o qu\u00edmica. Ja ning\u00fa accepta el desenvolupament destruint el sistema ecol\u00f2gic. Intolerables tamb\u00e9 s\u00f3n la viol\u00e8ncia sexual, el fanatisme religi\u00f3s o ideol\u00f2gic.<\/p>\n
Sembla que un nou esperit est\u00e0 manifestant-se enmig de l’ensulsiada dels models i esquemes actuals.<\/p>\n
Quina \u00e9s l’acci\u00f3 vital per a aquest moment que ens toca viure? Com ens emplacem personalment i al costat de la nostra comunitat per a aportar a la construcci\u00f3 del que ve? Quina virtut personal poso al servei del conjunt per a avan\u00e7ar cap a un progr\u00e9s de tots i per a tots? La generaci\u00f3 cr\u00edtica, la de la inflexi\u00f3 entre un m\u00f3n que mor i un altre que neix finalment va comen\u00e7ar el dia. Com empenyem en la nostra situaci\u00f3 personal i comunit\u00e0ria, en la nostra situaci\u00f3 vital, perqu\u00e8 la for\u00e7a que ens est\u00e0 animant continu\u00ef creixent, contagiant i inspirant la societat planet\u00e0ria, del b\u00e9 com\u00fa, d’alliberament personal, sense murs ni fronteres f\u00edsiques o<\/p>\n
mentals?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hem quedat at\u00f2nits amb la manifestaci\u00f3 d’una nova generaci\u00f3 que va avisar de la seva exist\u00e8ncia aquests \u00faltims mesos a Xile. Van expressar, subvertint l’ordre econ\u00f2mic i p\u00fablic, que no els agrada el sistema social en qu\u00e8 viuen. Es van…<\/p>\n","protected":false},"author":158,"featured_media":970765,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35513,46982,35528,35509],"tags":[43601,66931,66932,66933,38256],"class_list":["post-971185","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-humanisme-i-espiritualitat-ca","category-joves","category-opinions-ca","category-sud-america-ca","tag-chile-en-ca","tag-nova-espiritualitat","tag-noves-generacions","tag-ruptura-ca","tag-xile"],"yoast_head":"\n