{"id":898036,"date":"2019-08-05T11:00:17","date_gmt":"2019-08-05T10:00:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=898036"},"modified":"2019-08-05T12:26:02","modified_gmt":"2019-08-05T11:26:02","slug":"fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/","title":{"rendered":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)"},"content":{"rendered":"

Les fronteres simb\u00f2liques
\n<\/strong><\/h3>\n

En el marc del curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior<\/a>) i en el seu quart dia de conferencies, es varen poder escoltar cinc pon\u00e8ncies entorn a tem\u00e0tiques com: Mediterrani i rescat de refugiats; la marginalitat a la barriada; la frontera a l\u2019educaci\u00f3; fronteres i g\u00e8nere; les desigualtats en salut.<\/p>\n

Les fronteres invisibles de l’exclusi\u00f3 social. Fronteres a les ciutats, el mercat del sol<\/strong><\/h3>\n

La professora italiana, Valeria Verdolini va orientar la seva pon\u00e8ncia al Mediterrani i el joc de jurisdiccions que entorpeixen les tasques de rescat dels refugiats.
\nEl trauma de la Segona Guerra Mundial va generar el naixement d’una nova concepci\u00f3 de la jurisdicci\u00f3, en la qual es contemplaven els drets de les persones abans que els dret dels territoris. \u00c9s un dret superior, un dret a la pau i un dret desconnectat dels territoris, un dret universal que, tot i aix\u00f2, quedava en mans dels estats, assenyalava la professora.<\/p>\n

El Mediterrani \u00e9s un territori aqu\u00e0tic, per\u00f2 tamb\u00e9 una frontera, tan simb\u00f2lica com real. Davant la crisi actual dels refugiats, les rutes de migraci\u00f3 s\u2019adapten als canvis pol\u00edtics. Les rutes han oscil\u00b7lat entre Turquia i L\u00edbia, pensant sempre en les possibilitats d’\u00e8xit. La mort d\u2019Aylan Kurdi va marcar un abans i un despr\u00e9s. En aquell moment, setembre de 2015, la ruta majorit\u00e0ria era la de Turquia i l\u2019Egeu. Davant la sensaci\u00f3 de perillositat i l\u2019impacte de la not\u00edcia, la ruta majorit\u00e0ria va canviar de nou cap a L\u00edbia i Lampedusa, explicava Valeria Verdolini.<\/p>\n

L’illa de Lampedusa \u00e9s l\u2019enclavament europeu m\u00e9s proper a L\u00edbia, a tres dies de viatge. Arran de l’arribada de Mateo Salvini a la vicepresid\u00e8ncia i al Ministeri d’Interior, el juny de 2018, els nombre d’equips de rescat a la zona van quedar molt redu\u00efts. Nom\u00e9s hi van quedar operant uns pocs vaixells de salvament d\u2019ONG.<\/p>\n

Per\u00f2, recentment, els vaixells de la societat civil tamb\u00e9 van quedar restringits pel govern. Un decret del juny de 2019 estableix que el Ministeri de l\u2019Interior itali\u00e0 \u00e9s qui controla tota la zona mar\u00edtima del sud de Lampedusa. No \u00e9s una frontera basada en els drets humans i el dret d\u2019asil, sin\u00f3 una frontera de control italiana, amb uns objectius diferents. Carola Rackete s\u2019ha vist obligada, recentment, a violar aquesta frontera pensada per impedir l\u2019arribada d\u2019immigrants. Aix\u00f2 li va comportar ser arrestada, per\u00f2 tamb\u00e9 va ser l\u2019exercici d\u2019un dret, un dret de defensa de la seguretat dels refugiats que tenia a bord del Sea Watch, explicava, amb fermesa Valeria Verdolini.<\/p>\n

Megal\u00f2polis: ciutat global versus ciutats fetes a m\u00e0<\/strong><\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

La pon\u00e8ncia L’arquitecta i professora de l’Escola T\u00e8cnica Superior d\u2019Arquitectura de Barcelona, Zaida Mux\u00ed, va comen\u00e7ar amb la figura de “l\u2019slum”, la barriada, l\u2019espai on la marginalitat es fa visible i on les difer\u00e8ncies s’accentuen.<\/p>\n

La barriada \u00e9s un element amb un llarg recorregut hist\u00f2ric, que no desapareixer\u00e0 amb la caiguda del Mur de Berl\u00edn de 1989 i les optimistes perspectives de futur despertades pel m\u00f3n capitalista vencedor. El comer\u00e7 es va posar per sobre del valor de la vida, afectant a les pol\u00edtiques p\u00fabliques del nostre pa\u00eds. “\u00c9s un problema global, no de cada pa\u00eds, afectat per la privatitzaci\u00f3, la liberalitzaci\u00f3, la desregulaci\u00f3 i el canvi de paradigma de la despesa p\u00fablica”, assenyalava Zaida Mux\u00ed.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, els \u00e9ssers humans som solidaris, necessitem el contacte amb la resta. No \u00e9s millor qui m\u00e9s aut\u00f2nom \u00e9s i el mateix passa amb les ciutats, on hi ha una compet\u00e8ncia constant. Tamb\u00e9 s\u2019inculca una permanent sensaci\u00f3 d\u2019inseguretat en la societat i, un cop creat aquest discurs, \u00e9s molt dif\u00edcil sortir-ne. “La conviv\u00e8ncia sempre ser\u00e0 complicada, perqu\u00e8 viure en societat \u00e9s complicat” explicava l’arquitecta.<\/p>\n

Especialment cr\u00edtica es va mostrar amb l’actualitat de l’urbanisme al m\u00f3n i, en especial, al nostre pa\u00eds. Les ciutats estan deixant de ser ciutats per convertir-se en barris de pisos adossats on l\u2019important \u00e9s consumir, no habitar en comunitat. S\u2019ha desactivat tot all\u00f2 cr\u00edtic en la nostra societat, als mitjans, l\u2019educaci\u00f3 i a la vida en general. Tamb\u00e9 va recordar que Barcelona va tenir alguns barris d\u2019autoconstrucci\u00f3 durant tota la seva hist\u00f2ria i que, malgrat haver disminu\u00eft en gran mesura durant els anys 60, encara n’existeixen. L’urbanisme tradicional vinculat al poder pol\u00edtic sempre ha considerat els slums o les barriades c\u00e0ncers a extirpar, assenyalava Zaida Mux\u00ed.<\/p>\n

L\u2019educaci\u00f3 com a creadora o superadora de fronteres. L\u2019atenci\u00f3 a grups vulnerables<\/strong><\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

Joaqu\u00edn Gair\u00edn, catedr\u00e0tic de did\u00e0ctica de la Univertat Aut\u00f2noma de Barcelona, va voler deixar patent que les institucions tenen un deure formal i alhora imperatiu, de treballar per la just\u00edcia social, incl\u00f2s en l’\u00e0mbit universitari.<\/p>\n

El punt de partida de Joaqu\u00edn Gair\u00edn volia posar en relleu que dins l\u2019\u00e0mbit educatiu cal tenir en compte els sentiments personals. Les persones es senten de determinada manera i les capacitats que tenen s\u00f3n les que els faciliten desenvolupar activitats. Si no s\u2019ent\u00e9n aix\u00f2, l’individu perd la confian\u00e7a, es veu incapa\u00e7, in\u00fatil, fet que empitjora la seva situaci\u00f3. L\u2019autolimitaci\u00f3 \u00e9s una frontera, la qual pot ser superada amb entrenament, explicava Joaqu\u00edn Gair\u00edn.<\/p>\n

El context tamb\u00e9 \u00e9s imprescindible per entendre la persona i entendre el nivell d\u2019intervenci\u00f3 a aplicar, continuava el catedr\u00e0tic. El context amplifica o limita les perspectives socials, ens fa m\u00e9s o menys vulnerables. Aix\u00f2 ens pot afectar a tots, sigui quina sigui la nostra proced\u00e8ncia, capacitats o nivell de riquesa, ja que el proc\u00e9s de vulnerabilitat \u00e9s din\u00e0mic.<\/p>\n

Cal avan\u00e7ar cap a una educaci\u00f3 que tendeixi cap a la heterogene\u00eftat, en comptes de crear classes amb molts alumnes als quals se\u2019ls recita un discurs que han d\u2019assimilar. L’ideal seria compensar les difer\u00e8ncies i necessitats de l’alumnat des del primer moment assegurant, d’aquesta manera, que l’educaci\u00f3 fos superadora de barreres i dificultats, assenyalava Joaqu\u00edn Gair\u00edn.<\/p>\n

Fronteres morals i g\u00e8nere<\/strong><\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

La definici\u00f3 de frontera feta per la feminista basca Irantzu Varela ,es va dividir en tres premisses: totes les fronteres s\u00f3n inventades, totes les fronteres les defineix el poder hegem\u00f2nic i totes les fronteres es defineixen per assenyalar la subalternitat. D’aquesta manera es defineix quina \u00e9s la identitat real i moralment acceptada, confrontada amb la dels “altres”.<\/p>\n

La societat i el poder enfoquen la seva acci\u00f3 en definir com s\u2019ha de viure, en establir fronteres entre all\u00f2 acceptable i all\u00f2 no acceptable. I d\u2019igual manera que les fronteres s\u00f3n inventades i definides des del poder, els g\u00e8neres s\u00f3n inventats i definits des del poder. La feminitat ha estat utilitzada per limitar qu\u00e8 poden fer les dones, assenyalava amb fermesa Irantzu Varela.<\/p>\n

Totes les fronteres es delimiten per retenir i contenir. On acaba la frontera acaba la identitat i comen\u00e7a “l’altre”. Aix\u00f2 es pot fer servir tan en la frontera de Ceuta i Melilla com en la frontera de g\u00e8nere. Hi ha una obsessi\u00f3 en la societat per a que la gent es defineixi d’alguna manera o altra.
\nSobre les estrat\u00e8gies de protecci\u00f3 de les fronteres de g\u00e8nere, Irantzu Varela explicava que, actualment, s\u2019est\u00e0 tendint a fer que el g\u00e8nere es justifiqui en la naturalesa, com una manera d\u2019assenyalar que la protesta del feminisme \u00e9s exagerada, que va massa lluny. En el moment en qu\u00e8 assumeixes una difer\u00e8ncia crees una frontera, una d’hegem\u00f2nica i una d\u2019alterna, afirmava. Els sistemes d\u2019opressi\u00f3 sempre han utilitzat arguments cient\u00edfics per justificar la dominaci\u00f3, per marginar negres, dones, diferents sexualitats, etc., “no \u00e9s cap novetat” continuava l’activista feminista.<\/p>\n

Per concloure la seva pon\u00e8ncia, Irantzu Varela va definir amb claredat el cam\u00ed a seguir: un feminisme interseccional. El feminisme interseccional \u00e9s el feminisme que es mobilitza contra totes les formes d\u2019opressi\u00f3 del sistema capitalista, contra el racisme, la LGTBIf\u00f2bia, l\u2019antifeixisme, etc., conclo\u00efa.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Mar\u00eda Jos\u00e9 Aguilar, Catedr\u00e0tica de Treball Social de la Universitat de Castilla La Mancha, va portar la segona part de la confer\u00e8ncia “Fronteres morals i g\u00e8nere”. La pon\u00e8ncia va comen\u00e7ar amb una pregunta ret\u00f2rica que va servir per comen\u00e7ar a parlar de les fronteres simb\u00f2liques i morals: “\u00bfPer qu\u00e8 la nostra empatia \u00e9s selectiva?”.<\/p>\n

Les fronteres simb\u00f2liques s\u00f3n utilitzades per diferenciar-nos d\u2019altres \u00e9ssers humans, per\u00f2 quan aquestes fronteres permeten diferenciar a grups passen a ser fronteres morals. Les fronteres morals s\u00f3n l\u00ednies de separaci\u00f3 simb\u00f2liques que delimiten la comunitat moral d\u2019un determinat grup social i defineixen a qui apliquem normes de just\u00edcia, per qui estem disposats a sacrificar-nos o invertir temps i recursos, per qui sentim compassi\u00f3 o empatia o de qui ens sentim responsables, assenyalava Mar\u00eda Jos\u00e9.<\/p>\n

Les fronteres morals es construeixen materialment, per\u00f2 tamb\u00e9 per pr\u00e0ctiques i conductes discriminat\u00f2ries quotidianes i tamb\u00e9 des del discurs de la \u201cmediapolis\u201d (el discurs institucional, medi\u00e0tic i l\u2019autocomunicaci\u00f3 de masses, la gent en el dia a dia). A la mediapolis s\u2019estableix la dist\u00e0ncia social adequada que ens permet sentir compassi\u00f3 per les persones. “Podem sentir pena sense comprom\u00eds. \u00c9s part del sistema de dominaci\u00f3 del racisme”, comentava Mar\u00eda Jos\u00e9 Aguilar.
\n“Per\u00f2 tamb\u00e9 existeix un racisme democr\u00e0tic”, continuava. Existeix un moralisme en el marc democr\u00e0tic, de pres\u00e8ncia transversal, i que adopta formes de la dreta (m\u00e9s freq\u00fcent) per\u00f2 tamb\u00e9 de l\u2019esquerra. Aquest racisme t\u00e9 manifestacions subtils i expl\u00edcites alhora, que es justifiquen en una esp\u00e8cie de “sentit com\u00fa”. La funci\u00f3 del racisme democr\u00e0tic es generar indifer\u00e8ncia entre la poblaci\u00f3.<\/p>\n

A mode de conclusi\u00f3, la catedr\u00e0tica va explicar que les fronteres morals es construeixen des de dos enfocaments: l\u2019enfocament securitari (l\u2019enemic migrant) o l\u2019enfocament humanitari (compassi\u00f3 sense comprom\u00eds).<\/p>\n

La frontera de la salut com a dret hum\u00e0: causes de la salut col\u00b7lectiva, desigualtats i mercantilitzaci\u00f3 de la sanitat
\n<\/strong>
\n\"\"<\/h3>\n

Joan Benach, Catedr\u00e0tic de Sociologia i Salut P\u00fablica en el Departament de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra, va voler aclarir conceptes de salut i salut p\u00fablica, amb les seves definicions i les caracter\u00edstiques fonamentals sobre les desigualtats en salut i les seves causes.<\/p>\n

Hi ha tres maneres d\u2019entendre la salut, continuava. Primer, la salut dels individus, una salut en termes individuals. En segon lloc, la salut p\u00fablica, una salut col\u00b7lectiva. Dins aquest punt hi ha l’atenci\u00f3 a la mort, la malaltia cr\u00f2nica o aguda, molt visibles totes ells, per\u00f2 tamb\u00e9 les malalties no registrades, les silencioses, la poblaci\u00f3 vulnerable o la poblaci\u00f3 exposada. I una tercera manera: la salut dels grups socials, basada en costums, en els recursos disponibles i posant atenci\u00f3 a les difer\u00e8ncies socials.<\/p>\n

Existeixen determinants de salut intermitjos, explicava Joan Benach. Es tracta de les condicions de treball, els ingressos, l\u2019habitatge, l\u2019entorn residencial, etc. Per\u00f2 a aquests s’hi sumen determinants estructurals en les desigualtats de salut: la classe, el g\u00e8nere, l\u2019edat, l\u2019\u00e8tnia, etc., i tamb\u00e9 la cultura, les pol\u00edtiques p\u00fabliques, el govern, les pol\u00edtiques macroecon\u00f2miques, etc. \u00c9s per aix\u00f2 que, tradicionalment, la investigaci\u00f3 m\u00e8dica s’ha centrat en les causes properes, les relacionades amb infeccions, h\u00e0bits, etc. Per\u00f2 sovint “les causes de les causes” no s\u00f3n tingudes en compte. Es donen consells per mantenir una bona salut, per\u00f2 moltes vegades tot es redueix a una cosa: “no siguis pobre”, assenyalava amb severitat.<\/p>\n

La pon\u00e8ncia va continuar amb el debat sobre l’esperan\u00e7a de vida. L’any 2017 es va registrar una difer\u00e8ncia de 35 anys d\u2019esperan\u00e7a de vida entre els pa\u00efsos m\u00e9s rics i els pa\u00efsos m\u00e9s pobres. Tenim m\u00e9s riquesa material per\u00f2 no millorem la qualitat de vida de la humanitat general. “\u00c9s la desigualtat de la riquesa el que explica aix\u00f2, ja que com major desigualtats pitjors \u00edndex de salut”, continuava el catedr\u00e0tic.<\/p>\n

Els problemes de salut no s\u00f3n nom\u00e9s entre pobres i rics, sin\u00f3 que s\u00f3n graduals. Les millors situacions socioecon\u00f2miques generen millors condicions de salut i viceversa. I entremig tamb\u00e9 hi ha difer\u00e8ncies graduals. “Actualment, per\u00f2, les desigualtats augmenten, en ves de reduir-se”, afirmava.<\/p>\n

“La injust\u00edcia social est\u00e0 matant a la poblaci\u00f3 a gran escala i la reducci\u00f3 de les desigualtats de salut \u00e9s un imperatiu \u00e8tic”, continuava. L\u2019obesitat, per exemple, s\u2019ha convertit en una epid\u00e8mia global, fet que s\u2019explica pel f\u00e0cil acc\u00e9s a aliments rics en greixos i sucres. I, en aquest context, es produeix el proc\u00e9s de privatitzaci\u00f3 sorgit de l\u2019onada neoliberal dels anys 80. “Per\u00f2 l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria \u00e9s un b\u00e9 p\u00fablic, no una mercaderia, per tant, \u00e9s un dret universal que no pot ser restringit”, conclo\u00efa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les fronteres simb\u00f2liques En el marc del curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el seu quart dia de conferencies, es varen poder escoltar cinc pon\u00e8ncies entorn a tem\u00e0tiques com: Mediterrani i rescat de…<\/p>\n","protected":false},"author":1122,"featured_media":898039,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35512],"tags":[61835,61834],"class_list":["post-898036","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-drets-humans-ca","tag-fronteres","tag-unipau"],"yoast_head":"\nFronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Les fronteres simb\u00f2liques En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el seu quart dia de conferencies,\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Les fronteres simb\u00f2liques En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el seu quart dia de conferencies,\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pressenza\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-08-05T10:00:17+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-08-05T11:26:02+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img012.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"900\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Redacci\u00f3n Barcelona\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@pressenza\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Redacci\u00f3n Barcelona\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/\"},\"author\":{\"name\":\"Redacci\u00f3n Barcelona\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/8abc53b92f3264e0dad4300d54ac73ff\"},\"headline\":\"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)\",\"datePublished\":\"2019-08-05T10:00:17+00:00\",\"dateModified\":\"2019-08-05T11:26:02+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/\"},\"wordCount\":2257,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img012.jpg\",\"keywords\":[\"Fronteres\",\"UniPau\"],\"articleSection\":[\"Contingut original\",\"Drets Humans\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/\",\"name\":\"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img012.jpg\",\"datePublished\":\"2019-08-05T10:00:17+00:00\",\"dateModified\":\"2019-08-05T11:26:02+00:00\",\"description\":\"Les fronteres simb\u00f2liques En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el seu quart dia de conferencies,\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img012.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img012.jpg\",\"width\":1200,\"height\":900},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Accueil\",\"item\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"name\":\"Pressenza\",\"description\":\"International Press Agency\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\",\"name\":\"Pressenza\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"width\":200,\"height\":200,\"caption\":\"Pressenza\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\",\"https:\/\/x.com\/PressenzaIPA\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/8abc53b92f3264e0dad4300d54ac73ff\",\"name\":\"Redacci\u00f3n Barcelona\",\"description\":\"News published by the Pressenza bureau in Barcelona, Spain\",\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/\",\"https:\/\/x.com\/pressenza\"],\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/redaccion-barcelona\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)","description":"Les fronteres simb\u00f2liques En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el seu quart dia de conferencies,","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)","og_description":"Les fronteres simb\u00f2liques En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el seu quart dia de conferencies,","og_url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/","og_site_name":"Pressenza","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","article_author":"https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/","article_published_time":"2019-08-05T10:00:17+00:00","article_modified_time":"2019-08-05T11:26:02+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":900,"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img012.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Redacci\u00f3n Barcelona","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@pressenza","twitter_site":"@PressenzaIPA","twitter_misc":{"Escrit per":"Redacci\u00f3n Barcelona","Temps estimat de lectura":"11 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/"},"author":{"name":"Redacci\u00f3n Barcelona","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/8abc53b92f3264e0dad4300d54ac73ff"},"headline":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)","datePublished":"2019-08-05T10:00:17+00:00","dateModified":"2019-08-05T11:26:02+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/"},"wordCount":2257,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img012.jpg","keywords":["Fronteres","UniPau"],"articleSection":["Contingut original","Drets Humans"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/","name":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img012.jpg","datePublished":"2019-08-05T10:00:17+00:00","dateModified":"2019-08-05T11:26:02+00:00","description":"Les fronteres simb\u00f2liques En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el seu quart dia de conferencies,","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img012.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img012.jpg","width":1200,"height":900},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iv\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Accueil","item":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (IV)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","name":"Pressenza","description":"International Press Agency","publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization","name":"Pressenza","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","width":200,"height":200,"caption":"Pressenza"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","https:\/\/x.com\/PressenzaIPA"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/8abc53b92f3264e0dad4300d54ac73ff","name":"Redacci\u00f3n Barcelona","description":"News published by the Pressenza bureau in Barcelona, Spain","sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/","https:\/\/x.com\/pressenza"],"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/redaccion-barcelona\/"}]}},"place":"","original_article_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/898036","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1122"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=898036"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/898036\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/898039"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=898036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=898036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=898036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}