{"id":897471,"date":"2019-08-04T00:13:35","date_gmt":"2019-08-03T23:13:35","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=897471"},"modified":"2019-08-04T00:18:45","modified_gmt":"2019-08-03T23:18:45","slug":"fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/","title":{"rendered":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)"},"content":{"rendered":"

Les fronteres pol\u00edtiques que divideixen el planeta<\/strong><\/h3>\n

 <\/p>\n

En el marc del curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior<\/a>) i en el seu tercer dia de conferencies, es varen poder escoltar cinc pon\u00e8ncies entorn a tem\u00e0tiques com: les diferents \u201cetiquetes\u201d que donen nom a les persones immigrants;\u00a0 pol\u00edtiques migrat\u00f2ries; fronteres a M\u00e8xic i murs a Palestina; la repressi\u00f3 al diferent; el concepte d\u2019hetarquia.<\/div>\n
<\/div>\n

Si ets negre, ets migrant: treball col\u00b7lectiu amb demandants d’asil sobre els reptes de la categoritzaci\u00f3 de la societat francesa<\/strong><\/h3>\n
La conferencia de S\u00e9r\u00e9na Naudin tenia com a objectiu explicar els resultats d’un treball col\u00b7lectiu comen\u00e7at en un curs de franc\u00e8s per a sol\u00b7licitants d\u2019asil.El punt de partida de la seva confer\u00e8ncia considerava que les paraules que utilitzem en el nostre dia a dia fabriquen alteritat. Quina difer\u00e8ncia hi ha entre immigrants i exiliats pol\u00edtics? El llenguatge que utilitzem categoritza i demonitza als grups humans, explicava S\u00e9r\u00e9na Naudin.El treball realitzat amb les persones migrants evidenciava que la paraula “migrant” \u00e9s una paraula desconeguda per ells, de la qual no en saben el significat exacte, alhora que la perceben com una eina de menyspreu. Assimilen la paraula amb dades econ\u00f2miques. Altres incidien en l\u2019\u00fas de la paraula per diferenciar persones. “Un blanc que va a \u00c0frica a fer diners no se\u2019l diu migrant, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s, no?” vam poder sentir d’un testimoni recollit en el treball de S\u00e9r\u00e9na Naudin.<\/p>\n

Les conclusions de la doctoranda van ser clares: els sol\u00b7licitants d\u2019asil no es reconeixen en l\u2019etiqueta migrant i etiquetar-los com immigrants, refugiats, exiliats, migrants o expatriats invisibilitza les seves experi\u00e8ncies, que s\u00f3n molt diferents. La soluci\u00f3 rau en tractar a la gent com subjectes humans, recon\u00e8ixer les seves experi\u00e8ncies.<\/p>\n<\/div>\n

La ind\u00fastria de la vigil\u00e0ncia a EUA i Espanya<\/strong><\/h3>\n

\"\"<\/h3>\n
La confer\u00e8ncia de Maria Isolda Perell\u00f3, doctoranda de la Universitat de Val\u00e8ncia, va posar el focus en les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries dels Estats Units i Espanya.
\nCal emmarcar la seva tasca investigadora dins els estudis cr\u00edtics de les fronteres, els quals consideren que aquestes fronteres no s\u00f3n nom\u00e9s els murs, sin\u00f3 tamb\u00e9 la legalitat, les formes de cooperaci\u00f3 i els mecanismes utilitzats en la detenci\u00f3 de persones. La investigaci\u00f3 de Maria Isolda l’ha portada a rec\u00f3rrer rutes a\u00a0 Melilla, T\u00e0nger i Tetu\u00e1n, a m\u00e9s d\u2019algunes fronteres mexicanes com la de Tijuana, explicava ella mateixa.Sobre la hist\u00f2ria de les lleis d\u2019estrangeria i deportaci\u00f3, Maria Isolda explicava que no s\u00f3n actuals, sin\u00f3 que van n\u00e9ixer amb els mateixos Estats Units. A partir de l\u2019any 1993 es construeixen grans dispositius de defensa de les fronteres, molt militaritzades, pol\u00edtica que s’intensifica amb l\u201911-S i la Patriotic Act. Aquesta nova legislaci\u00f3 convertia la migraci\u00f3 en un problema de seguretat nacional, equiparant-lo amb el narcotr\u00e0fic i el terrorisme. Per combatre aquestes “amenaces” els pressupostos assignats a la Border Patrol i a altres elements de control de fronteres van cr\u00e9ixer exponencialment durant el segle XXI, incrementant-se tamb\u00e9 el nombre de morts i segrests.La investigadora Maria Isolda tamb\u00e9 va analitzar la pol\u00edtica migrat\u00f2ria d’Espanya, partint de la premissa de que aqu\u00ed no hi ha la tradici\u00f3 migrat\u00f2ria que hi ha als Estats Units. \u00c9s un fenomen molt m\u00e9s recent, per\u00f2 aix\u00f2 no ha impedit que, a partir de 1998, es produ\u00eds un gran proc\u00e9s de securititzaci\u00f3. De fet, l’any 2001 es va establir que la immigraci\u00f3 il\u00b7legal massiva era una emerg\u00e8ncia a afrontar, comentava Maria Isolda. Posteriorment va apar\u00e8ixer FRONTEX, per protegir les fronteres europees o la directiva de retorn de persones, el 2008. Fruit d\u2019aix\u00f2 es va reduir la migraci\u00f3 irregular, per\u00f2 el 2015 va tornar a repuntar. Empreses com INDRA han obtingut quantiosos beneficis gr\u00e0cies a la securititzaci\u00f3 de fronteres.<\/p>\n

Tractar la q\u00fcesti\u00f3 migrat\u00f2ria de manera bel\u00b7licista, deshumanitzant a les persones \u00e9s el gran repte al que ens enfrontem, afirmava per concloure la pon\u00e8ncia.<\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n

El rol de les fronteres en la geopol\u00edtica. Els casos de Palestina i M\u00e8xic<\/strong><\/h3>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/div>\n
<\/div>\n
\n

La confer\u00e8ncia de Julieta Fuentes, investigadora mexicana del Centro de Investigaci\u00f3n en Ciencia de Informaci\u00f3n Geoespacial, es centrava en el proc\u00e9s de fixaci\u00f3 de la frontera entre M\u00e8xic i Estats Units i la construcci\u00f3 dels murs israelians a Palestina.<\/p>\n

El proc\u00e9s de construcci\u00f3 de la frontera a Estats Units dura 208 anys, entre 1783 i 1991. Des d’aleshores s\u2019est\u00e0 realitzant de forma unilateral i no consensuada. No podem parlar d\u2019un mur pr\u00f2piament, sin\u00f3 d’un sistema de retenci\u00f3 complex, que adopta moltes formes. Hi poden haver murs, per\u00f2 tamb\u00e9 barreres de control de moviment, peatges etc., per aturar o fer m\u00e9s lent el pas de peatons i vehicles, explicava Julieta Fuentes.<\/p>\n

El cas d\u2019Israel va molt m\u00e9s enll\u00e0. La guerra hi ha influ\u00eft molt m\u00e9s, amb elements com aixecaments, ocupacions, terrorisme, etc. Com a resultat, s’ha definit una frontera interna, una “boundary”. Amb els primers governs de dretes d\u2019Israel s\u2019inici\u00e0 l\u2019ocupaci\u00f3 i la poblaci\u00f3 israeliana assentada en territori palest\u00ed es va situar a les zones m\u00e9s ben comunicades, essent protegida pels murs.<\/p>\n

Les conclusions de la investigadora mexicana buscaven demostrar com els discursos de seguretat nacional busquen refor\u00e7ar la cohesi\u00f3 nacional criminalitzant la migraci\u00f3, la resist\u00e8ncia i tamb\u00e9 l\u2019ajuda humanit\u00e0ria. “L’altre” \u00e9s una amena\u00e7a. Tamb\u00e9 va diferenciar amb claredat les difer\u00e8ncies entre ambos murs: a Estats Units el mur \u00e9s un s\u00edmbol, un desplegament de poder, un lema pol\u00edtic, una estrat\u00e8gia de dissuasi\u00f3. En canvi, en el cas de Cisjord\u00e0nia, el mur \u00e9s una estrat\u00e8gia de colonitzaci\u00f3, ocupaci\u00f3 i afogament de la poblaci\u00f3 palestina. Es vol mantenir l’homogene\u00eftat de les ciutats. El mur \u00e9s la culminaci\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s d\u2019a\u00efllament i invisibilitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 palestina, finalitzava la investigadora.<\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n

La repressi\u00f3 a formes de vida diferents<\/strong><\/h3>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"<\/p>\n

Pastora Filigrana comen\u00e7ava la seva confer\u00e8ncia definint-se com “l’advocada dels pobres, l’advocada de les persones que han estat excloses del dret”. La seva pon\u00e8ncia, partia d’una premissa molt senzilla: la repressi\u00f3 al diferent, a la gent dels marges, busca evitar que les seves formes de vida alternatives, solid\u00e0ries o mutualistes, posin en perill l\u2019statu quo.<\/p>\n<\/div>\n

El capitalisme funciona utilitzant els recursos naturals com si fossin indefinits. La naturalesa \u00e9s finita i nosaltres formem part d\u2019aquest sistema natural. Per tant, el discurs capitalista d\u2019acumulaci\u00f3 de riquesa nom\u00e9s es pot sostenir mitjan\u00e7ant la distinci\u00f3 d\u2019humans de primera i humans de segona, definits com a desposse\u00efts, inferiors o que no mereixen els recursos. Qui t\u00e9 els privilegis s\u00f3n els blancs occidentals, cristians, homes, adults, heterosexuals i de classe alta. Un \u00e9sser hum\u00e0 molt ben definit. “I com menys t\u2019adaptis a aquest est\u00e0ndard, m\u00e9s viol\u00e8ncia rebr\u00e0s en la teva vida”, explicava l’advocada.Aquesta viol\u00e8ncia pot adoptar moltes formes: la invisibilitzaci\u00f3, la construcci\u00f3 de discursos que criminalitzen o generalitzant caracter\u00edstiques atribu\u00efdes, etc. No es criminalitza per fets, sin\u00f3 formes de ser, per qui s\u00f3n, no pel que fan. “Perqu\u00e8 aquestes formes de vida o pensament diferent s\u00f3n amenaces pel poder?”, preguntava Pastora Filigrana.Perqu\u00e8 el poder sorgeix en la creaci\u00f3 dels estats naci\u00f3, el capitalisme, l\u2019imperialisme i l\u2019espoli dels b\u00e9ns dels altres territoris del m\u00f3n, continuava l’advocada. La idea \u00e9s anihilar el diferent, com fa la inquisici\u00f3 amb els moriscs, sefardites, jueus, etc. En el cas dels gitanos es pretenia que entressin a formar part del sistema capitalista, que es tornessin sedentaris i entressin en el mercat de treball. El treball pot ser una manera m\u00e9s de limitar a les persones.
\nLes formes de vida diferents, la cooperaci\u00f3, l\u2019autogesti\u00f3, la solidaritat i dissid\u00e8ncia pol\u00edtica s\u00f3n formes de mutualisme que indiquen sortides i alternatives a la forma de vida de l\u2019statu quo: s\u00f3n una amena\u00e7a, ja que pregonen que som una societat que es necessita, que trenca amb els discursos actuals. “Cal parlar amb els marges, crear respostes comunes i entrar en contacte amb aquests grups”, conclo\u00efa Pastora Filigrana.<\/p>\n<\/div>\n
<\/div>\n

Refugiat pol\u00edtic i exiliat econ\u00f2mic. Difer\u00e8ncies de drets?<\/strong><\/h3>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/div>\n
\n

Javier Mart\u00edn, de l’Ag\u00e8ncia EFE, reconegut periodista, recentment guardonat amb el premi Cirilo Rodr\u00edguez, va oferir una confer\u00e8ncia que va servir per posar sobre la taula el terme “hetarquia”, concepte oposat a “jerarquia”. Hetarquia serveix per definir un espai en el que desapareix l\u2019estat, on no hi ha govern, ni poder efectiu sobre el territori. Qui controla el territori s\u00f3n mil\u00edcies, grups armats, per tant, L\u00edbia ha de ser considerat un pa\u00eds d\u2019hetarquies.<\/p>\n

Aquests grups s\u2019empoderen en la guerra que hi ha hagut a L\u00edbia, \u00e9s una constant que es repeteix al llarg de la hist\u00f2ria de la humanitat. “En el moment actual la guerra es fa amb “delegacions”, amb paramilitars o empreses privades que lluiten al l\u00edmit de la \u00e8tica. D’aquesta manera \u00e9s t\u00e9 llibertat per fomentar la viol\u00e8ncia sense haver de rendir comptes”, explicava Javier Mart\u00edn.<\/p>\n

L\u00edbia \u00e9s un pa\u00eds en aquesta situaci\u00f3, un pa\u00eds clarament dividit en el que hi participen de forma, m\u00e9s o menys velada, pa\u00efsos com Turquia, It\u00e0lia, Emirats \u00c0rabs, Estats Units, R\u00fassia o Fran\u00e7a. A ells s’hi sumen els gihadistes, tamb\u00e9 presents en el s\u00f2l libi.<\/p>\n

El cas del govern de Tr\u00edpoli resulta exemplificant, explicava el periodista. El govern es forma sota auspici internacional per justificar que l\u2019ajuda internacional enviada tingui un receptor reconegut i serveixi per lluitar contra la ciutat ve\u00efna de Sirte, ocupada pels gihadistes. Se\u2019ls va derrotar gr\u00e0cies al material rebut i l\u2019ajuda de tropes d\u2019elit franceses. La ciutat de Tr\u00edpoli, per\u00f2, est\u00e0 controlada per desenes de mil\u00edcies, no per aquest govern. Tr\u00edpoli, a dia d\u2019avui, tamb\u00e9 \u00e9s una hetarquia. Hi ha un govern que existeix i internacionalment funciona (o ho fa veure), per\u00f2 \u00e9s la mil\u00edcia qui controla la pol\u00edtica del pa\u00eds o la major part d\u2019ell. “L\u2019ONU finan\u00e7a aquestes mil\u00edcies que cometen crims contra la humanitat per\u00f2 que no poden ser jutjades, ja que no s\u00f3n del govern”, conclo\u00efa Javier Mart\u00edn.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les fronteres pol\u00edtiques que divideixen el planeta   En el marc del curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el seu tercer dia de conferencies, es varen poder escoltar cinc pon\u00e8ncies entorn a tem\u00e0tiques…<\/p>\n","protected":false},"author":1122,"featured_media":897472,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35512],"tags":[61835,61834],"class_list":["post-897471","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-drets-humans-ca","tag-fronteres","tag-unipau"],"yoast_head":"\nFronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Les fronteres pol\u00edtiques que divideixen el planeta   En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Les fronteres pol\u00edtiques que divideixen el planeta   En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pressenza\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\" \/>\n<meta property=\"article:author\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-08-03T23:13:35+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-08-03T23:18:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img7.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"650\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"487\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Redacci\u00f3n Barcelona\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@pressenza\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Redacci\u00f3n Barcelona\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/\"},\"author\":{\"name\":\"Redacci\u00f3n Barcelona\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/8abc53b92f3264e0dad4300d54ac73ff\"},\"headline\":\"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)\",\"datePublished\":\"2019-08-03T23:13:35+00:00\",\"dateModified\":\"2019-08-03T23:18:45+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/\"},\"wordCount\":1817,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img7.jpg\",\"keywords\":[\"Fronteres\",\"UniPau\"],\"articleSection\":[\"Contingut original\",\"Drets Humans\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/\",\"name\":\"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img7.jpg\",\"datePublished\":\"2019-08-03T23:13:35+00:00\",\"dateModified\":\"2019-08-03T23:18:45+00:00\",\"description\":\"Les fronteres pol\u00edtiques que divideixen el planeta   En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img7.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img7.jpg\",\"width\":650,\"height\":487},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Accueil\",\"item\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"name\":\"Pressenza\",\"description\":\"International Press Agency\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\",\"name\":\"Pressenza\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"width\":200,\"height\":200,\"caption\":\"Pressenza\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\",\"https:\/\/x.com\/PressenzaIPA\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/8abc53b92f3264e0dad4300d54ac73ff\",\"name\":\"Redacci\u00f3n Barcelona\",\"description\":\"News published by the Pressenza bureau in Barcelona, Spain\",\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/\",\"https:\/\/x.com\/pressenza\"],\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/redaccion-barcelona\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)","description":"Les fronteres pol\u00edtiques que divideixen el planeta   En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)","og_description":"Les fronteres pol\u00edtiques que divideixen el planeta   En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el","og_url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/","og_site_name":"Pressenza","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","article_author":"https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/","article_published_time":"2019-08-03T23:13:35+00:00","article_modified_time":"2019-08-03T23:18:45+00:00","og_image":[{"width":650,"height":487,"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img7.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Redacci\u00f3n Barcelona","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@pressenza","twitter_site":"@PressenzaIPA","twitter_misc":{"Escrit per":"Redacci\u00f3n Barcelona","Temps estimat de lectura":"9 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/"},"author":{"name":"Redacci\u00f3n Barcelona","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/8abc53b92f3264e0dad4300d54ac73ff"},"headline":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)","datePublished":"2019-08-03T23:13:35+00:00","dateModified":"2019-08-03T23:18:45+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/"},"wordCount":1817,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img7.jpg","keywords":["Fronteres","UniPau"],"articleSection":["Contingut original","Drets Humans"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/","name":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img7.jpg","datePublished":"2019-08-03T23:13:35+00:00","dateModified":"2019-08-03T23:18:45+00:00","description":"Les fronteres pol\u00edtiques que divideixen el planeta   En el marc del curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (article anterior) i en el","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img7.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/08\/img7.jpg","width":650,"height":487},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2019\/08\/fronteres-permeabilitat-per-les-armes-i-els-capitals-murs-per-a-les-persones-iii\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Accueil","item":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Fronteres: permeabilitat per les armes i els capitals, murs per a les persones (III)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","name":"Pressenza","description":"International Press Agency","publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization","name":"Pressenza","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","width":200,"height":200,"caption":"Pressenza"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","https:\/\/x.com\/PressenzaIPA"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/8abc53b92f3264e0dad4300d54ac73ff","name":"Redacci\u00f3n Barcelona","description":"News published by the Pressenza bureau in Barcelona, Spain","sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/Pressenza-Espaa-647854795301395\/timeline\/","https:\/\/x.com\/pressenza"],"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/redaccion-barcelona\/"}]}},"place":"","original_article_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/897471","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1122"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=897471"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/897471\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/897472"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=897471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=897471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=897471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}