Per\u00f2 aquest\u00a0 triomf\u00a0 \u00e9s curt. Un 40% de l\u2019electorat espanyol s\u2019ha atrinxerat en l\u2019anomenat bloc constitucional, que en realitat \u00e9s el veritable bloc anticonstitucional, ja que nom\u00e9s tenen en compte l\u2019article 2, el 135 i el 155 per a la seva acci\u00f3 pol\u00edtica. La resta els hi sobra. Sobretot els drets socials. El federalisme segueix tenint els mateixos obstacles que abans a Espanya. Aix\u00f2 no ha canviat.<\/p>\n
La davallada del Partit Popular no ha estat compensada per l\u2019augment de Ciutadans i l\u2019estrena de Vox. El votant de centre o de centredreta ha fugit del radicalisme verbal de Casado i ha buscat refugi al PSOE. El neoaznarisme<\/em> doncs s\u2019ha estavellat. La pla\u00e7a de Colon a Madrid no suma per a governar. Gran part dels votants realment centristes del Partit Popular han fugit cap als\u00a0 bra\u00e7os d\u2019un Pedro S\u00e1nchez\u00a0 dialogant i constitucional que es troba en una posici\u00f3 central amb possibilitats obertes de negociar per les dues bandes. \u00c9s m\u00e9s que probable que pugui formar un govern monocolor atesa la debilitat de Pablo Iglesias, les facilitats que ofereixin Esquerra i Bildu per a la investidura i el temor a un govern de l\u2019Ibex-35; de moment aparcat per un Rivera exaltat per\u00f2 que ja veur\u00edem si resistiria les peticions del cap per a un govern de coalici\u00f3.<\/p>\n A Catalunya la ingenu\u00eftat de l\u2019independentisme, m\u00e9s estesa que no pas el concepte de<\/u> processisme o independentisme m\u00e0gic ja no \u00e9s dominant. El posicionament m\u00e9s pragm\u00e0tic de l’Esquerra Republicana d\u2019Oriol Junqueras\u00a0 s\u2019ha imposat\u00a0 i sembla que Waterloo no podr\u00e0 permetre\u2019s el luxe de llen\u00e7ar anatemes\u00a0 als heretges ni certificats d\u2019independentisme. El Govern de Torra\u00a0 \u00e9s probable que tingui les hores comptades. El PSC ha resistit i ha recuperat posicions, per\u00f2, les mantindr\u00e0 a les pr\u00f2ximes eleccions municipals\u00a0 a la ciutat de Barcelona? \u00c9s dubt\u00f3s. Els Comuns a Catalunya, malgrat\u00a0 els diferents abandonaments, segueixen estant per sobre la mitjana estatal. Potser a la\u00a0 llarga tindrem un nou tripartit amb una Esquerra hegem\u00f2nica que substitueix\u00a0 alhora l\u2019espai nacionalista de Converg\u00e8ncia i l\u2019espai de centreesquerra del PSC. A Catalunya, a m\u00e9s, la dreta del 155 nom\u00e9s \u00e9s un vot de cada 5 molt, allunyada del 40% que \u00e9s a Espanya. Ciutadans ha malbaratat la confian\u00e7a dels seus votants quan va guanyar les eleccions auton\u00f2miques. L\u2019electorat ajusta comptes amb el guanyador que ni pret\u00e9n ni intenta governar. Els seus vots eren tamb\u00e9 fruit de la tensi\u00f3 pol\u00edtica i social. El Partit Popular passar\u00e0 a ser extraparlamentari les pr\u00f2ximes eleccions auton\u00f2miques. \u00c9s en aquest context que cal valorar la intel\u00b7lig\u00e8ncia d\u2019Albiol al retirar-se a la seva ciutat, Badalona, on malgrat els resultats d\u2019ahir, segueix tenint clares possibilitats de ser la primera for\u00e7a. Per prendre nota: a Catalunya no s\u2019accepten les\u00a0 decisions de Madrid, encara que siguis votant del Partit Popular.<\/p>\n El mapa pol\u00edtic de Catalunya \u00e9s doncs ben diferent del de la resta d\u2019Espanya. La pregunta que ens haur\u00edem de fer \u00e9s si \u00e9s possible un nou encaix de Catalunya a Espanya o una sortida pactada.<\/p>\n L\u2019electorat ha decidit. Ara cal que siguin els pol\u00edtics escollits els que es posin a la feina. El sistema bipartidista ha mort. Calen pactes i acords, tant puntuals com de govern. I les l\u00ednies vermelles aniran desapareixent. El conflicte segueix perqu\u00e8 existeix i \u00e9s real. Per\u00f2 els camins per a intentar resoldre’ls seran diferents, lluny de l\u2019anunciat autoritarisme. Ahir la democr\u00e0cia va guanyar, per\u00f2 ha de fer-ho cada dia. \u00c9s feina de totes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquests darrers mesos i anys\u00a0 molta gent d\u2019esquerra i independentista desitjant un nou proc\u00e9s constituent, uns per a Espanya, altres per a Catalunya i un tercers per a totes dues, imaginaven l’esfondrament de l\u2019anomenat R\u00e8gim del 78, aquesta estructura de…<\/p>\n","protected":false},"author":1122,"featured_media":848213,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35529,35531,35512,35506,35528,35524],"tags":[55217,58216,41310,58210,58211,58212,58213,58214,45041],"class_list":["post-848203","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunicats-de-premsa","category-contingut-original-ca","category-drets-humans-ca","category-europa-ca","category-opinions-ca","category-politica-ca","tag-28abril-ca","tag-eleccionesespana-ca","tag-catalunya-ca","tag-elecciones-genrals","tag-erc-ca","tag-fascismo-ca","tag-podemos-ca","tag-psoe-ca","tag-spain-ca"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2019\/04\/canvas.png\")
<\/p>\nResultat electoral a Catalunya (Eleccions Generals 2019)<\/em><\/span><\/h6>\n