Barcelona, Nova York i Lisboa demanen poder limitar el preu de l’habitatge. Les tres ciutats signen un article conjunt en el qual demanen m\u00e9s capacitat legislativa per a fer front a la \u201ccreixent pressi\u00f3 especulativa, a l’assetjament i l’expulsi\u00f3\u201d, tal com ja succeeix en les ciutats de Par\u00eds i Berl\u00edn.
\nAquesta setmana, en el marc del Congr\u00e9s Mundial Smart Cities Expo i del grup de treball d’habitatge de Eurocities, el responsable d’Habitatge de l’Ajuntament de Par\u00eds, Ian Brossat, ha ratificat que a la capital francesa funcionen molt b\u00e9 els l\u00edmits fixats sobre els preus del lloguer.<\/p>\n
L’habitatge \u00e9s un dels temes centrals del F\u00f2rum d’Assumptes Socials de la xarxa Eurocities, l’entitat que conformen 140 ciutats d’Europa i que presideix Barcelona durant dos anys. \u00c9s en aquest marc on tamb\u00e9 s’est\u00e0 impulsant una intensa campanya per a demanar en els Estats una major conscienciaci\u00f3 i una cessi\u00f3 de compet\u00e8ncies i recursos a les ciutats perqu\u00e8 puguin garantir per a tota la ciutadania l’exercici efectiu del conjunt de drets socials, entre ells l’habitatge.<\/p>\n
Article complet escrit pels responsables d’habitatge dels ajuntaments de Barcelona, Nova York i Lisboa: <\/p>\n
Pel dret a l’habitatge: poder local, pol\u00edtica global<\/strong> Brad Lander, regidor de Nova York responsable d\u2019Habitatge assequible Barcelona, Nova York i Lisboa demanen poder limitar el preu de l’habitatge. Les tres ciutats signen un article conjunt en el qual demanen m\u00e9s capacitat legislativa per a fer front a la \u201ccreixent pressi\u00f3 especulativa, a l’assetjament i l’expulsi\u00f3\u201d, tal…<\/p>\n","protected":false},"author":1122,"featured_media":557112,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35529,35512],"tags":[41597,41867],"class_list":["post-557121","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunicats-de-premsa","category-drets-humans-ca","tag-dret-a-lhabitatge","tag-habitatge"],"yoast_head":"\n
\nPel dret a l\u2019habitatge: poder local, pol\u00edtica global Les ciutats s\u00f3n la nostra llar comunit\u00e0ria, l\u2019espai compartit dels nostres somnis i angoixes, on prenen cos les principals amenaces i les difer\u00e8ncies es fan evidents, per\u00f2 tamb\u00e9 on neixen les esperances i es construeix el progr\u00e9s social i la solidaritat. Les ciutats, all\u00e0 on ha comen\u00e7at gaireb\u00e9 tot des de que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 va deixar de moure\u2019s per trobar aliment. S\u00ed, la ciutat \u00e9s la nostra llar, i tanmateix avui \u00e9s tamb\u00e9 on el dret a l\u2019habitatge, un dels drets m\u00e9s b\u00e0sics per\u00f2 menys protegits, es troba m\u00e9s amena\u00e7at. La redu\u00efda rendibilitat del capital, i el descontrol i extrema facilitat dels moviments financers internacionals ha convertit l\u2019habitatge urb\u00e0, especialment de ciutats capitals i din\u00e0miques com les nostres, en objecte d\u2019inversi\u00f3 especulativa. Aquesta din\u00e0mica est\u00e0 sotmetent les nostres ciutats a una pressi\u00f3 creixent, sovint provinent de grans fons d\u2019inversi\u00f3 i d\u2019altres actors d\u2019abast internacional. Podem dir que, en aquestes ciutats, el seu mateix \u00e8xit i atractiu posa en risc els seus residents estables i fam\u00edlies. La pressi\u00f3 tur\u00edstica impulsa a l\u2019al\u00e7a els preus i provoca que cada cop m\u00e9s pisos s\u2019ofereixin per lloguer tur\u00edstic enlloc de per resid\u00e8ncia permanent. Ja tenim barris a les nostres ciutats on hi ha m\u00e9s allotjaments tur\u00edstics que pisos de primera resid\u00e8ncia. La compra d\u2019edificis sencers per part de fons inversors amb l\u2019objectiu de destinar-los a la promoci\u00f3 tur\u00edstica, i la proliferaci\u00f3 de corporacions dedicades al lloguer per per\u00edodes curts com AirBnB, \u00e9s un problema compartit entre les ciutats que signem aquest article. Mentrestant el proc\u00e9s de gentrificaci\u00f3 \u2013 propietaris amb alt poder adquisitiu que s\u2019instal\u00b7len en barris de tradici\u00f3 obrera – tamb\u00e9 provoca un augment del preu dels lloguers, despla\u00e7a els llogaters amb rendes m\u00e9s baixes (sovint migrants i minories), i fa desapar\u00e8ixer comunitats que van estar teixides durant d\u00e8cades. Amb aquesta pujada de preus de l\u2019habitatge, especialment del lloguer, aquests es tornen inassequibles per la majoria. Si a m\u00e9s hi sumem uns salaris baixos i contractes laborals precaris que augmenten la desigualtat d\u2019ingressos, es configura una trampa de vulnerabilitat que cada cop atrapa a sectors socials m\u00e9s amplis. No sorpr\u00e8n, doncs, que augmentin les diverses modalitats d\u2019exclusi\u00f3 residencial: fam\u00edlies despla\u00e7ades cap a la perif\u00e8ria urbana, condicions d\u2019habitatge cada cop m\u00e9s cr\u00edtiques (m\u00e9s petites, m\u00e9s vulnerables) fins a l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s extrema de la inestabilitat residencial: el sensellarisme. Nombrosos estudis evidencien que les dificultats per accedir a un habitatge estable augmenten el risc de pobresa i exclusi\u00f3 social. Els preus desorbitats dels lloguers generen una important extensi\u00f3 de la vulnerabilitat social i, als sectors m\u00e9s colpejats per la pobresa, a situacions de segregaci\u00f3 i d\u2019exclusi\u00f3 residencial cr\u00f2nica. Saskia Sassen sost\u00e9 que la principal amena\u00e7a de l\u2019economia global actual s\u00f3n les expulsions. Expulsats per l\u2019atur o la pobresa, expulsats per guerres i viol\u00e8ncia, expulsats per la destrucci\u00f3 mateixa de l\u2019aigua i la terra… i per suposat expulsats de les ciutats i de la pr\u00f2pia casa per les execucions hipotec\u00e0ries o desnonaments en lloguers. Un risc compartit que ens uneix tamb\u00e9 globalment. Hem de posar a les persones en primer lloc i per sobre de l\u2019inter\u00e8s econ\u00f2mic. Hem de prendre mesures que garanteixin el dret a la ciutat, el dret a un habitatge. Aix\u00f2 \u00e9s el que les nostres ciutats estem fent. Aquest estiu ens vam trobar a Barcelona com a \u201cFearless Cities\u201d (Ciutats sense por), per discutir sobre algunes estrat\u00e8gies clau com l\u2019impuls de l\u2019habitatge p\u00fablic, les ajudes al lloguer i la rehabilitaci\u00f3, posar \u00e8mfasis en les noves formes d\u2019habitatge social com la cessi\u00f3 d\u2019\u00fas, que treuen l\u2019habitatge del tauler de l\u2019especulaci\u00f3. Aix\u00ed com desenvolupar solucions creatives per a les persones sense llar que donin acc\u00e9s a un habitatge digne i no nom\u00e9s solucions d\u2019allotjament temporal i d\u2019emerg\u00e8ncia. En especial volem destacar dues l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 imprescindibles on les ciutats necessiten desenvolupar m\u00e9s compet\u00e8ncies. En primer lloc \u00e9s essencial tenir una regulaci\u00f3 del preu del lloguer que permeti a les ciutats establir \u00edndexs de refer\u00e8ncia dels preus del lloguer i poder prohibir als propietaris que aquests es superin. De fet, aquests \u00edndexs ja s\u00f3n una realitat a Nova York, i a d\u2019altres ciutats com Par\u00eds o Berl\u00edn, per\u00f2 demanem m\u00e9s capacitat regulat\u00f2ria i m\u00e9s recursos per organitzar els llogaters perqu\u00e8 puguin fer front a la creixent pressi\u00f3 especulativa, assetjament i expulsi\u00f3. En segon lloc cal regular el turisme a les nostres ciutats, posant l\u00edmits a la seva sobreexplotaci\u00f3 i massificaci\u00f3, precisament perqu\u00e8 no deixi mai de ser atractiva, ni de ser productiva en les seves m\u00faltiples facetes creatives, i per limitar els seus efectes en els preus del lloguer. I als grans operadors tur\u00edstics i de lloguer d\u2019apartaments no els hi demanem res extraordinari: simplement complir la llei. Cal acabar amb els pisos tur\u00edstics il\u00b7legals, i en aix\u00f2 serem rigorosos, ho saben prou, en defensa del b\u00e9 com\u00fa. Tres ciutats signem aquest article perqu\u00e8 ens uneixen uns mateixos reptes i unes mateixes esperances. Totes vam participar a la cimera Habitat III de NNUU on es demanava \u201cdret a un habitatge digne per a tothom\u201d i s\u2019aprovava una Nova Agenda Urbana. Amb la paradoxa, per\u00f2, que la signaven els Estats, no pas les ciutats, a qui els hi exigim un major comprom\u00eds amb els reptes que afrontem, o b\u00e9 la delegaci\u00f3 de la capacitat regulat\u00f2ria per fer-ho nosaltres. El dret a l\u2019habitatge i la seva funci\u00f3 social ha de ser considerat com un dret a protegir, no nom\u00e9s a les ciutats sin\u00f3 a tamb\u00e9 a nivell global. La responsabilitat i l\u2019objectiu de garantir el dret a viure dignament a la teva ciutat ha de ser compartit pels diferents nivells governamentals, des de l\u2019\u00e0mbit local fins a l\u2019esfera m\u00e9s global. La declaraci\u00f3 final de la confer\u00e8ncia Habitat III recordava que calen reformes sist\u00e8miques, un sector p\u00fablic fort i suport financer a llarg termini per permetre l’acc\u00e9s a un habitatge adequat per a tothom. Les autoritats nacionals i locals han de reprendre un paper protagonista en la resposta a les necessitats d’habitatge assequible i a les limitacions en l\u2019acc\u00e9s, especialment dels sectors m\u00e9s empobrits de la poblaci\u00f3. No estem soles, ens tenim les unes a les altres, cadascuna amb la seva singularitat i conjuntura, i des de la profunda solidaritat, reivindiquem el nostre paper protagonista, que ha de ser reconegut amb m\u00e9s compet\u00e8ncies i potestats per prendre mesures en favor de la ciutadania. Deia Zygmunt Bauman que ens enfrontem a un escenari compost per una \u201cpol\u00edtica local sense poder\u201d i per un \u201cpoder global sense pol\u00edtica\u201d. Les ciutats que signem aquest article reivindiquem un \u201cpoder local amb pol\u00edtica tamb\u00e9 global\u201d i volem exercir-lo per fer de les nostres ciutats un lloc d\u2019acollida, de drets i benestar per a tothom. Les nostres ciutats no s\u00f3n una mercaderia. S\u00f3n una comunitat de persones molt diversa que volen viure i prosperar plegades, en com\u00fa. Volem que les nostres ciutats siguin espais a on es pugui treballar, jugar, estimar, fer-se gran, tenir fills i filles, crear i inventar, produir i fer negoci, \u00e9s clar que s\u00ed! Per\u00f2 sobretot on es pugui viure, viure tothom i viure-hi dignament. On es garanteixi el dret a la ciutat, el dret a l\u2019habitatge. <\/p>\n
\nPaula Marques, regidora d\u2019Habitatge de Lisboa
\nLaia Ortiz, tinenta d\u2019alcaldia de Drets Socia<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"