La situaci\u00f3 de Catalunya es podria observar des de la perspectiva d’una lluita de poder, una lluita entre poders pol\u00edtics, que utilitzen els leg\u00edtims anhels de la societat perqu\u00e8 aquesta faci el treball de carrer, mentre els primers es mantenen en els seus despatxos allunyats dels enfrontaments a qu\u00e8 animen a participar la gent que diuen representar.<\/p>\n
On o quan s’ha vist que una revoluci\u00f3 estigui encap\u00e7alada per un govern, que precisament \u00e9s qui posseeix el poder establert? \u00c9s clar que no es tracta de cap revoluci\u00f3, \u00e9s una lluita entre poders governamentals que posa a la poblaci\u00f3 com a ariet dels seus interessos. El poder central espanyol lluita per no perdre la seva quota i augmentar el seu centralisme (el seu control), fent servir si fa falta el monopoli de la viol\u00e8ncia; mentrestant, el poder local \u201cemergent\u201d (els aspirants a un nou poder central catal\u00e0) lluita per augmentar la seva quota separant-se del control dels primers.<\/p>\n
La hist\u00f2ria ja ens ha mostrat innombrables casos en qu\u00e8 succeeix el mateix: pobles sencers mobilitzats, i conven\u00e7uts, que la lluita a la qual han estat llan\u00e7ats t\u00e9 a veure amb les seves aspiracions, sobretot quan aquestes s\u00f3n identit\u00e0ries. Els poderosos de totes les \u00e8poques han sabut utilitzar aquests relats sobre la identitat cultural i personal per arribar a l’interior d’aquestes aspiracions leg\u00edtimes dels seus pobles i han aconseguit associar l’enfrontament contra \u201cells\u201d amb l’assoliment d’una suposada vida millor i amb defensa de la identitat personal. Aix\u00f2 no vol dir que les aspiracions dels pobles no siguin veritables, honestes o constructives, sin\u00f3 que el poder utilitza aquests anhels per redirigir-los en una direcci\u00f3 interessada, cap a les seves metes particulars i de curt termini relacionades amb el seu poder.<\/p>\n
Aix\u00f2 s’ha repetit una vegada i una altra al llarg del temps i a l’ample de les cultures. En paraules de Silo, en el seu llibre Cartes als meus amics publicat en 1993, llegim: \u201cEls instrumentadors de tots els temps han dut a terme l’estafa moral b\u00e0sica de presentar a altres una imatge futura mobilitzadora i guardar per a si mateixos una imatge d’\u00e8xit immediat.\u201d<\/p>\n
Quan la poblaci\u00f3 ha demanat drets laborals, ha demanat acabar amb les retallades socials, millor sanitat i educaci\u00f3, acollir als refugiats o expressar les seves cr\u00edtiques amb major llibertat, s’ha trobat com a resposta amb lleis repressives, amb viol\u00e8ncia policial, amb menyspreu, com si no pass\u00e9s res. Els governs, tant el central com el catal\u00e0, han ignorat repetidament els interessos de les seves poblacions fins a aconseguir que molts cridessin a les places el \u201cno ens representen\u201d. Com \u00e9s possible que, de sobte, aquests mateixos poders es posin del costat de les seves poblacions davant una simple demanda de major autogovern per part d’un d’aquests poders? Tan greu \u00e9s per a les nostres poblacions i per a la vida de la gent tal demanda? No \u00e9s m\u00e9s greu liquidar la sanitat o la protecci\u00f3 social? \u00d2bviament, els governants tenen un enorme inter\u00e8s particular i immediat en aquest tema, al mateix temps que llancen a la gent proclames emotives de llibertat i democr\u00e0cia per tal d’encoratjar la mobilitzaci\u00f3 social.<\/p>\n
El govern central espanyol ha desenterrat les velles emocions sobre la unitat de la p\u00e0tria, amb la seva c\u00e0rrega sagrada de rerefons religi\u00f3s i arrels hist\u00f2riques molt llargues i, amb aquest recurs mobilitza la poblaci\u00f3 en defensa d’aquesta unitat amena\u00e7ada. Per\u00f2 darrere d’aix\u00f2 rau el seu inter\u00e8s evident per mantenir i augmentar el seu poder centralitzador i uniformador i, no ens enganyem, aix\u00f2 de la llei nom\u00e9s \u00e9s una excusa per a alg\u00fa que la incompleix de manera rutin\u00e0ria. A m\u00e9s, les lleis s\u00f3n creades pel mateix poder per apar\u00e8ixer com a justificat i legitimat davant la societat, per aix\u00f2 la situaci\u00f3 de poder \u00e9s pr\u00e8via a la llei.<\/p>\n
Mentrestant, a Catalunya es treu la pols al vell anhel per recuperar aquella sobirania perduda en algun punt de la seva llarga hist\u00f2ria (cada causa t\u00e9 el seu moment hist\u00f2ric favorit) associada a una esp\u00e8cie de parad\u00eds terrenal on tota la societat viu en una situaci\u00f3 id\u00edl\u00b7lica de llibertat absoluta i en qu\u00e8 s’han superat totes els problemes. Per\u00f2 darrere d’aquestes imatges que mobilitzen a grans capes de la poblaci\u00f3 catalana s’amaga el veritable inter\u00e8s immediat pel poder pol\u00edtic, econ\u00f2mic i fins i tot judicial (en definitiva, per augmentar el poder governamental) que busca crear un nou centralisme uniformador a la catalana, amb la mateixa estructura que l’anterior, tan sols que canviant els objectes de devoci\u00f3 i de rebuig per altres particulars.<\/p>\n
Per descomptat que els poders pol\u00edtics d’Europa, els governs nacionals i els bur\u00f2crates de Brussel\u00b7les no veuen amb bons ulls que uns quants agosarats de la seva moribunda \u201cEuropa dels Pobles\u201d tinguin el desvergonyiment de plantar cara pel poder local, i aix\u00ed animar amb el seu exemple a d’altres \u201cpobles\u201d. En els seus interessos pol\u00edtics mai va haver-hi un projecte de pobles europeus, sin\u00f3 una imatge d’estats centralitzats que s’unien en un para-estat, molt m\u00e9s centralitzat i controlador que els mateixos governs nacionals, per aix\u00f2 tota reivindicaci\u00f3 de poder local ser\u00e0 interpretada com una amena\u00e7a de desintegraci\u00f3 d’aquesta Europa centralista i estatista.<\/p>\n
Per acabar, podem fer l’exercici de substituir la paraula \u201cpoder\u201d per la paraula \u201cdiners\u201d o per \u201cpoder econ\u00f2mic\u201d i tindrem una radiografia molt m\u00e9s n\u00edtida del que est\u00e0 passant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La situaci\u00f3 de Catalunya es podria observar des de la perspectiva d’una lluita de poder, una lluita entre poders pol\u00edtics, que utilitzen els leg\u00edtims anhels de la societat perqu\u00e8 aquesta faci el treball de carrer, mentre els primers es mantenen…<\/p>\n","protected":false},"author":1066,"featured_media":532419,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35528,35524],"tags":[40612,555,1065],"class_list":["post-532457","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-opinions-ca","category-politica-ca","tag-catalanreferendum","tag-catalunya","tag-espana"],"yoast_head":"\n