{"id":523014,"date":"2017-09-23T02:28:29","date_gmt":"2017-09-23T01:28:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.pressenza.com\/?p=523014\/"},"modified":"2017-09-23T02:39:45","modified_gmt":"2017-09-23T01:39:45","slug":"marina-garces-com-volem-viure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/","title":{"rendered":"Marina Garc\u00e9s: Com volem viure?"},"content":{"rendered":"
La Fil\u00f2sofa Marina Garc\u00e9s, professora de la Universitat de Saragossa i ciutadana de Barcelona, llan\u00e7a llum i fa q\u00fcestionar al ciutad\u00e0, en el seu preg\u00f3 que inaugura la \u201cFesta de la Merc\u00e8\u201d, Festa Major de Barcelona.
\n<\/strong>
\nAmb un relat emotiu, Marina Garc\u00e9s, llan\u00e7a llum als temes m\u00e9s candents que la ciutat viu en els \u00faltims temps. El seu pensament, que fa anys va enlluernar pel seu discurs en favor del com\u00fa, del nosaltres, no deixa d’esmentar all\u00f2 que ens fa menys lliures. El seu recorregut, reflecteix el sentir biogr\u00e0fic d’una generaci\u00f3 i les posteriors, que nascuda en les albors dels 70, ha sofert el maltractament de la crisi especulativa. Movent-se entre un enaltiment on la ciutat se sent orgullosa de si mateixa, no dubta a reflectir la dura realitat quotidiana on el patiment i la nova pobresa conviuen amb la situaci\u00f3 global.
\nI entre relats de recent hist\u00f2ria i reflexos d’un moment present, llan\u00e7a les preguntes clau: Com volem viure? Qu\u00e8 ens importa realment?
\nAmb aquestes preguntes i unes altres de tall similar per tractar d’imaginar un futur, Marina ens llan\u00e7a la clau per comen\u00e7ar a sortir d’una situaci\u00f3 de foscor, retorna el comprom\u00eds al ciutad\u00e0 perqu\u00e8 ell mateix es faci c\u00e0rrec.Text \u00edntegre:<\/div>\n
<\/div>\n
‘Un nosaltres sense nom, fet de tots els nostres noms’
\n<\/strong>
\nAmics, amigues, ‘our guests from Iceland’, barcelonins residents, barcelonines de pas, nouvinguts, migrants amb papers i sense papers, joves i no tan joves de Barcelona que heu marxat; treballadors p\u00fablics que feu funcionar aquesta casa, sigueu pol\u00edtics, funcionaris, becaris o precaris; gent estimada, parents, amics i coneguts i, sobretot, tots els que no em coneixeu ni sabeu per qu\u00e8 estic fent el preg\u00f3 de la Merc\u00e8, bona festa major.Fa impressi\u00f3 ser aqu\u00ed, al Sal\u00f3 de Cent, per prendre la paraula i adre\u00e7ar-me a la meva ciutat. Si no recordo malament, la darrera i \u00fanica vegada que he estat aqu\u00ed va ser, fa molts anys, per un casament. No era jo qui em casava, sin\u00f3 uns amics, i seia als bancs on ara sou alguns de vosaltres, admirant el decorat. Ara no me\u2019l podr\u00e9 mirar gaire, si no vull perdre el fil. Torno al mateix lloc, doncs, sota el signe de la festa, per celebrar tamb\u00e9 aquest cop el moment d\u2019ajuntar les nostres vides, el desig d\u2019estar junts. En aquest cas, ja no el desig \u00edntim de dues persones que s\u2019estimen, sin\u00f3 el del conjunt dels habitants d\u2019aquesta ciutat de trobar-se entorn de la m\u00fasica i del foc, del ball i de la paraula, de les tradicions populars, de les arts i de totes aquelles celebracions que estan per inventar.
\nPrendre la paraula, en aquests moments, no \u00e9s f\u00e0cil. Primer, quan vaig acceptar fer el preg\u00f3, em temia una pluja d\u2019insults. A mi no em fan por, per\u00f2 m\u2019entristeixen i fan m\u00e9s pobra la vida col\u00b7lectiva.Ara, el que ens trobem \u00e9s que es prohibeix, es reprimeix i es criminalitza l\u2019expressi\u00f3 p\u00fablica de la paraula. Vivim una situaci\u00f3 d\u2019excepcionalitat institucional i pol\u00edtica precisament com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta prohibici\u00f3 d\u2019expressar-nos lliurement en un refer\u00e8ndum. Si he dit que s\u00ed al repte poc c\u00f2mode de fer aquest preg\u00f3 \u00e9s, precisament, perqu\u00e8, fins i tot en un moment com aquest, confio en la paraula lliure. La paraula lliure no \u00e9s dir qualsevol cosa, sin\u00f3 poder adre\u00e7ar-nos la paraula i compartir-la contra tota forma de domini i de coacci\u00f3. Aquesta paraula lliure \u00e9s, per mi, el cor de la filosofia, el que li dona sentit dins i fora de les aules. Per\u00f2 la paraula lliure \u00e9s tamb\u00e9 la condici\u00f3 fonamental de la vida col\u00b7lectiva en totes les seves dimensions: cultural, \u00e8tica, pol\u00edtica i, tamb\u00e9, festiva. Aquests dies, mentre escrivia i reescrivia aquest preg\u00f3, he estat rebent mostres de suport, com si marx\u00e9s a la guerra. Prendre la paraula pot ser una lluita, per\u00f2 no \u00e9s anar a la guerra. La paraula lliure sempre \u00e9s una festa, encara que s\u2019hagi de lluitar per aconseguir-la. I avui, malgrat tot, estem de festa.<\/p>\n

Als pobles petits i als barris, les festes majors marquen el calendari c\u00edclic del retrobament p\u00fablic. Si el Nadal \u00e9s el moment del retrobament privat, de \u00abvolver a casa\u00bb, com deia l\u2019anunci, les festes majors a la nostra cultura s\u00f3n el moment de tornar a la pla\u00e7a i als carrers per posar al dia les nostres vides i saber qu\u00e8 se n\u2019ha fet de cada un de nosaltres. Jo ho vaig viure a la Selva de Mar, el poble de la meva inf\u00e0ncia i primera joventut. Quan arriba la festa major, a primers d\u2019agost, tornen al poble els qui n\u2019havien marxat, se sent amb m\u00e9s for\u00e7a l\u2019abs\u00e8ncia dels morts, se celebren les primeres passes dels m\u00e9s petits, quan ja poden ballar a primera fila de l\u2019escenari, es retroben antics amors, se sent enveja dels joves que surten a ballar i a festejar, i s\u2019acompanya la tristor dels vells i malalts quan es perden, per falta de forces, el seu primer ball. Tamb\u00e9 \u00e9s el moment en qu\u00e8 es fan evidents els divorcis i canvis de parella, les baralles personals i els conflictes pol\u00edtics, els disgustos, les soledats i els mons trencats. Sempre sabem que hi ha alg\u00fa que, per alguna ra\u00f3, no tornar\u00e0. Per\u00f2 fins i tot les abs\u00e8ncies compten. Aquest any, per a nosaltres a Barcelona, \u00e9s un any d\u2019abs\u00e8ncies especialment doloroses.<\/p>\n

A les ciutats grans, les festes majors s\u2019han convertit en grans festivals, en esdeveniments de masses en qu\u00e8 cada cop \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil trobar-nos. Quedes amb els amics, i segur que al cap d\u2019una estona ja els has perdut entre la multitud. El consum i l\u2019oci cultural dominen la festa i dissolen el retrobament. Sento que aquest any, per\u00f2, les Festes de la Merc\u00e8 tindran un car\u00e0cter diferent, un regust dol\u00e7 i amarg que no sent\u00edem des de fa molts anys, d\u00e8cades potser, en qu\u00e8 aquesta ciutat havia arribat a oblidar el terrorisme i la guerra. Aquest any hav\u00edem recordat amb dolor els 30 anys d\u2019Hipercor, com si fos un passat lluny\u00e0. Per\u00f2 aquests dies, la viol\u00e8ncia global ha irromput a Barcelona. Durant aquestes festes de la Merc\u00e8, tots portarem en nosaltres una abs\u00e8ncia igualment dolorosa: la de les persones que no tornaran mai m\u00e9s a Barcelona ni a les seves festes, no perqu\u00e8 no vulguin, sin\u00f3 perqu\u00e8 el 17 d\u2019agost van perdre la vida a la Rambla, a la Diagonal i al passeig de Cambrils. I juntament amb ells, tamb\u00e9, la d\u2019uns joves de Ripoll que tampoc no hi seran i sobre els quals sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant, com van fer. Per tots ells i per tots els qui han quedat ferits per sempre amb les seves morts, i tamb\u00e9 per tots els qui moren a causa de la viol\u00e8ncia cada dia m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres male\u00efdes fronteres, fem d\u2019aquesta Merc\u00e8 un retrobament amb la ciutat, amb els seus carrers i places i sobretot un retrobament entre nosaltres. Mirant-nos als ulls no nom\u00e9s per emocionar-nos un moment, sin\u00f3 per trencar la indifer\u00e8ncia que normalment ens separa i l\u2019hostilitat que cada cop m\u00e9s sovint ens enfronta.<\/p>\n

Aquest any hav\u00edem recordat amb dolor els 30 anys d\u2019Hipercor, com si fos un passat lluny\u00e0. Per\u00f2 aquests dies, la viol\u00e8ncia global ha irromput a Barcelona
\nAmb cada vida segada, amb cada pilona de formig\u00f3, amb cada control policial, la ciutat \u00e9s menys ciutat. Perqu\u00e8, precisament, de qu\u00e8 est\u00e0 feta una ciutat? De l\u2019anar i venir lliure de la gent. Quan diem \u00abciutat\u00bb pensem en la seva trama urbana, en els seus edificis i monuments, en els seus equipaments, en el seu skyline, en la seva marca\u2026 Per\u00f2 cap d\u2019aquestes coses no \u00e9s res, sense la gent que va i ve, que arriba i que se\u2019n va, que arrela i que vola de manera an\u00f2nima i sempre nova.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s una ciutat? Un lloc on es pot arribar i reiniciar la vida entre desconeguts. Una ciutat no \u00e9s, doncs, una mercaderia ni un espai de consum, ni una empresa ni una marca. De Barcelona, se n\u2019ha fet precisament aix\u00f2: un producte, una mercaderia i una marca. Alguns fins i tot se n\u2019enorgulleixen, i s\u2019hi enriqueixen. Per\u00f2 deixem-ho clar d\u2019entrada: Barcelona no \u00e9s la seva marca. La marca Barcelona ni ens fa millors ni ens representa. Fa molts anys que ho denunciem els qui des de molts col\u00b7lectius de la ciutat ens hem organitzat i hem resistit a la marca Barcelona. La marca expropia i treu rendiment dels espais de vida, f\u00edsics i simb\u00f2lics, urbans i afectius. La marca converteix la ciutat en un espai per a la circulaci\u00f3 (de b\u00e9ns, de capitals i de persones) on cada cop es fa m\u00e9s dif\u00edcil i m\u00e9s car poder-hi arribar, arrelar i construir una vida.<\/p>\n

Si jo soc aqu\u00ed avui, compartint la paraula amb totes les persones amb qui convisc, \u00e9s perqu\u00e8 els meus avantpassats, per diferents camins, van poder arribar a Barcelona buscant una vida vivible. Des de Sig\u00fcenza, des de Tremp, des de l\u2019Alt Empord\u00e0, des de Portugal, des de Badalona, els camins d\u2019alguna gent que no es buscava ni sabien res l\u2019una de l\u2019altra es van creuar a Barcelona.
\nSi jo soc aqu\u00ed, amb vosaltres, \u00e9s perqu\u00e8 els meus avis no nom\u00e9s hi havien pogut arribar, sin\u00f3 que en un determinat moment hi van voler tornar des dels seus respectius exilis despr\u00e9s de la guerra, per seguir defensant, amb la por dels ven\u00e7uts, les seves idees, les seves formes de vida i la seva llengua. La meva \u00e0via materna, de 98 anys, \u00e9s avui aqu\u00ed amb nosaltres. El present l\u2019oblida tan r\u00e0pidament com arriba, per\u00f2 no deixa de recordar mai el darrer tren que va sortir de Par\u00eds quan hi entraven els alemanys i amb qu\u00e8 ella va tornar de l\u2019exili, embarassada del seu primer fill.<\/p>\n

Si jo soc aqu\u00ed, i m\u2019emociona estar ara parlant entre aquestes parets, \u00e9s tamb\u00e9 perqu\u00e8 tant la meva mare com el meu pare, tots dos, van fer de les seves professions un comprom\u00eds amb Barcelona. Em van ensenyar que hi ha una manera honesta de fer ciutat. Si alguna cosa he apr\u00e8s dels meus pares \u00e9s l\u2019honestedat. L\u2019honestedat i el pensament independent, que s\u00f3n inseparables. La meva mare, que va morir ara fa quinze anys, treballava aqu\u00ed, a l\u2019Ajuntament, fent d\u2019enlla\u00e7 entre Barcelona i l\u2019Am\u00e8rica Llatina rebel que tant estimava. Va fer del municipalisme una aposta personal i vaig aprendre, amb ella, que no era de cap partit pol\u00edtic, que el municipalisme no \u00e9s guanyar eleccions i gestionar un ajuntament, sin\u00f3 teixir relacions cara a cara, ciutat a ciutat, horitzontalment i des del comprom\u00eds. El meu pare, que avui tamb\u00e9 \u00e9s aqu\u00ed, m\u2019ha ensenyat que hi ha una manera de fer arquitectura que no enganya ni juga a l\u2019artifici, que no imposa el seu caprici emblem\u00e0tic i mercantilista, una arquitectura, sigui popular o culta, antiga o nova, que sap escoltar el millor del que la ciutat ha anat rebent del pas dels anys i del pas de la gent. De tots dos he apr\u00e8s, doncs, que una ciutat no \u00e9s la joguina ni el projecte dels seus pol\u00edtics ni dels seus empresaris, dels seus gestors ni dels seus visionaris, sin\u00f3 el teixit delicat de moltes mans, de moltes vides i de molta gent que no necessita estar a primera fila ni entrar en la batalla pel poder. A aquesta ciutat \u00e9s a la que em sento fidel i a la qual torno cada setmana des de fa molts anys.<\/p>\n

Perqu\u00e8 si jo soc aqu\u00ed, finalment, \u00e9s perqu\u00e8 cada setmana torno de la ciutat on treballo i dono classe, que \u00e9s Saragossa. Des de fa catorze anys, amb alguna interrupci\u00f3 per criar els meus fills, soc professora a la Universitat de Saragossa. Per tant, visc per\u00f2 no treballo a Barcelona. Visc, per\u00f2 no treballo a Catalunya. Soc una barcelonina que es guanya la vida a Arag\u00f3, seguint el cam\u00ed invers, riu amunt, de tants aragonesos. El tap generacional, les retallades i els canvis en el sistema universitari em van portar a buscar una opci\u00f3 laboral m\u00e9s digna lluny d\u2019aqu\u00ed. Per\u00f2 no m\u2019he volgut traslladar mai, tenir casa ni habitaci\u00f3 pr\u00f2pia lluny d\u2019aqu\u00ed. Vaig i vinc, primer en autob\u00fas, ara en AVE i faig nit en hotels. Casa meva \u00e9s aqu\u00ed i sovint em pregunto per qu\u00e8, sobretot quan es fa tard a la tornada i la nit em pesa.<\/p>\n

Per qu\u00e8 torno? Per qu\u00e8 segueixo tornant? Jo no he estat mai enamorada de Barcelona, com ens van intentar vendre fa alguns anys als barcelonins. No m\u2019he cregut mai aquesta autocomplaen\u00e7a dels ciutadans enamorats de la seva ciutat i, per tant, d\u2019ells mateixos, un sentiment que a Barcelona s\u2019ha convertit en m\u00e0rqueting, disseny i ideologia. Qu\u00e8 em vincula, doncs, de manera tan forta a aquesta ciutat? \u00c9s d\u2019aix\u00f2 que us vull parlar. Potser perqu\u00e8 no ho tinc clar i preparar aquest preg\u00f3 m\u2019ha ajudat a pensar-ho. I crec que compartir-ho ens ajudar\u00e0 a pensar, potser, qu\u00e8 hi fem aqu\u00ed cadasc\u00fa de nosaltres, qu\u00e8 ens vincula i qu\u00e8 ens compromet amb els altres.<\/p>\n

Hi ha moltes Barcelones, per\u00f2 la Barcelona a la qual m\u2019agrada tornar \u00e9s, en primer lloc, una ciutat a la qual no agrada el poder. Ni l\u2019exhibici\u00f3 de poder, ni l\u2019ab\u00fas de poder, ni la proximitat amb el poder. Una ciutat que sap que la millor sobirania \u00e9s estar lluny dels que manen: reis, emperadors, potentats, financers, amos, patrons\u2026 Com m\u00e9s lluny, millor. \u00abQue se vayan todos\u00bb, com deien a l\u2019Argentina durant la crisi del 2001. La Barcelona que m\u2019agrada \u00e9s una princesa que no vol regne ni marit. Una dona lliure, com ho van voler ser les mujeres libres, les dones anarquistes dels anys trenta.<\/p>\n

A Barcelona, en general, no ens agrada que ens manin, ni els de fora ni els d\u2019aqu\u00ed. \u00c9s una virtut molt catalana que passi el que passi no hem de perdre mai. Perqu\u00e8 no ens agrada que ens manin, tenim tend\u00e8ncia a reaccionar amb contund\u00e8ncia als abusos de poder, com hem vist aquesta darrera setmana. A escala global, cal recordar la import\u00e0ncia que han tingut a Barcelona el Moviment contra la Guerra, el Moviment Antiglobalitzaci\u00f3 o les recents protestes de Volem Acollir contra el tancament de fronteres als refugiats. A escala local, la llarga lluita contra l\u2019especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria i la precarietat econ\u00f2mica fa d\u00e8cades que oposa resist\u00e8ncia i obre espais de vida a la ciutat.<\/p>\n

Des del mateix esperit antiautoritari, Barcelona tamb\u00e9 ha fet dels seus carrers el lloc de trobada de tota la Catalunya que, independentista o no, s\u2019insubordina i s\u2019organitza contra la prohibici\u00f3 de poder exercir el dret dels catalans a l\u2019autodeterminaci\u00f3. Jo tinc al\u00b7l\u00e8rgia a qualsevol nacionalisme, propi o dels altres. Treballo en una ciutat espanyola i la gent d\u2019aquesta pen\u00ednsula (ni d\u2019enlloc) no seran mai els meus enemics. Sempre he pensat que el mapa dels estats, tots, amb els seus colors i l\u00ednies rectes, ens enganya. Els seus colors amables s\u00f3n el resultat d\u2019una geografia de guerra. No hi ha estat que no existeixi sense una frontera i un ex\u00e8rcit. A mi m\u2019agraden m\u00e9s els mapes geogr\u00e0fics, on veiem la forma real de les valls, les muntanyes i els rius, que no s\u2019aturen a cap frontera.<\/p>\n

Com estic explicant avui, crec en un m\u00f3n com\u00fa, fet de l\u2019anar i venir lliure de la gent. Per\u00f2 davant d\u2019un estat que converteix una pregunta leg\u00edtima en una acci\u00f3 il\u00b7legal, ara mateix nom\u00e9s queda espai per a una resposta col\u00b7lectiva contundent que transformi, d\u2019arrel i sense complexos, aquest estat. Des d\u2019aqu\u00ed vull fer una especial menci\u00f3 als detinguts i imputats i als estudiants, estibadors i gent que segueix concentrada a hores d\u2019ara al carrer. No es tracta, nom\u00e9s, de poder votar. Es tracta de poder dir-nos-ho tot, per poder q\u00fcestionar radicalment les bases i les condicions de la nostra conviv\u00e8ncia, no nom\u00e9s nacional sin\u00f3 tamb\u00e9 pol\u00edtica i social. La Barcelona que m\u2019agrada \u00e9s la que no t\u00e9 por dels grans canvis i que per aix\u00f2 mateix tampoc no accepta plans ja escrits per fer-los.<\/p>\n

La Barcelona a la qual m\u2019agrada tornar \u00e9s, en segon lloc, una ciutat on hi ha un sentit de la vida en com\u00fa. A Barcelona de tot se\u2019n fa negoci, som botiguers i comerciants, per\u00f2 estic conven\u00e7uda que a Barcelona la privatitzaci\u00f3 de la vida encara hi t\u00e9 un l\u00edmit. Troba resist\u00e8ncia. Actualment ho estem veient en la resist\u00e8ncia dels barris als efectes del turisme massiu. No \u00e9s turismof\u00f2bia, com s\u2019ha dit. \u00c9s resist\u00e8ncia al capitalisme salvatge i als seus efectes devastadors. I jo he de dir, contra tots els intents de culpabilitzaci\u00f3 i de criminalitzaci\u00f3, que n\u2019estic orgullosa, d\u2019aquestes resist\u00e8ncies. Quan va comen\u00e7ar la crisi i van comen\u00e7ar a marxar els joves de tot Espanya, recordo que va circular una carta d\u2019una noia de Madrid que deia \u00abYo quiero vivir aqu\u00ed\u00bb. Ho hem de seguir dient: davant de l\u2019expulsi\u00f3 aparentment inevitable de tanta gent que ja no es pot pagar la vida a Barcelona, volem viure aqu\u00ed i l\u2019\u00fanica manera de fer-ho \u00e9s lluitar junts. \u00abJuntes podem\u00bb, com deia la gran pancarta que va penjar del Banc Okupat de la pla\u00e7a Catalunya.<\/p>\n

Viure junts no vol dir viure a la defensiva ni nom\u00e9s entre nosaltres, com si f\u00f3ssim el poble de l\u2019Ast\u00e8rix. Tot Europa est\u00e0 ara atrinxerada i a la defensiva, i Barcelona no pot caure en aquesta trampa. Tampoc ara, amb l\u2019argument de la seguretat contra el terrorisme. Com deia abans, una ciutat est\u00e0 feta de l\u2019anar i venir lliure de la gent. De fet, el nosaltres barcelon\u00ed \u00e9s una ficci\u00f3 constru\u00efda a partir de tots els pobles, accents i paisatges que portem amb nosaltres els qui vivim aqu\u00ed. Hi ha ciutats d\u2019un sol paisatge i d\u2019una sola llengua. Barcelona, en canvi, \u00e9s de mar i de muntanya, t\u00e9 a prop les platges i els gorgs, \u00e9s seca i humida, \u00e9s urbana i de poble, cosmopolita i provinciana. Barcelona parla catal\u00e0 i castell\u00e0 en tots els seus accents possibles, i cada cop m\u00e9s lleng\u00fces que, a poc a poc, hem d\u2019anar aprenent a rebre i escoltar. He vist els meus fills aprendre a parlar i a respirar en aquesta diversitat fon\u00e8tica, de tons i d\u2019expressions. Us asseguro que \u00e9s el m\u00e9s ric que tenim.<\/p>\n

Deia que hi ha moltes Barcelones, per\u00f2 la Barcelona a la qual m\u2019agrada tornar \u00e9s, finalment, una ciutat on hi ha vida pol\u00edtica fora dels partits pol\u00edtics. A Barcelona, hist\u00f2ricament, hi ha una cultura i unes formes d\u2019organitzaci\u00f3 col\u00b7lectives que no passen pel sistema de partits ni en depenen. Els qui m\u2019han convidat a fer el preg\u00f3 saben molt b\u00e9 que no m\u2019agraden els partits pol\u00edtics. Crec en el sistema p\u00fablic, per\u00f2 no en el sistema de partits. Crec en la pol\u00edtica per\u00f2 no en el tacticisme ni el politiqueig. Ens queda molt per fer i per imaginar encara, si el que volem \u00e9s transformar la pol\u00edtica. Per si algun periodista que li toqui treballar avui encara ho dubta i est\u00e0 fent recerca per tenir una exclusiva dem\u00e0, no estic a cap partit pol\u00edtic, ni org\u00e0nicament ni a la seva ombra. Si hi volgu\u00e9s estar, ho faria obertament. Conec gent, i hi confio, que est\u00e0 a les noves formacions pol\u00edtiques i a la CUP, perqu\u00e8 fa molts anys que compartim lluites en els moviments socials. Portant m\u00e9s enll\u00e0 la frase m\u00e9s important del 15M, podr\u00edem dir que \u00aba mi ni els meus amics no em representen\u00bb.<\/p>\n

El meu nosaltres, aquell que crec que a Barcelona t\u00e9 una pot\u00e8ncia pol\u00edtica especial, \u00e9s un nosaltres sense nom fet de tots els nostres noms, autoorganitzat, que actua en molts \u00e0mbits de la vida social (barris, escoles, entitats socials, ateneus, grups d\u2019afinitat, assemblees, cooperatives, etc.) i que nom\u00e9s de tant en tant apareix a la llum p\u00fablica per fer grans mobilitzacions. Sembla que no hi sigui i sempre hi \u00e9s. \u00c9s concret per\u00f2 an\u00f2nim. No faig romanticisme espontaneista. Parlo del m\u00e9s real: del comprom\u00eds diari de molta gent, sense la qual no hi hauria ni societat civil ni democr\u00e0cia, les dues grans paraules fetitxe que li agrada invocar al poder per no quedar-se massa sol ni massa despullat.<\/p>\n

Des d\u2019aquest punt de vista, Barcelona, en continu\u00eftat amb la resta de Catalunya, \u00e9s un xup-xup de gent que actua al marge del poder, o travessant-lo. El que dic pot sonar ingenu, per\u00f2 us asseguro que no ho \u00e9s gens. Sense aquesta polititzaci\u00f3 de la vida quotidiana, no hi ha ciutat ni pa\u00eds.<\/p>\n

Molta gent de la meva generaci\u00f3 vam descobrir aquesta Barcelona, la del nosaltres sense nom fet de tots els nostres noms, ara fa vint-i-un anys, el 28 d\u2019octubre de 1996, durant el desallotjament del Cine Princesa. Aquell dia, per a molts de nosaltres, la ciutat ol\u00edmpica, els seus relats d\u2019\u00e8xit i els silencis, negocis i tortures sobre els quals s\u2019havia constru\u00eft, es van esquerdar i van apar\u00e8ixer altres pres\u00e8ncies i altres maneres de fer ciutat. Molts no hav\u00edem posat mai els peus en una casa okupada, d\u2019altres s\u00ed. Per\u00f2 la crida d\u2019aquell vespre a la Via Laietana va funcionar com un catalitzador de mons que es van trobar i activar, fins avui. Aquesta \u00e9s la Barcelona a la qual m\u2019agrada tornar, aquest \u00e9s el calendari que avui vull recordar.<\/p>\n

Aquesta ciutat a la qual no agrada el poder, que t\u00e9 un sentit de la vida en com\u00fa i que sap organitzar-se pol\u00edticament sense dependre dels partits \u00e9s la ciutat a la qual m\u2019agrada tornar, que em vincula i em compromet. On trobo un nosaltres que m\u2019amplia els horitzons i una vida que no \u00e9s nom\u00e9s una vida privada. Quan torno, arribo a una casa que no \u00e9s nom\u00e9s casa meva ni dels meus.
\nM\u2019agradaria poder dir que aquesta ciutat a la qual torno \u00e9s una ciutat on la cultura \u00e9s el veritable medi, l\u2019ecosistema viu on es desenvolupa i s\u2019impulsa la vida col\u00b7lectiva, per\u00f2 no ho puc dir perqu\u00e8 sento que no \u00e9s aix\u00ed. A Barcelona, com a tantes altres ciutats del m\u00f3n, el que en diem cultura s\u2019ha convertit en un producte festivalitzat, vinculat al consum i al turisme. Per\u00f2 la cultura \u00e9s una altra cosa, \u00e9s la possibilitat de relacionar, amb sentit, els sabers i la vida, el que sabem i el que volem. No ens cal ser un Manhattan mediterrani ni fer trobar, en un parc tem\u00e0tic, totes les cultures del m\u00f3n, com va pretendre el F\u00f2rum Universal de les Cultures l\u2019any 2004. Si volem ser una ciutat de cultura, \u00e9s molt m\u00e9s important que l\u2019educaci\u00f3 funcioni i obri camins no sols per entrar al mercat laboral sin\u00f3 per aprendre, junts, a viure. La cultura \u00e9s precisament aix\u00f2: aprendre juntes a viure.<\/p>\n

M\u2019agradaria poder dir que aquesta ciutat a la qual torno \u00e9s una ciutat on la igualtat \u00e9s la base de la llibertat i tampoc no puc dir-ho, perqu\u00e8 cada dia \u00e9s m\u00e9s evident que no \u00e9s aix\u00ed. La desigualtat creix a una velocitat que fa por, i l\u2019exclusi\u00f3 i la viol\u00e8ncia arrelen i es normalitzen als nostres barris. Han canviat moltes coses. La gent que pateix, avui, t\u00e9 molts rostres, hist\u00f2ries molt diverses i molts colors de pell. N\u2019hi ha que arriben de la guerra, b\u00e8l\u00b7lica, de g\u00e8nere, pol\u00edtica o ambiental. N\u2019hi ha que descobreixen o retroben la pobresa despr\u00e9s d\u2019una generaci\u00f3 de viure b\u00e9. La nostra nova pobresa conviu amb la mis\u00e8ria global. La pobresa i la mis\u00e8ria no tenen fronteres, per molt que Europa i les seves pol\u00edtiques migrat\u00f2ries pensin que s\u00ed. Les ciutats no poden resoldre-ho tot, per\u00f2 grans o petites s\u00f3n el lloc on tots els problemes es visibilitzen i es troben. Aquests problemes no s\u00f3n l\u2019obstacle ni el dany col\u00b7lateral del nostre \u00e8xit global. S\u00f3n la nostra realitat compartida i aix\u00ed ens n\u2019hem de fer c\u00e0rrec.<\/p>\n

M\u2019agradaria poder dir, tamb\u00e9, que Barcelona \u00e9s una ciutat que sap qu\u00e8 vol ser, que t\u00e9 una idea de si mateixa per esbojarrada que sigui, i em sembla que tampoc no \u00e9s aix\u00ed. Hem passat, en pocs anys, de ser una ciutat postindustrial mig abandonada a ser un aparador global del consum tur\u00edstic. Sabem que no volem acabar com Ven\u00e8cia, per\u00f2 qu\u00e8 volem ser? En un moment donat hav\u00edem de ser l\u2019epicentre d\u2019una regi\u00f3 metropolitana, mediterr\u00e0nia i sud-europea que travessava i desbordava els estats. Ara es planteja el repte de ser la capital d\u2019una rep\u00fablica catalana que encara no ha nascut i que a hores d\u2019ara no sabem amb quina forma i complicitats ho far\u00e0. Posats a imaginar, jo me la imagino com una rep\u00fablica juntament amb el conjunt de les rep\u00fabliques ib\u00e8riques, lliures d\u2019estat.
\nEls canvis que ha viscut Barcelona en poc temps s\u00f3n immensos. Si mirem enrere veurem passar una pel\u00b7l\u00edcula a c\u00e0mera r\u00e0pida, plena d\u2019encerts i de desencerts.<\/p>\n

Per\u00f2 si mirem endavant, qu\u00e8 hi veiem? Us ho pregunto a cadascun de vosaltres. No us pregunto qu\u00e8 passar\u00e0 amb les principals not\u00edcies que dicten ara mateix l\u2019actualitat, no ho podem saber. Us pregunto com us imagineu que viureu, que viurem cadasc\u00fa de nosaltres i amb els altres, en un futur no gaire lluny\u00e0. Us imagineu fent el mateix que f\u00e8ieu? Podreu pagar el pis on viviu? Anireu amb el mateix cotxe o ja haurem deixat, per fi, el cotxe particular? Estimareu de la mateixa manera? Com educareu els vostres fills, si en teniu? Seguireu vivint aqu\u00ed? Jo espero seguir tornant, per\u00f2 he de dir que em costa imaginar la vida que podem fer junts. El present que estem vivint \u00e9s tens i dif\u00edcil. A tot arreu. El futur del m\u00f3n \u00e9s fosc ara mateix. Per\u00f2 la vida s\u2019il\u00b7lumina cada dia si aprenem a imaginar. Imaginar no \u00e9s fer anar la fantasia de qualsevol manera, sin\u00f3 generar idees i sensacions que obrin el mapa del que \u00e9s possible. Com podem reaprendre, avui, a imaginar junts la ciutat i, per tant, el m\u00f3n que volem?<\/p>\n

Com deia abans, he apr\u00e8s dels meus pares, i tamb\u00e9 de molts amics i companys que han vingut despr\u00e9s, a no confiar en els visionaris, ni en els planificadors, ni en les t\u00e0ctiques del sistema de partits, ni en els venedors d\u2019idees de curta volada. I de la filosofia (que n\u2019he parlat poc en aquest preg\u00f3 perqu\u00e8 ja \u00e9s del que parlo sempre) he apr\u00e8s a confiar en una possibilitat que tenim tots: la possibilitat de pensar radicalment com volem viure. De poder-ho pensar, de veritat, almenys una vegada. Nom\u00e9s cal fer-se una pregunta: de tot el que tenim, vivim, desitgem\u2026, qu\u00e8 ens importa realment? \u00c9s una pregunta que ens porta a buscar l\u2019essencial. No les ess\u00e8ncies, sin\u00f3 el veritablement important. \u00c9s una pregunta terap\u00e8utica i revolucion\u00e0ria que esborra, d\u2019un cop, molts maldecaps, moltes trampes, moltes excuses i moltes complicacions, \u00edntimes i col\u00b7lectives. \u00c9s el primer pas cap a una imaginaci\u00f3 realment lliure. Les bones solucions, com saben els artesans, sempre s\u00f3n les m\u00e9s simples. Feu-vos aquesta pregunta ara mateix, per un moment, o dem\u00e0, una altra vegada. Feu-vos-la durant les festes, mentre balleu i quedeu amb els vostres amics i els perdeu entre la multitud. Feu-vos-la tamb\u00e9 en els dif\u00edcils dies que venen. De tot el que visc, qu\u00e8 \u00e9s el que realment m\u2019importa? Feu-vos la pregunta i no nom\u00e9s us trobareu a vosaltres mateixos, retrobareu la ciutat, perqu\u00e8 retrobareu els altres. La ciutat on voleu viure, el m\u00f3n on volem estar juntes i celebrar, any rere any, que ens podem retrobar. Potser el present est\u00e0 emboirat, per\u00f2 com em va ensenyar a dir fa poc un menorqu\u00ed: a m\u00e9s mar, m\u00e9s vela!<\/p>\n

Avui comen\u00e7a la tardor. Avui comencen les Festes de la Merc\u00e8. Avui diuen que hi ha menys cotxes a la ciutat. I cada dia tornen a comen\u00e7ar les nostres vides, mentre res no ho impedeixi. Amb els que hi s\u00f3n i amb els que no, amb els que aquest any han tornat, amb els que desitgen fer-ho i amb els qui ja no ho podran fer mai m\u00e9s. Tingueu tots i totes, ara s\u00ed, una bona Merc\u00e8!<\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Fil\u00f2sofa Marina Garc\u00e9s, professora de la Universitat de Saragossa i ciutadana de Barcelona, llan\u00e7a llum i fa q\u00fcestionar al ciutad\u00e0, en el seu preg\u00f3 que inaugura la \u201cFesta de la Merc\u00e8\u201d, Festa Major de Barcelona. Amb un relat emotiu,…<\/p>\n","protected":false},"author":647,"featured_media":522998,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35531,35525,35506,35528],"tags":[40435,40434],"class_list":["post-523014","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contingut-original-ca","category-cultura-i-mitjans-de-comunicacio-ca","category-europa-ca","category-opinions-ca","tag-marinagarces","tag-pregomerce"],"yoast_head":"\nMarina Garc\u00e9s: Com volem viure?<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La Fil\u00f2sofa Marina Garc\u00e9s, professora de la Universitat de Saragossa i ciutadana de Barcelona, llan\u00e7a llum i fa q\u00fcestionar al ciutad\u00e0, en el seu preg\u00f3 que\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Marina Garc\u00e9s: Com volem viure?\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La Fil\u00f2sofa Marina Garc\u00e9s, professora de la Universitat de Saragossa i ciutadana de Barcelona, llan\u00e7a llum i fa q\u00fcestionar al ciutad\u00e0, en el seu preg\u00f3 que\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pressenza\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-09-23T01:28:29+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-09-23T01:39:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Marina-1-e1506130766268.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"845\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"550\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Raquel Paricio\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@PressenzaIPA\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Raquel Paricio\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"25 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/\"},\"author\":{\"name\":\"Raquel Paricio\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/955575460234d1a1b2dd60d45a1bb76d\"},\"headline\":\"Marina Garc\u00e9s: Com volem viure?\",\"datePublished\":\"2017-09-23T01:28:29+00:00\",\"dateModified\":\"2017-09-23T01:39:45+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/\"},\"wordCount\":4992,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Marina-1-e1506130766268.jpg\",\"keywords\":[\"@MarinaGarces\",\"#pregomerce\"],\"articleSection\":[\"Contingut original\",\"Cultura i mitjans de comunicaci\u00f3\",\"Europa\",\"Opinions\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/\",\"name\":\"Marina Garc\u00e9s: Com volem viure?\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Marina-1-e1506130766268.jpg\",\"datePublished\":\"2017-09-23T01:28:29+00:00\",\"dateModified\":\"2017-09-23T01:39:45+00:00\",\"description\":\"La Fil\u00f2sofa Marina Garc\u00e9s, professora de la Universitat de Saragossa i ciutadana de Barcelona, llan\u00e7a llum i fa q\u00fcestionar al ciutad\u00e0, en el seu preg\u00f3 que\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Marina-1-e1506130766268.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Marina-1-e1506130766268.jpg\",\"width\":845,\"height\":550},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Accueil\",\"item\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Marina Garc\u00e9s: Com volem viure?\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"name\":\"Pressenza\",\"description\":\"International Press Agency\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization\",\"name\":\"Pressenza\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg\",\"width\":200,\"height\":200,\"caption\":\"Pressenza\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia\",\"https:\/\/x.com\/PressenzaIPA\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/955575460234d1a1b2dd60d45a1bb76d\",\"name\":\"Raquel Paricio\",\"description\":\"Docente. Artista. Humanista. Doctora en Arte y Tecnolog\u00eda. Investiga en las diferentes escuelas de meditaci\u00f3n de diferentes culturas.\",\"url\":\"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/raquel-paricio\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Marina Garc\u00e9s: Com volem viure?","description":"La Fil\u00f2sofa Marina Garc\u00e9s, professora de la Universitat de Saragossa i ciutadana de Barcelona, llan\u00e7a llum i fa q\u00fcestionar al ciutad\u00e0, en el seu preg\u00f3 que","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Marina Garc\u00e9s: Com volem viure?","og_description":"La Fil\u00f2sofa Marina Garc\u00e9s, professora de la Universitat de Saragossa i ciutadana de Barcelona, llan\u00e7a llum i fa q\u00fcestionar al ciutad\u00e0, en el seu preg\u00f3 que","og_url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/","og_site_name":"Pressenza","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","article_published_time":"2017-09-23T01:28:29+00:00","article_modified_time":"2017-09-23T01:39:45+00:00","og_image":[{"width":845,"height":550,"url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Marina-1-e1506130766268.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Raquel Paricio","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@PressenzaIPA","twitter_site":"@PressenzaIPA","twitter_misc":{"Escrit per":"Raquel Paricio","Temps estimat de lectura":"25 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/"},"author":{"name":"Raquel Paricio","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/955575460234d1a1b2dd60d45a1bb76d"},"headline":"Marina Garc\u00e9s: Com volem viure?","datePublished":"2017-09-23T01:28:29+00:00","dateModified":"2017-09-23T01:39:45+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/"},"wordCount":4992,"publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Marina-1-e1506130766268.jpg","keywords":["@MarinaGarces","#pregomerce"],"articleSection":["Contingut original","Cultura i mitjans de comunicaci\u00f3","Europa","Opinions"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/","name":"Marina Garc\u00e9s: Com volem viure?","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Marina-1-e1506130766268.jpg","datePublished":"2017-09-23T01:28:29+00:00","dateModified":"2017-09-23T01:39:45+00:00","description":"La Fil\u00f2sofa Marina Garc\u00e9s, professora de la Universitat de Saragossa i ciutadana de Barcelona, llan\u00e7a llum i fa q\u00fcestionar al ciutad\u00e0, en el seu preg\u00f3 que","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Marina-1-e1506130766268.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/Marina-1-e1506130766268.jpg","width":845,"height":550},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/2017\/09\/marina-garces-com-volem-viure\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Accueil","item":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Marina Garc\u00e9s: Com volem viure?"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","name":"Pressenza","description":"International Press Agency","publisher":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#organization","name":"Pressenza","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.pressenza.com\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/pressenza_logo_200x200.jpg","width":200,"height":200,"caption":"Pressenza"},"image":{"@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/PressenzaItalia","https:\/\/x.com\/PressenzaIPA"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/#\/schema\/person\/955575460234d1a1b2dd60d45a1bb76d","name":"Raquel Paricio","description":"Docente. Artista. Humanista. Doctora en Arte y Tecnolog\u00eda. Investiga en las diferentes escuelas de meditaci\u00f3n de diferentes culturas.","url":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/author\/raquel-paricio\/"}]}},"place":"Barcelona","original_article_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/523014","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/647"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=523014"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/523014\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/522998"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=523014"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=523014"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.pressenza.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=523014"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}